El dia de la marmota a la Catalana

Això de la política catalana i el finançament , juntament amb l'aprovació de l'estatut cada cop més s'assembla a aquella pel·lícula anomenada el dia de la marmota on el protagonista queda atrapat en el temps i una i altra vegada es va repetint la mateixa història sense acar de sortir-se'n, la història en si acaba bé . en qual a la política catalana jo tinc els mes dubtes que el final sigui el desitjat

Portem marejant la perdiu masses dies perquè tot plegat tingui un final feliç, i aquí tots plegats els components d'aquest desgovern tristament anomenat tripartit, i no és més que unes panda, que només tenen com a finalitat salvar la seva cadireta, i quan menys coses tinguem que decidir molt millor.
Amb la nominació com a bicepresident al senyor de les peonades, es un insult a la intel·ligència, que passa que ara que ja tenim prou enriquida la seva autonomia ara anem a fer que les demés no busquin la seva prosperitat. Te nassos tot plegat, però encara es molt pitjor que els nostres representants aplaudeixin els acudits del pinotxo Zapatero com si res, senyors que ens estan robant aquesta gent, però que més volen aquestes sangoneres, ens han exprimit com una llimona i ara ens diuen que callen i a veure si ens castigaran de cara a la paret.
I desprès surt la bicepresidenta primera dient que s'han d'acabar les reivindicacions , a veure senyora , però que no vivim en una democràcia, que no podem expresar les nostres idees lliurement o només serveix a l'hora de munyir-nos el de la democràcia en quan als nostres drets això encara es una dictadura, això sí amb totes les obligacions possibles i alguna de propina perquè no sigui dit que ens tenen mimats.