Avui desprès de tres dies desaparegut han trobat al poble Manel, per desgràcia sense vida, Ha estat una manera injusta d'acabar la seva curta vida, ell que des de les muntanyes de la Tosa d'Alp i mirant a la Cerdanya sempre deia que era el rei d'aquestes terres i aquests eren els seus dominis,dons bé en aquells dominis s'ha deixat la vida, descansi en pau. La veritat que era una passada veure aquest antic esquiador baixar per les difícils pendents mentre que els demés trèiem la llengua per seguir-lo , ell amb la seva manera de ser va ser el monitor i el mestre de molts esquiadors,entre els quals vaig tenir la sort de ser un mes. La llàstima es que no ha tingut l'oportunitat d'arribar a una de les seves fites, els cinquanta anys de professor, per poc s'ha quedat a les portes.Però en el seu actiu de forapistes se li ha de remarcar que ha estat un de les poques persones que ha baixat per la mitja lluna. Tot un repte als 64 anys. 
Sempre era interessant escoltar les seves petites indicacions per fer que milloressis una mica sobre tot quan la neu no era la mes bona, una de les seves frases mes comunes era que no hi ha bona i mala neu sinó mes aviat bons i dolents esquiadors. , amant de la seva feina vivia per l'esquí, persona que estimava la seva feina , era un isard més per tots els forapistes, Només ens ha quedat pendent una baixada i em sap greu portàvem dos anys parlant de baixar del Pla d'Anella fins a Toses i tornar amb el tren, aquesta fita ens ha resta pendent, em sap greu Manel no ha pogut ser , la natura te aquestes coses, es injusta, aquest cop no ha pogut ser el que nosaltres volem i ella no ens ha donat oportunitat d'aconseguir-ho.
Sempre ens restaran les baixades per les pedrusques i els prats de Urús, i sobre tot per la Figa , la veritat Manel que jo si que et trobaré a faltar, la teva companyia i la teva coneixença ha fet que cada cop m'agradés mes les muntanyes de la meva comarca, per tant company , amic manel moltes gràcies per tot, i fins sempre.
[Manel Coch el darrer Mohicà]
2 comentaris:
Jo el vaig coneixer l ´any passat i em vaig quedar en ganes de fer- li una entrevista i aprendre de tot el que en sabia aquest esser extrahordinari
DEP
No l habia conegut personalment pero m habien parlat molt be d ell. Una gran pena perque se que era molt bona persona i enamorat d aquesta profesió que es la d ensenyar a esquiar.
Publica un comentari a l'entrada