Catalunya és una nació que tu has de dir com vols que sigui,no deixis que els hereus de Felip V decideixin per tu (porten 300 anys fent-ho) _______________________________________________________________________________________________________ Tinc quatre lectors als que els hi he d'agrair les ganes que posen en llegir allò que jo escric tant malament.
dilluns, 16 de març del 2015
Jo Sóc un dels 70.000 porcs bascos i Catalans que Xiulen l'himne imposat
la Veritat que jo diria que amb aquest personatge no tenim cap mena de parentesc, però clar al tractar-nos de porcs ens tracta com a germans seus, i jo diria que no es pas parent meu.
Bé això de la llibertat d'expressió de un sol sèntit fot moltes gràcies els feixistes poden dir i insultar a tothom però quan els hi toques un dels seus temes llavors malament, i quan fant servir l'insult com argument de qualsevol cosa vol dir que pocs arguments tenen per defensar les seves idees.
I el personatge en questió ha seguint insultant , enviar-nos a un país en ebola, ofagar-nos al fons del mar. i el paio ha seguit fent acudits de rates separatistes, de fer la final al rabat i moltes bajanades més ,
Jo em pensava que per esser periodista era una cosa seria, però ara veig que qualsevol pallasso ( i molt de respecte per aquesta gent) feixista pot arribar a presentar un programa.
dimecres, 11 de març del 2015
dijous, 22 de gener del 2015
Avui es un dia trist, fosc amb senyals de tormenta Avui La Laia ens ha deixat
Les males noticies sempre han de venir de la mateixa persona, fa un any just va ésser En Joan Garcia Saboret avui la persona que ens ha deixat la estat la pobre Laia. Potser no per esperat ha estat una patacada , sabíem que aquest dia havia d'arribar en algun moment però desitjaven de tot cor que fos un mal somni i no arribés mai . Però la mala fortuna ha volgut que avui ens deixés aquest petit angelet.
Desprès de mes de dos anys de lluita constant, la divina providència ha volgut que el petit cor deixés de bategar i emportar-se-la ,
una princesa d'onze anys que la mala sort va voler que li toqués a ella patir aquesta malaltia, el càncer no te miraments però de tant en tant si hauria de revisar la seva selecció, la veritat que jo també em pregunto això perquè li ha tocat a ella?,
Quin mal ha fet aquest petit angelet perquè hagi disposat tant poc temps per gaudir de la vida.
Això que uns pares hagin de acomiadar a un fill es molt dur, massa i molt més quan aquesta petita nena tot just ara començava a viure, sense poder gaudir de la vida, jo sempre admiraré el desig d'en Damià son Pare per gaudir cada moment de la poca vida que li restava amb la seva princesa, aquella brillantor als ulls quan parlava de la Laia entrava molt dintre del cos a mi em posava la pell de gallina.
Només acabar 'aquest petit per donar el condol a tota la Seva Familía els Pares Damià i Montserrat la germana Maria i recordar-lis que la Laia continuarà viva mentre ells la portin en el seu cor .
I ja ha passat un any, de la pèrdua d'en Joan Garcia Saboret.
Ara a 2/4 de 10 es quan em vaig enterar de la notícia,aquella trucada de una amiga o ex-amiga m'ha marcat la vida, ara fa un any de la pèrdua de l'amic Joan, el temps no te espera, va ràpid i mica a mica va possant les coses a lloc.
Ara un any desprès jo encara desitjo trobar-me al Perruquer de la Neu , esquiant per les muntanyes de Baga, però no, això no es possible . Ell fa un any que ens va deixar.
Com passa el temps encara recordo la trucada aquella seca i plana, El Gat s'ha mort, i quedar-se un sense paraules, avui Joan jo en record teu aniré a la tossa a veure on repossen les teves cendres per veure si et veig esquiant per sobre els nuvols.
Trobo a mancar les baralles aquelles de cada matí, només per tocar els nassos, erats un torracollons però amb classe, fet i fomut el temps passa i la gent s'oblida de un , però noi avui a mi m'ha entrat una mica la depressió.
Per tot plegat Joan moltes gràcies per el temps que vam compartir, tant esquiant com fora l'esquí, i que sapigues que aquí encara resta un petit grup de gent que pensa amb tú.
Amb la teva pèrdua , jo vaig perdre un amic, una persona a la qual en temps de crisi podies anar i mai tenia un no per sortida, sempre mirava d'ajudar-te , amb la teva perdua jo vaig perdre una mica de humanitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
