dilluns, 23 de juliol del 2012

Cava-Santuari de boscalt-Ansovell-Cava

Ahir diumenge tocava anar a les terres del Pare, ell fill natiu d'aquest municipi (Cal Joanet de Cava) ,Seguint el recorregut del llibre d'en Manel Figueral i Abadal (El Baridà) vaig anar a fer el trajecte Cava-Cortals d'en Roig-Santuari de Boscalt - Ansovell- mes o menys segons el llibre 3 hores, però aquest cop en Manel em va portar a l'hort, o vaig esser jo que em faig gran i que no se interpretar un llibre, com de costum em vaig passar de llarg i desprès de sortir de cava i anar seguint el camí que porta el Cortal d'en Roig vaig arribar al final de camí i allò continuava am un Petit recorregut marcat amb pintures blanques i grogues i jo amunt quan quasi arribava al Queforadat vaig deduir que no anava bé, llavors mitja volta i tornem a començar al retornar en mig d'un camp vaig veure un cartell que posava Ansobell (amb b de burro) i allí em vaig dirigir, ara anava bé despres de fer el turonet i travessar el riu vaig arribar al Santuari de Boscal (Boscalt segons la gent de ansovell) allí vaig poder gaudir de la vista de un cadi magestuós, i com no del Boix Centenari aque tenen en aquest indret. Un boix que segons les llegendes populars si el maltractes la teva vida no durarà mes de un any i si li dons la volta casori segur. Dons bé jo vaig fer la prova tres voltes per a mes senyes, però tinc clar que aquesta situació no es cumplirà., des d'aqui arribar a Ansovell son 20 minuts. llavors be la baixada fins el torrent on passes per el camí vell que unia ansovell i Cava un caminet estret i llarg però molt divertit un cop toques la part mes baixa amb 20 minuts arribes a Cava i aquí s'acava l'excursió.
Un dia magnífic, però amb una varietat no vaig trobar quasibé a ningú, una parella quan tornava del Cortal d'en Roig, una noia corrent al Santuari de Basolt i una parella de gavatxos a Cava quan vaig tornar, potser una part de la nació que tenim abandonada.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Home, si que ens fem grans, però no crec que sigui el motiu de la pérdua. Ara ve la gran pregunta, tu et vols casar? Si et vols casar no hi donis tres voltes al boix si la llegenda diu que només és una, si la resposta és no, dona-hi tres o vint-i-tres, tant se val. Jo per si de cas, no en faria cap, és com Núria i l'olla, per si de cas, m'abstinc.

ALP2500 ha dit...

No Joana , estic molt be ara, per embolicar-me amb aquestes coses, però aquestes llegendes em fan gràcia i m'agraden perquè en molts pobles d'alta muntanya tenen les seves, el que em sap greu es que no en conec masses del meu municipi, i això em fot embeja sana però embeja en el fons, tots tenen alguna cosa per explicar . jo si que vaig posar el cap sota l'olla jugava amb aventatge perquè si s'hagués donat el cas això ves estat un miracle.

Joana ha dit...

Doncs fes per saber-les, no t'ha de ser gaire difícil, encara deu haver gent que en sap i a més hi ha llibres, de ben segur que entre tot plegat en podríes fer un bon recull. Apa, ja t'he trobat feina. Mira, jo m'he imposat un repte, es tracta de fotografiar les esglèsies i ermites romàniques de Cerdanya i del Berguedà, ja ho he començat.

ALP2500 ha dit...

molta sort amb el projecte però amb la quantitat de esglèsies romaniques qiue hi ha la veritat que tindràs un estiu un pel entretingut