Arribes a Casa i el bon migdia va ésser la noticia, en Ferran Puig ens ha abandonat. Perdó ,m'han hagut de repetir dues vegades las notícia , com es possible que una nano de poc mes de trenta anys ens hagi deixat.La seguent pregunta es on ha estat l'accident? perquè el mes normal de tot plegat perquè ens abandoni una persona jove només podia ser d'accident . Dons no fins i tot per aquest moment en Ferran ha de ser diferent . l'han trobat a casa sense vida. i Jo segueixo en un núvol. però no fa mes de set dies que encara el vaig veure jugar a fútbol, jugant de porter. amb els veterans del poble. Dons bé
Ahir el pobre Ferran va rebre el darrer xut, aquell que ell gran porter de futbol era el únic que no podia parar ni ell ni ningú perquè quan es el teu moment no hi ha res a fer, però nassos en Ferran encara era un noi fregant la quarantena no es just que la seva vida s'acabi aquí.
Ahir el pobre Ferran va rebre el darrer xut, aquell que ell gran porter de futbol era el únic que no podia parar ni ell ni ningú perquè quan es el teu moment no hi ha res a fer, però nassos en Ferran encara era un noi fregant la quarantena no es just que la seva vida s'acabi aquí.
En Ferran era un cap de trons amb un toc de bogeria, que era tant necessària per jugar de porter com ell feia. Però seguia sent una persona entranyable, i sobretot educada sempre tenia un bon dia per a tothom. Ara havia tornat per treballar d'administratiu al Cos dels mossos d'Escaire, tornava a ser a Casa i tornava a baixar al cap de futbol d'Alp amb les seves genolleres a jugar de porter,
Como deia abans no fa ni una setmana que vaig tenir la desgràcia de fer d'àrbitre en un partit entre el jovent i les madurs del municipi. i com sempre va jugar de porter sort en van tenir d'ell perquè encara es mostrava àgil i sense por a res. qui m'hagués dit que seria la darrera vegada que el veia.
La vida ens dona aquestes males sorpreses, i sempre que passen et posen la pell de gallina, potser sempre et pots demanar el perquè? perquè li ha tocat a ell deixar-nos tant dora o perquè de tot plegat, Aquesta respostes no les sabrem mai però no deixa de ser una verdadera llàstima tot plegat. I per cert una injusticia també perquè el mes normal de la vida es que els fills enterrin als pares i no al revés .
Allí on estiguis Ferran només desitjar-te molta sort, descansa en Pau Company.
Como deia abans no fa ni una setmana que vaig tenir la desgràcia de fer d'àrbitre en un partit entre el jovent i les madurs del municipi. i com sempre va jugar de porter sort en van tenir d'ell perquè encara es mostrava àgil i sense por a res. qui m'hagués dit que seria la darrera vegada que el veia.
La vida ens dona aquestes males sorpreses, i sempre que passen et posen la pell de gallina, potser sempre et pots demanar el perquè? perquè li ha tocat a ell deixar-nos tant dora o perquè de tot plegat, Aquesta respostes no les sabrem mai però no deixa de ser una verdadera llàstima tot plegat. I per cert una injusticia també perquè el mes normal de la vida es que els fills enterrin als pares i no al revés .
Allí on estiguis Ferran només desitjar-te molta sort, descansa en Pau Company.
2 comentaris:
Hola Marc ferranpedre@hotmail.com
Bon dia Ferran
si vols parlar amb en marc li pots enviar un correu a marc_morralla@hotmail.com
per qualsevol altre cosa alp2500@hotmail.com
cordialment
Pere Secases i Casadesus
Publica un comentari a l'entrada