Miguel Iceta , provant el seu propi medicament

Avui s'ha consumat el que es veia venir els representants del poble Català, li han dit que no, que ell si es per ells no representarà al poble català i llavors no serà President del Senat.

Aquest representant del 155 ha trobat la sort que havia buscat, aquest senyor que es feia fotos amb la resta de colonitzadors ara resulta que els independents els estan castigant, que això no es fa, ara que es podia retirar en un cementiri d'elefants i que ara aquesta gent no el deixen. Pobret, aquest senyor només ha trobat el que s'ha buscat i massa poc.

Perquè en el fons , era el que havia de passar, desprès de tenir gent a la presó, gent a l'exili i tenen la santissima barra de demanar que el poble català representant per el parlament tingui la delicadesa de anomenar aquest senyor com a senador autonòmic . nois això de cornut i pagar el beure es molt català però cansa una mica. si vol ésser senador que ho demani per la capital de regne espanyol, potser allí si que ho fan senador.

 Dons bé les actuacions del passat li han passat factura, i com diu aquell aquell que sembla merda només pot esperar recollir fems.

Cadascú es responsable de les seves paraules i sobre tot dels seus actes i aquests tenen conseqüències i aquí teniu el pagament als seus actes. Com diu la frase feta Roma no paga als traïdors.

Junts Fem un nou Impuls a Un equip Jove i dinàmic

Ara que s'ha acabat el temps on és podia anar a la neu tinc molt temps lliure, i això es un problema avui m'he dedicat a contemplar els cartells electorals del meu municipi i m'ha fet gràcia aquí un detall del que diu cada un,  les meves conclusions

Fem-ho Junts: .      Curiós eslògan dels convenients ara anomenats junts per Alp. Han tingut vuit anys per fer coses i ara volen que les fem junts, nassos  si s'haguessin aprofitat totes les oportunitats per fer coses  en  el seu moment no caldria ara demanar ajuda del poble per fer-les

Aquesta política continuista, des de el meu punt de vista no es gens bona per el poble, però si la gent que va a votar ja els hi va be , ja s'ho faran.      

Nou Impuls per tot el Municipi, Som'hi      L'eslògan dels esquerdats no deixa d'èsser molt interessant, perquè aquest municipi necessita un nou impuls,  però, si repasses la llista es quasi-bé la mateixa que fa quatre anys, per tant no es massa nou  impuls, més aviat el mateix impuls per aspirar a una miqueta més del que vam aconseguir fa quatre anys.  

              

Un Equip Jove i dinàmic   : be, és un plantejament diferent.  Envers de donar-nos una idea fan presentació del seu equip jove i dinàmic . Això no cal que ens ho expliquin perquè veien la foto ja veien que són joves, molts diran que són inexperts, que no saben on es fiquen,  però com tot a la vida algun dia s'ha de començar . Potser potenciar amb algú amb una mica d'experiència aquesta llista esdevindria una opció de futur . Ara tal com està el pati és ficar-se a la boca del llop.
     

Josep Casals Farràs, l'oportunitat es dels valents . o no perdre mai el tren de l'oportunitat.

Avui el meu amic Xavier Viñas m'ha donat la oportunitat de coneixer aquest personatge que us parlaré avui, ha estat un orgull poder passar un matí amb aquest senyor i les seves vivències . En Josep ha estat una formiga a l'hora de treballar, ha fet de: Guarda forestal, constructor, Carnisser, i fins i tot Alcalde de la Vila de Bagà. Tot plegat un multi-feines en l'afer d'oficis, i sobretot dissenyador de una estació d'esquí que ha estat la seva vida. Coll de Pal. Voler discutir amb ell sobre la rendibilitat o la orientació de l'estació es perdre el temps . Ell te molt clar que s' ha de ser en aquella muntanya, com ha de vendre el projecte la Casa Gran de Bagà i com l'ha la de promoure. Que això es tiri endavant, per tant han de ser amb representació de la Batllia i han de ser ells el han de buscar una sortida digna a la situació de coll de Pal.

Ens ha explicat com la seva empresa Roset Sa. va ser la pionera en treballar al túnel de Cadí, fent el forat d'estudi de la boca sud i com per una situació adversa amb l'empresa adjudicada, com va tenir l'honor de acabar la feina del forat. En Josep em recorda al Quixot lluitant contra els Molins de Vent. 

M'ha parlat de la  Carretera que hauria d'unir la Cerdanya amb el Berguedà (abans del túnel) passant per coll de Pal i com l'ajuntament d'Alp encapçalat per en Josep Tajà Alsina van oposar-se radicalment.

El Teleferic que hauria d'haver sortit de l'Hospitalet de Grèixer i que pujant per el torrent hauria d'arribar a la Tosa de ..... (segons en Josep Bagà) (segons els veïns de Alp, Alp) segons els de Urús la Tosa de Urús i segons els de Das la Tosa de Das. tot plegat serà segons els ulls en que es mirin les coses.Inversió que no es va fer mai però que sempre restarà pendent aquella famosa frase de la cerdanya I si fos?.

També hem parlat dels seus dos llibres

Inicis de la promoció turística al Berguedà . Llibre blanc de Coll de pal. Detall de una seguit d'obres començades el 1964 amb un objectiu pendent l'esqui disposant de la segona muntanya mes alta de la comarca de Barcelona que no s'hagi culminat amb unes inversions per la practica real de l'esquí es la pega que li posa a tot plegat.

Un il .lus enamorat del seu poble. En aquest llibre un pot veure la situació de Baga durant el temps en que Josep va ésser alcalde, amb la situació i els enfrontaments amb el Secretari . Tot plegat una pena. He intenta trobar informació de la situació i només he trobat aquest escrit del País (noticia). però amb la credibilitat que s'ha guanyat el País no es massa fiable.

Han estat dues hores, intenses en les quals no ha parat de parlar però sempre tenia una coleta per posar a tota la conversa l'estació de Coll de Pal. Ha estat un monòleg amb coll de Pal sempre a la seva vista. No deixar passar mai aquesta oportunitat perduda. I segons ell ara que venen les famoses Olimpíades es el moment de invertir per poder desenvolupar aquesta oportunitat

I per avui ho hem deixat, fins la propera vegada que desitjo no sigui massa tard.Per tot plegat moltes gràcies Senyor Josep.

.

Gaietana Alvarez , la nova Cid Campeadora

La veritat que aquesta mena de conqueridors dels hereus de Felip V em te fascinat, m'encanta aquesta manera de teledirigir les noticies de transformar la noticia per l'interès propi, i clar qui millor que una periodista per cuinar aquesta feina.Com sempre de aquí dos mesos veurem la resolució però jo diria que esta mes resolt que el judici dels presos polítics catalans. Però amb tants candidats diferents la resolució pot resultat fins i tot divertida.

Però comparar el 23-febrer amb el 1-Octubre, comparant els tancs al carrer amb gent amb llaços grocs , comparar entrar al parlament amb dispars a gent amb un sobre anant a votar , i acabar dient que son mes perillosos els segons que els primers te tota la raó del mon els segons tenen arguments per desitjar marxar i desitjar votar els altres fan que coses per la força i contra la força sempre es pot actuar amb mes força però amb els segons si apliquem la força ens passa el que ens va passar 1-octubre que aquesta força s'ens escapa de les mans i acabem sortint a les noticies de tot arreu.

I per acabar ressaltar no saber català com una virtut per poder ser alcalde de Barcelona ho trobo una mica insultat, però bé jo crec que es el poble de Barcelona qui ha de triar el seu batlle per tant com diuen per la meva comarca Ja s'ho faran.

Presentació del nou Teatre Municipal

Aquesta setmana s'ha efectuat la presentació del Nou Teatre Municipal, la veritat que ja tocava tot plegat però resulta que estem a quasi bé dos  mesos de les eleccions municipals i això fa una mica de tuf a pre-campanya electoral. I ara es quan em venen els dubtes

I si el poble vol un canvi d'aires i no vota els que estant dirigint la Casa Consistorial, què passarà llavors que els hipotecarem els propers dos anys amb una inversió que no te la prioritat que li han donat els dirigents d'ara no seria molt mes ètic deixar que fos el poble que decidís quan manca tant poc per un tancament de legislatura municipal si li interessa aquesta hipoteca o no li interessa.

Han tingut quatre anys per començar a treballar per el municipi, el que no es de carrer que ens estem amb les mans les butxaques el primers tres anys i nou mesos i ara ens surti la vena de arreglar el poble i a corre-cuita a arreglar tot el que calgui perquè la cadira es la cadira i l'hem de conservar com sigui. bé de aquí  dos mesos veurem el resultat. de una manera o altre que tot plegat no us tregui el son.

Dic que tot semblava una campanya pre-electoral, perquè els que van guanyar fa quatre anys anaven per un costat, i els que sembla que haurien de formar les properes llistes d'oposició anaven junts per un altre. desprès quan es presentin les llistes haurà sorpreses, i això es lo divertit de tot plegat però fins ara tot segueix el guió establert.