Hi ha morts que et saben greu, avui us parlaré d'en Pere Casanovas, que el passat divendres ens va dir adéu. El senyor Casanovas va ésser el cap d'Administració de Masella molts d'anys, des d'aquells començaments que s'anava amb un esclop i una espardenya fins el 1.993. Un any abans de la instal.lació de la neu artificial a Masella,
Ell que venia totes les tardes a partir de les 3 de la tarda després de fer de secretaria als ajuntaments de Das y Urús i tots els caps de setmana, un senyor seriós però un senyor de paraula que va ajudar aixecar aquesta empresa en la qual em va tocar treballar.
En Pere Casanovas va viure uns anys al municipi d'Alp damunt de la botiga dels Baldellou i desprès va acabant anar a viure a Urús.
Dons bé en Pere va ésser la persona per allí el 1992 que em va entrevistar per el lloc de treball i em va dir una frase que ara al cap de mes de 18 anys encara recordo vostè és una persona de la casa. La veritat senyor Casanovas ara quan penso amb aquella paraula potser li hauria de dir que no vull ésser de la casa. No vull ésser d'un lloc on la memòria es molt efímera, on tot som números els quals un moment ens han exprimit ja no servim per res.
La veritat senyor Casanovas que sempre estarà en la meva memòria vostè juntament amb la Montse Camarassa repassant les nòmines, amb aquelles llibretes antigues i la seva seriositat que imposava respecte tot just entraves a la porta.
I si li soc sincer al seu comiat li va mancar gent però es en aquests moments quan veus qui paga la pena que vingui i qui només buscava l'interès propi, i aquests darrers no calen que hi siguin.
Sr. Pere molt bon viatge i gràcies per tot, ha estat un ple haver treballat a les seves ordres.
Ell que venia totes les tardes a partir de les 3 de la tarda després de fer de secretaria als ajuntaments de Das y Urús i tots els caps de setmana, un senyor seriós però un senyor de paraula que va ajudar aixecar aquesta empresa en la qual em va tocar treballar.
En Pere Casanovas va viure uns anys al municipi d'Alp damunt de la botiga dels Baldellou i desprès va acabant anar a viure a Urús.
Dons bé en Pere va ésser la persona per allí el 1992 que em va entrevistar per el lloc de treball i em va dir una frase que ara al cap de mes de 18 anys encara recordo vostè és una persona de la casa. La veritat senyor Casanovas ara quan penso amb aquella paraula potser li hauria de dir que no vull ésser de la casa. No vull ésser d'un lloc on la memòria es molt efímera, on tot som números els quals un moment ens han exprimit ja no servim per res.
La veritat senyor Casanovas que sempre estarà en la meva memòria vostè juntament amb la Montse Camarassa repassant les nòmines, amb aquelles llibretes antigues i la seva seriositat que imposava respecte tot just entraves a la porta.
I si li soc sincer al seu comiat li va mancar gent però es en aquests moments quan veus qui paga la pena que vingui i qui només buscava l'interès propi, i aquests darrers no calen que hi siguin.
Sr. Pere molt bon viatge i gràcies per tot, ha estat un ple haver treballat a les seves ordres.
1 comentari:
jo també hem recordo del Sr. Casanovas i la Montse Camarassa, i d'altres. Hem fas recordar unes persones exselens i no he sabut fins ara, que t'he llegit, que el Pere ens ha deixat, estic amb tu. I el nostre record, junt amb el de la seva familia i altres amics, ajudarà que el seu pas per aquesta terra,no sigui en va, si no tot el contrari, en tindrem un grat record.
Publica un comentari a l'entrada