dissabte, 24 d’octubre del 2009

Federic Jimenez Losantos, financiarà als Esquerdats


Home ja està bé això, que per bocamoll li toqui pagar i rascar-se a la butxaca, i com que crec que no sigui el Mundo qui es tregui els calerons de la butxaca per pagar la sanció ho haurà que fer en Federico de la Seva i això es curiós, el partit que mes critica i que per culpa de la seva boca que ara el tingui que aportar a les seve finances una aportació de 60.000 euricos.[noticia].

I ara tota la gent ha estat insultada menyspreada per aquest personatges ja tenen la solució no hi ha com portar-ho a judici i que es rasqui la butxaca, ja hi està acostumat a pagar per bocamoll.

I que desprès els esquerdats amb aquests calers difonguin la llengua catalana es un bon clatellot a aquest defensor a ultrança de les idees franquistes [noticia]

Si s'ha de fer que sigui amb la nostra llengua, ara renega en català


Jo estic d'acord amb el senyor Pujol, si hem de renegar que sigui amb la nostra llengua, mira que en tenim de renecs no cal importar res de fora per dir el mateix.
En Jordi Pujol critica a Tv3 l'utilització de la paraula Gilipolles i posar com a substitut d'aquest insult un ventall de solucions.[noticia].
Bé anirem a pams a veure si la comparativa es la correcta, ell diu que envers d'aquest barbarisme podríem utilitzar : xitxarel·lo, poca-solta, sòmines, saltataulells, carallot, gamarús, capsigrany, carnús, ect..

xitxarel·lo: jove de primera volada, baliga-balaga

Poca-solta: persona informal, mancada de bon seny

sòmines: encantat, mancat de agilitat mental : somiatruites

Saltataulells: aprenent o dependent de botiga

Carallot: persona aturada, badoc o beneit, ximple

Gamarús: persona toixa, aturada o de maneres rústiques

Capsigrany: persona de poc seny no gens entenimentada

Carnús: Home de poc enteniment.

La veritat que moltes d'aquestes definicions s'assemblen mes a la definició de molts polítics que diuen representar a la nostra nació que a la definició de Gilipolles, o potser no es casual aquesta similitud , perquè si agafem a uns quants i els possen dintre de un context no desentonarien massa. La veritat que tot plegat es curiós

divendres, 23 d’octubre del 2009

Montilla, i la cadira que trontolla , com fer per no deixar anar la mamella del poder

Estem a un any de les eleccions nacionals per el parlament, i clar com ho hem fet tant bé i tothom esta tant content amb les actuacions del trist-partit hem de fer que el senyor Montilla el conegui molta més gent i no hi ha com la publicitat per aquesta funció. Per això ens gastarem un mil.lio de res , aquest any que ja hem superat la crisi, que hem fet els informes justos per tot plegat , que hem reduït el nombre d'assessors, es a dir que hem reduït moltíssim la despeses i a més que hem negociat el millor finançament del mon mundial, aquest any ens podem permetre aquesta inversió a fons perdut, i dic a fons perdut perquè això si que es llençar els calerons, al senyor montilla el coneix tothom, uns pocs els que li llepen els peus l'adoren i els demès segur que s'han recordat de els seus familiars algun cop.[noticia].

Els polítics, els grans artifers de convertir el nacionalisme en una merda

Ho ha dit en Joan Miquel Oliver, del Grup de l'Antònia Font, el quan defineix que el nacionalisme com a idea, es una gran cosa, molt noble,una idea que ve de l'amor a la teva terra, però clar desprès arriben els polítics i aquests son capaços de convertir aquest amor a la terra en una merda. [noticia]

dijous, 22 d’octubre del 2009

Anuncis de Televisió

Quina llàstima que la gent que es dedica a fer anuncis no es dediqui a la política, com a mínim estariem mes entretinguts