Pere Anoll Vendrell. Descansa en pau veí

Avui he assistit a Terrassa  a l`enterrament d'en Pere Anoll, tenia 76 anys-

el dia 2 de Gener ens va abandonar, jo m'he quedat sense veí i sense un amic, En Pere era una persona entranyable, en la qual et podies confessar de qualsevol cosa sabent que tot plegat allí es quedaria. Era d'aquelles persones que donava gust parlar amb ell perquè sempre tenia alguna cosa per explicar-te. 

Amant de les motos i dels cotxes, tenia una orella miraculosa, quan escoltava el soroll de meu mitsubishi sortia per petar la xerrada i ens podiem passar hores parlant de qualsevol tema, Era un gran coleccionista de coses , ho guardava tot, et podiar sortir amb trossos de diari de 50 anys enrere, Tenia gran afició per la Caça però la diabetis li va anar castigant la vista i va provocar que al final ho deixés, Pere Company jo si que et trobaré a faltar, i trobis on et trobis moltes gràcies per tot.

  

I al Final Tot plegat m'ha costat un ronyó

Bé ara que ja han passat dos mesos de l'operació i que ja em sento amb forces es l'hora dels agraïment. 

aquest estiu m'han detectat un tumor renal , el ronyó esquerra era molt gra i havia arribat l'hora de la seva extirpació.

Coses de la Vida per transmetre una salutació a la doctora del Cap de part de un amic que treballa d'assessor a l'empresa on treballava, vaig aprofitar per explicar-li la meva salut . Aquesta després de l'oportuna bronca per anar com sempre tard em va demanar de fer un anàlisis al hospital transfronterer de Puigcerdà. Vaig començar amb una ecografia, vaig passar a un Tac i d'allí ja em van derivar al Uròleg . Aquest em va demanar un altre  Tac i cap a Manresa. a l'hospital Sant Joan  de Deu. 

En un mes ja estava tot llest, i el 3 de novembre em van operar però clar el ronyó feia 20x14x20 i no sortia per tant em van tenir que retallar la cua del pàncrees i treure la melsa. 

Dons ve dos mesos desprès de tot plegat ja va sent hora de donar les gràcies, en primer lloc a les infermeres de l?Uci  la Neus va ésser la que em va tocar de guardia. desprès a tots els doctors que em van visitar començar per els que van operar i acabant per tots els que em van visitar a partir de passar a planta, Entre tots plegat he de ressaltar la figura d'en Joan Altet (li dec un tros de budell) que amb la seva amabilitat i diligència feia que un s'animés només començar el dia, tenia la mala costum de venir cada matí abans de les 8 per mirar com em trobava , abans d'entrar al quiròfan. Hi ha gent que gaudeix de la feina que fa i aquí teniem un cas d'aquesta situació.

També vull donar les Gracies a totes les infermeres, auxiliars, estudiants que em van tocar a la planta 1 on hi vaig estar quasibé tres setmanes. Grans profesionals totes, però vull destacar-ne una de totes la Noe, era la infermera de tarda, vaig ésser el seu malson del mes de novembre. només li mancava agafar el fuet per posar-me a ratlla,Noelia Peña moltes gràcies i perdona per el meu comportament.

També he d'agrair a en Joan i en Miquel per la seva atenció i dedicació, per estar sobre la meva salut en qualsevol moment i vigilar que tot portés el seu correcte camí.

Per Tant treballadors de l'Hospital Sant Joan de  Deu, moltes gràcies per tot plegat i desitjo que tardem una miqueta en tornar-nos a veure 

properes sortides als bunques de la Collada de toses
dilluns 14 a les 17 hores sortida des de l'hotel de la collada
dilluns 21 a la mateix hora i mateix lloc
dilluns 28 a les 17 hores sortida del pla d'anyella parquing dels alabaus


pagina presentacio bunsquers BUNQUERS

pdecat tornem a la puta i la ramoneta

Ja ens hem fet la foto de la Cimera , hem muntat una excursió amb els amics per trobar-nos i fer-nos la foto i ara tornem a començar retrocedim fins el 2014 i tornem a demanar el mateix.

Senyors els hi hauria de caure la Cara de Vergonya tot plegat, això de les representacions teatrals un cop pot passar, però com les pel.licules les segons versions moltes vegades són mes dolentes que les originals.

Potser ja va sent hora de deixar de jugar amb cartes marcades i anar al gra, i si aquests pallassos no son capaços de donar el que el poble desitja dons que facin un pas al costat i segur que sortiran uns altres amb molta mes empenta i ganes d'aconseguir el que aquesta gent diu que vol fer però mai fa el primer pas per fer-la.

Un punt apart els esquerdats, aquesta gent que parla molt i de moment sense cap imputat i sense haver-se cremat per res, no són llestos ni res els subdits de l'Oriol i sempre que no tingui vista el paio.

Referèndum pactat i qui s'ho creu tot això, La veritat que jo diria que aquests polítics, es pensen que encara estem en la edat mitjana que el que deia el senyor anava a missa, Ara per sort o per desgràcia hi ha moltes maneres de informar-se de una situació i potser que no ens vulguin vendre mes fum, perquè aviat no podrem sortir de casa de tanta boira com hi haurà.

Com són les coses quan el botifler Mas va fer aquell pas al costat i va deixar el seu lloc al Puigdemont em pensava que ara si que teníem al capdavant un independentista, Dons bé resulta que no , que tenim els mateixos botiflers amb collars canviats. Tot real resulta molt cansat, ja tinc ganes que s'arribi algun lloc, sent súbdits de la Corona de Castella o lliures, però siusplau que deixin de marejar la perdiu.

 

Gabriel Rufian, gràcies per dir el que molts pensen i no tenen el que han de tenir per dir-lo

la situació esperpèntica del congrés de diputats es podria narrar de moltes maneres, en Gabriel l'ha clavat, ha dit les coses que molta gent pensa i no te nassos a dir, molta gent que pensa igual que en Rufian però calla. I està clar que ha dit veritats com a pans perquè els llops li han saltat al coll tots junts. Desprès ha sortit en Tardà a matissar i rectificar, però per favor que nassos hem de matissar si el que pensa es diu, i si no t'agrada t'hi poses fulles, perquè ells porten tota la vida insultant , amenaçant i no passa res i un cop que surt un Valent dient la veritat tots l'han de crucificar. 

Company Rufian moltes gràcies , has estat genial.