dijous, 4 de gener del 2018

I al Final Tot plegat m'ha costat un ronyó

Bé ara que ja han passat dos mesos de l'operació i que ja em sento amb forces es l'hora dels agraïment. 
aquest estiu m'han detectat un tumor renal , el ronyó esquerra era molt gra i havia arribat l'hora de la seva extirpació.
Coses de la Vida per transmetre una salutació a la doctora del Cap de part de un amic que treballa d'assessor a l'empresa on treballava, vaig aprofitar per explicar-li la meva salut . Aquesta després de l'oportuna bronca per anar com sempre tard em va demanar de fer un anàlisis al hospital transfronterer de Puigcerdà. Vaig començar amb una ecografia, vaig passar a un Tac i d'allí ja em van derivar al Uròleg . Aquest em va demanar un altre  Tac i cap a Manresa. a l'hospital Sant Joan  de Deu. 
En un mes ja estava tot llest, i el 3 de novembre em van operar però clar el ronyó feia 20x14x20 i no sortia per tant em van tenir que retallar la cua del pàncrees i treure la melsa. 
Dons ve dos mesos desprès de tot plegat ja va sent hora de donar les gràcies, en primer lloc a les infermeres de l?Uci  la Neus va ésser la que em va tocar de guardia. desprès a tots els doctors que em van visitar començar per els que van operar i acabant per tots els que em van visitar a partir de passar a planta, Entre tots plegat he de ressaltar la figura d'en Joan Altet (li dec un tros de budell) que amb la seva amabilitat i diligència feia que un s'animés només començar el dia, tenia la mala costum de venir cada matí abans de les 8 per mirar com em trobava , abans d'entrar al quiròfan. Hi ha gent que gaudeix de la feina que fa i aquí teniem un cas d'aquesta situació.
També vull donar les Gracies a totes les infermeres, auxiliars, estudiants que em van tocar a la planta 1 on hi vaig estar quasibé tres setmanes. Grans profesionals totes, però vull destacar-ne una de totes la Noe, era la infermera de tarda, vaig ésser el seu malson del mes de novembre. només li mancava agafar el fuet per posar-me a ratlla,Noelia Peña moltes gràcies i perdona per el meu comportament.
També he d'agrair a en Joan i en Miquel per la seva atenció i dedicació, per estar sobre la meva salut en qualsevol moment i vigilar que tot portés el seu correcte camí.
Per Tant treballadors de l'Hospital Sant Joan de  Deu, moltes gràcies per tot plegat i desitjo que tardem una miqueta en tornar-nos a veure 

6 comentaris:

jordi ha dit...

ànims i endavant, ara a continuar gaudint de la vida.

ALP2500 ha dit...

Gràcies Jordi, com el que tinc a partir d'ara es propina, serà qüestió d'aprofitar-la al màxim.

Xavier ha dit...

Bona tarda

Feia temps que no entrava al blog pensant que l'havies abandonat com jo vaig fer amb el meu.
Tampoc et veia per les pistes i m'estranyava.
En llegir això ho he entès , m'alegro de que te'n hagis sortit
Suposo que ara et tocarà anar una mica en compte però no deixis fer tot allò que feies abans i de aprofitar cada moment .

Salut i a reveure

ALP2500 ha dit...

Xavier moltes gràcies, de moment ho portem tot controlat per tant cap problema, ara fa una setmana que he començat a esquiar i la veritat que ho porto bastant bé, per tant es possible que aviat ens veiem per les pistes d'esquí.
i recorda que tenim pendent una visita als bunquers de la collada que segur que et puc ensenyar algun que encara no coneixes.
un plaer Xavier.

Xavier ha dit...

Tinc molt pressent la visita a els bunkers però em costa trobar un forat per fer-la .
A més el dies que vas posar a l'Agost per fer-la jo era a La Cerdanya però tenia visites a casa i no m'hi vaig poder apuntar.

ALP2500 ha dit...

ok. Xavier cap problema com si vols que quedem i t'acompanyo a visitar-les con tal de caminar per la muntanya qualsevol moment es perfecte