dimarts, 28 de gener de 2020

La Pancarta del trencament


Ahir va ésser el dia el qual una pancarta ha aconseguit trencar el independentisme, tot plegat per una panda de egos a veure qui la te mes grossa, anem a pams

Junts per Catalunya amb el president al cap va voler fer un pols al estat mantenint una pancarta, una missera pancarta demanat la llibertat dels presos polítics. Sense calcular la maldat del contrincant, sense calcular la politització de la justícia, crec que es van passar de frenada salvo que no vulguin anar de víctimes, però ja està massa utilitzat aquest joc
desprès tenim els esquerdats, la nova unió , duran i lleida deu estar molt content amb el successós  dels ideals, estant buscant la cadira de la presidència de Catalunya i han vist que aquesta es la seva oportunitat, llàstima de partit però això de eixamplar les bases ha portat que el independentisme ha perdut gas amb les noves incorporacions.
La Cup com sempre ara si , ara no , ara potser, la veritat que es un sudoku que li manca un parell de números perquè tingui solució
els Socialistes que van a recollir les amoïnes que queden de tot plegat i treure partit de la situació,
els comuns que estan per allí un pas endavant i tres enrere no siguí el cas que ens agafin amb el pas canviat.
I els ciutadans, que han tingut la barra de dir delinqüent al senyor Torra, si delinqüent es una persona que ha fet alguna cosa que va contra les lleis feixistes espanyoles, dons si es un delinqüent, però potser haurien de tenir el mateix sentit patriòtic quan pacten amb el pp corrupte, amb els hereus franquistes de Vox i totes aquestes brutícies, però no , El torra es un delinqüent potser mirar-se el mèlic de tant en tant va bé i segur que algun dels seus senadors ha fet una cosa pitjor que penjar una merda de pancarta, pancarta que encara hem de veure al final (dependrà de la justicia europea,  i del poder de ingerir dels espanyols)si tenia raó o no.

Conclusiu final ens han estomacat, ens han jutjat, ens han menyspreat i desprès de tot això es trobem una altre vegada al 1977 , hem perdut 43 anys per veure que no es pot confiar amb ningú. La independència es una quimera i haurem d'esperar a la propera generació perquè aquesta està marcada
  ,això sinó passa com sempre que la política no faci que el que fa sempre traïr al poble que l'ha votat.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

En Rufian es refereix com a neo Convergents als de JXC.
Però el que s'està veient, que els d'ERC porten molts anys volent ser la nova Convergència.
Per tant els neo convergents, son el botiflers que van restar amagats disfressats de indys. Ara han sortit un altre vegada, tornem a la època del tripartit i el botiflerisme amb rancúnia. CDC, PEdCAT, JXC, el que vulguis, han evolucionat cap endavant, ERC retrocedeixen al nivells de fa uns anys.
CUP a la seva.
S'han tornat a vendre Catalunya a canvi d'unes cadires amb uns sous associats.

ALP2500 ha dit...

Ostres Jordi, però aquest senyors que ensenyen sempre la bandera del partit d'estat català, aquesta gent que presumeixen de independentistes, com diu la dita aquella tant castissa "Dime de que presumes y te diré de que careces". però clar ara veuen la gran oportunitat de guanyar la gran cadira que porten tota la vida desitjant.
ja s'ho faran, però quina pena tot plegat.