dissabte, 17 de maig del 2014

La Igualtat davant l'insult

No seré jo qui defengui ni als assassins de  Isabel Carrasco, ni tampoc als que aprofitant la foscor de les xarxes socials han començat a insultar i mofar-se de tot plegat, però clar jo que quan això passa amb els polítics de la meva colònia surten els senyors de la Meseta dient que això es llibertat d'expressió. Dons bé ara també haurien de fer el mateix, però clar quan es toca la Casta Política Superior ,es a dir els reis del mambo ,aquest es un altre tema, ara hem de fer una política hem de perseguir les ombres de les xarxes i qualsevol cosa que diguin contra ell. Magnifica aquesta democràcia espanyola, es com aquell que va al sastre a fer-se un vestit a mida.
Per sort ells mateixos cada cop que obren la boca la caguen, ara ha toca el torn al senyor Cañete i la seva opinions arcaiques, aquest senyor amb la seva intel·ligència superior s'ha quedat amb el cul a l'aire , Tanta intel·ligència no cap segon on, per tant millor ser una mica mes normal i no anar amb tanta prepotència quan et jugues les garrofes. 
Porto escoltant durant molt de temps que els catalans som un Nazis, be fins i tot un tertulià a Intereconomia va titllar a la Geli de Guilla i moltes mes barbaritats i aquests paios van dir que això era llibertat d'expressió, dons mira ara la pilota la tenen al seu terreny, No serà el mateix? la gent no te dret a opinar? o com es feia en temps d'en Ciscu o opines com jo o calles per sempre.
 

dimecres, 7 de maig del 2014

Pere Navarro, i la plantofada . Justícia per a tots?

Mira que ha donat de si una merda de plantofada  , jo entenc que voler endinsar-se en la vida de la gent no es massa agradable, voler veure fantasmes darrera la paret vol dir que en el fons pocs arguments disposen , felicitats senyor Navarro perquè una plantofada donada per una senyora, que podia ser la seva veïna, que podia ser la seva amant (com diu el senyor Sala Martin) o fins i tot podia ser una persona que desitja la independencia de la seva nació. 
Però clar la veritat que ella li comentés que ell ja sabia perquè ho feia, fins i tot buscant la agulla del paller podia ser un muntatge que molt acostumats ens tenen els del país veí. i Clar com aquests hereus del franquisme pocs arguments mes els hi queden per no deixar-nos votar s'agafen a la crispació i a la violència que provoca aquest procés independentiste, potser abans de obrir la boca el que haurien de fer aquesta gent es mirar-se el melic i veure quina crispació i violència provoquen les seves paraules i els seus actes, llàstima que això no sigui una real democràcia, perquè llavors més d'uns d'aquests profetes del mal tastaria el que senten els que per mala sort els hi toca anar a la presó.
Això de sentir que han destinat els mossos a repassar fotografies de comunions, a demanar li al capella un llistat de la gent que va fer la comunió aquell dia, tot plegat ratlla el surrealisme, per a tothom actuen igual o només per la banda d'esguerrats que viuen a costa del poble. Felicitats mossos d'esquadra això si que es una demostració que la justícia es per a tots igual..
Jo per tot plegat m'agafo a les declaracions de Sala Martin, potser fins i tot no sortirà mai aquesta senyora perquè si es donés el cas que surt molts quedarien amb el cul a l'aire.[noticia].
perquè en el fons si les coses no es poden demostrar no es licit dir-les, perquè un cop ja has llençat la merda aquesta costa molt de netejar-se i clar hereus de la Corona de Felip V ja li han sucat pa.




dilluns, 5 de maig del 2014

Sóc un Català que admira el tarannà del sud.

Desprès de passar quatre dies per el sud de la corona dels Hereus de Felip V , desprès d'escoltar per les Apujarres els tipics detalls dels Catalans, els temes de la independencia, els temes de la llengua i totes les bajanades que els polítics han volgut desenvolupar , desprès de tot plegat jo  desprès del tercer cop que vaig a Granada, he de dir que els admiro.
Admiro veure per els carrers gent amb els vestit de sevillanes  les nenes noies dones i avies totes juntes amb els seus volants i les seves mantellines, La veritat que dona goig veure com aquesta gent defensar la seva cultura amb ungles i dents, ja m'agradaria a mi veure el mateix a la meva petita nació, on som catalans per la boqueta petita i mai intentem defensar la nostre cultura. 
Admiro les seves carreteres, aquetstes autovies que hem pagat tots i que com sempre s'en beneficien uns , mentre que quan arribem a la comunitat valència comença el cobrament de peatges, això si allí com aquí el sentit recapatatori dels agents de transit es increïble, grans rectes amb un 80 i 60 tot seguit i darrera del darrer un cotxe camuflat per enriquir les arques de l'estat. així es fàcil, això estiguis on estiguis només passa al regne dels hereus de la Corona de Felip V.  a Altres llocs es mes important que no hi hagi accidents que recaptar. i desprès diuen que som els catalans els senyors dels calers. te pebrots tot plegat.
Posis la ràdio que posis, miris la televisio que miris i allí trobes cultura andalusa, mentre que a la nostra terra això no passa. no hi ha aquest desig de voler emmarcar la seva cultura i les seves costums, aquí fora dels petits pobles amb els pastorets i els balls dansaires i sobretot els castells , a part d'això poca cosa més, a mi m'agradaria veure per el carrer noies amb els vestit de pubilles i nois amb la vestimenta catalana, però això no va amb la nostre cultura.
Bé com tot aqui dalt i allí baix hi ha gent de tota mena i de totes les maneres de pensar, però com a mínim allí no es tiren pedres sobre el seu teulat com fem els catalans, perquè no hi ha com que una cosa resalti perquè nosaltres sols l'enfonsem.
Així i tot estimo la meva terra, però m'encanta la manera de pensar de altres llocs, de tot arreu s'apren alguna cosa i potser aquest es el nostre tarannà, tot plegat volem una catalunya lliure i si no es possible poder gaudir del poder de votar, i si perdrem mala sort .però hauriem de poder decidir nosaltres el nostre futur ells porten tres-cents anys decidint per nosaltres.


 

dimarts, 15 d’abril del 2014

Pere company, descansa en Pau

Ahir   14 d'abril del 2014 ens ha deixat en Pere,
En Pere Torner Cortina, que va arribar aquí quan algú va tenir la gran idea de fotre el forat del Túnel del Cadí,ell va venir de Campdevànol  a fer de cambrer a l'àrea del Túnel i es va acabar enamorant de la comarca i de la pubilla petita de Can Pasqüalet.
 Ha marxat com era ell, en silenci, sense soroll, patint ell i la seva família el que només ells saben ,  aquest company que la providència ha maltractat i ha volgut que a l'edat de 55 anys ja tocava fer el traspàs sense dret a rèplica ahir ens va dir adéu . . La justícia divina  ho te tot menys justícia, no tocava fer aquest viatge encara.
La vida potser s'hauria de fer-se mirar els seus esquemes, no es normal que gent amb les ganes de viure que tenia  arribi l'hora tant aviat.

 la veritat que persones com el nen de cal Pasqüalet  que no parlaven per no insultar, que cada migdia anava al cafè a prendre  el seu tallat amb un vichy d'acompanyament, desprès de llegir el diari esportiu i de fotre la xerrada amb en Joan Capdevila, els secrets dels bolet al bosc sempre quedarà entre ells.

Llavors un cop fetes les relacions públiques  treia el nas a veure com jugaven a la botifarra els avis del poble,mai jugava, sempre mirava com ho feien els demés i  l'havies d'enganyar per aconseguir. Si per algun motiu  algun cop  eres capaç d'aconseguir que jugues , només en jugava una partida  mai la revenge ,  per a ell aquest joc de cartes era una droga i amb el nick de Toco marxava cap a casa, endollava l'ordinador i vinga a jugar en el programa del butinet.
Jo per fer-ho enfadar algun cop amb nick diferents jugava amb ell i sempre el volia pica r, la veritat que no ho vaig aconseguir mai, ell no perdia el nord per aquests motius. 
Jo només desitjo que allí on vagi porti el joc de cartes perquè segur que amb la seva manera de ser aconseguir fer alguna partida amb uns quants àngels per allí dalt.  
Pere Company, descansa en Pau i que allí on vagis tinguis molta mes sort que en aquesta vida terrenal
.