ja torno a ésser aquí

Desprès de cinc dies per Sierra Nevada, ja he tornat la veritat que m'ha anat molt bé desconectar una mica de tot , de pas he pogut gaudir de l'ambient de Granada i el tarannà d'aquella gent, que si no parles de política amb ells son prou agradables, De pas ens hem arribat fins a Frailes (jaen) a veure un familiars d'en Txemari, la veritat que la gent d'aquell poble ens va tractar de conya, veure un nen com Adrian de poc mes de vuit anys explicaré juntament amb el seu cosí Carlos tota l'historia del poble la veritat que es per treure`s el barret, mentre esperàvem
als seus pares aquests parell de nanos ens van dur per tot arreu , a tots els lloc emblemàtics del  municipi, jo només demano que els nens del meu poble puguin arribar a ser com aquesta gent, gent molt orgullosa del poble on viuen . 

Desprès del sopar oportú, per cert ens van portar de Tapes per Alcalà , jo això de les tapes de jaen em va portar per el camí de l'amargura, vàrem demanar la tapa estrella de la ciutat, i ens van portar una tapa que era com un tortell de grossa a repartir entre quatre, por ostres aquesta només era la primera la cosa va continuar a la tercera jo ja estava derrotat, no va per mi aquesta manera d'engrapar , això cada tapa acompanyada de la Cruzcampo de rigor. desprès de tot plegat  vàrem tornar a Granada on passaven les nits, aquests dies feien la festa de les Creus i parlaven del Pero i les Tijeras (cosa molt comuna en el poble també, buscar sempre el però de qualsevol cosa i fer utilitzar les estisores als demés, quan disposi de les fotos les penjaré , paga la pena, el tercer dia vaig pujar fins el veleta mes de 3300 metres. llàstima que aquests dies hi havia boira, i no es podia gaudir massa del paissatge, però això si sevillanes per tot arreu, 

També vàrem anar a sopar a la plaça de Braus de Granada, tot un espectacle sopar en el restaurant Tendido 1 atesos per un català nascut a Manresa i que ens va tractar de meravella . [tendido 1]. només un petit consell , compte amb el vi, no sigui el cas que surti mes car la salsa que l'indiot.

Diumenge desprès de 10 hores de viatges vàrem tornar a Casa, la veritat que ha estat uns quatre dies meravellosos.

Llengua de LLuis Sintes

tres-cents anys ajupint el cap ja va sent hora de dir prou

que dura es la realitat.

Els Hereus del Franquisme , han sofert un colapse quan han vist que en la seva terra sagrada també hi ha gent que pensa diferent al seu pensament únic, es dura la realitat i això els hi ha provocat una erupció de grans per tot el cos. Com diuen ells mateixos amb aquestes situacions "pan y agua". mala sort, perquè es el poble el que te la decisió de decidir el que vol ser, no quatre hereus del franquisme que van a salvar-se entre ell i a cuidar el seu hortet.
Però clar això que ha passat al País Valencià, ells que amb la repoblació havien erradicat al Català a les barriades i als petit pobles no es podien esperar una respota així, que dolen aquest docent que han tret a la llum un mapa dels països catalans que s'han pensant, aquí ho mana el nostre pensament únic o no mana cap, com diu la dita o cardem tots o maten la meuca, dons això es el mateix.

en memòria del Company, Manel Coch

Aquest diumenge vàrem acomiadar a l'amic Manel, els seus companys de l'escola d'esquí de Masella van preparareaquest vídeo, la veritat que tot plegat va ser molt emocionant.Ahir el Quixot de la Neu va tornar ser amb nosaltres, jo que moltes vegades vaig fer el paper de Santxo Pansa em va conseguir treure alguna llàgrima,

Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar al darrer comiat d'aquest gran personatge, la veritat que va ésser tot magnific, ell des de allí d'alt segur que estava orgullós dels seus companys, perquè quasi bé una cinquantena de companys i amics van participar al  esdeveniment

allò de llançar les cendres al Corredor Sinatra o la Mitja LLuna com li deia ell va ser tot un espectacle desprès d'envoltar les mateixes amb torxes enceses donan tot plegat una mística que et feia posar la pell de gallina. Al final l'amic manel descansará en el seu lloc preferit un corredor que va baixar amb 64 anys i moltes ganes de viure. Gràcies Manel per tot plegat.