divendres, 24 de gener de 2020

Gent Singular, avui Ambrosi Carrion i Juan

Avui gràcies a la seva neta estel (stella) he conegut a un estiuejant del meu municipi prou important, una persona singular, Avui parlarem d'en Ambrosi  Carrion i juan, que va estiuejar durant molts anys a cala Gepa Xera, o Cal Ambrosi o Cal Carrión els tres noms defineixen la casa on va viure aquest senyor i la seva familia.
l'Ambrosi va néixer a Sant Gervasi de Cassoles l'any 1888 i va morir a Cornellà de conflent el 28 de novembre de 1973. fou un dramaturg, poeta i novel·lista .
Doctorat en filosofia i lletres, fou fundador del teatre català l'any 1912,professor de l'escola Catalana d'art Dramàtic de Barcelona des del 1913, També fou president de l¡Ateneu Enciclopèdic Popular, Secretari dels Estudis Universitaris per a obrers (1933). Durant la guerra civil espanyola fou director del Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya.
En Acabar la guerrà marxà a l'exili i fixà la seva residència a París, on fou president del Casal de Catalunya de París i on continua amb la seva gran afició escriure i estrenar obres teatrals. També fou membre de la redacció de la Revista de Catalunya. durant el 1967 fou nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració, càrrec que exerci fins a la seva mort.

detall de la seva obra. 

  • 1906 “La filla del marxant”, “El torrent de les fades”, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb música d'Amadeu Cristià
  • 1908 “Agar”, drama líric de tema bíblic
  • 1910 “Una posta”, “Testa d'or”, publicades el 1913, amb influència de Maurice Maeterlinck
  • 1911 “Tribut al mar”, tragèdia de tendència classicista
  • 1912 “El fill de Crist”, tragèdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida XirguEpitalami, primera peça de la trilogia “La sort”, adaptada com a òpera el 1936
  • 1913 Periandre, estrenada en castellà al Teatre Romea, tragèdia en tres actes; escriu “L'estàtua d'or
  • 1915 El mal traginer i La núvia verge, segona i tercera part de “La sort; publica “Els esclops de la sort”, per a nens, amb música d'E. Rossich; “Les danàides”, inèdita.
  • 1916 “La badia de la mort”, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramàtic en un acte.
  • 1917 “Clitemnestra”, estrenada en castellà a Madrid, per María Guerrero.
  • 1918 “Cap de flames”, tragèdia en vers; “L'altre fill”, drama en prosa; “Mireia”, a partir del poema de Frederic Mistral.
  • 1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
  • 1922 “Patria”, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1922.[2]
  • 1924 “La tragèdia d'un pobre home”, obra narrativa (Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1924).
  • 1925 “Una joventut”, novel·la; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; “Temps ençà... temps enllà”, farsa escrita en col·laboració amb Enric Lluelles.
  • 1926 “La verge de la nit”.
  • 1927 “L'ombra”, drama psicològic.
  • 1928 “Niobe”, poema dramàtic, amb dansa i recitació, estrenat per Àurea de Sarrà; “La força cega”, basada en la cançó "El testament d'Amèlia" (no s'estrenarà fins al 1933, al Teatre Mossèn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau”.
  • 1929 “Pirateria”, poema dramàtic, estrenada al Teatre Romea; “Poema del port”, estrenat a l'Associació de Teatre Selecte.
  • 1930 “Molock, l'inventor”, molt influïda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; “Mediterrània”, poema líric amb música d'Eusebi Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; “Fedra”, tragèdia, estrenada al Teatre Grec.
  • 1933 Guions cinematogràfics per a “Flor de otoño”i “Niobe”.
  • 1935 “A posta de sol
  • 1936 “La flama i el vent”, drama en tres actes, inèdit.
  • 1939 “Els camins d'Antígona”, estrenat a Buenos Aires el 1940.
  • 1940 “L'hereu Riera”, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes “El misteri de Santa Eròfila”, farsa.
  • 1941 “Fam de terra
  • 1945 “Nit d'embruixament”, estrenada a París el 1950.
  • 1948 “Els corbs”, guanyadora del Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de París.
  • 1949 “La dama de Reus”, Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de 1950.[3]
  • 1951 “L'adveniment del Mesies”, drama bíblic.
  • 1952 “L'aplec”, sobre el primer cant de “Canigó”de Jacint Verdaguer; “Malefici”.
  • 1954 “Beneït és el fruit”, drama.
  • 1959 “L'àngel negre”.
  • 1963-1967 “Judith”.
  • 1967 “La companyia invisible”, llibre de poemes, publicat a París.
  • 1972 “Comte l'Arnau”, publicació de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat

El record de la gent gran del municipi envers l'Ambrosi, diuen que es tractava de una familia molt educada i simpàtica, llàstima que perdre la guerra civil ens va provocar la seva marxa, això va privar de poder gaudir en primera persona d'aquest artista.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Com sempre, m'agrada llegir-te però tens una petita errada amb la data de naixement.
Segons expliques, va néixer després de morir.

"l'Ambrosi va neixer a Sant Gervasi de Cassoles l'any 1988 i va morir a Cornellà de conflent el 28 de novembre de 1973. fou un dramaturg, poeta i novel.lista ."

ALP2500 ha dit...


Gràcies JOrdi tens tota la raó del mon m'he equivocat de segle, l'ambrosi va nèixer l'any 1888. ja l'he canviat, i aprofito la avinenteça per donar-te les gràcies per ésser tan fidel a les meves xorrades, moltes gràcies.

Anònim ha dit...

Moltes gracies Pere per parlar del meu avi Ambrosi i dels meus pares, Antonia (la seva filla unica) i Tomas, ara desapareguts. Poc he conegut a Ambrosi, pero era una persona molt amable i interesant, i destruida per el exil. No ha tornat mai,pero ha estat semprefidel a la Catalunya. Gracias una vegada més (i perdo per les mevas faltes en catala). Estel.

ALP2500 ha dit...

gràcies Estel (stella) primer per donar-me peu a conèixer aquest veí del municipi que no sabia que teniem, la veritat que ara quan començo a parlar amb la gent d'aquest la gent gran diu que si que se'n recordada una mica de l'Ambrosi però fins que no els hi trec el tema la gent no comenta res. llàstima que m'he enterat molt tard de la seva existència.