Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canguelis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canguelis. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de febrer del 2009

Erc, ja sembla l'oest, amb la llei del silenci

dintre del partit d'Erc hi ha por sinó no és normal aquesta trifurca entre els socis Puigcercós i Ausàs, aquest sempre han anat agafats de la ma, però ara s'han picat el bec, i la causa del mateix es la llei del silenci, si aquella llei tant famosa del oest que quan portaves quatre trets de pistola quedaves mut de petac.[noticia].
Però que el senyor Ausàs, repliqui al president del seu partit, no deixa de ser una senyal de crisi, al mateix ha negat que s'hagi d'imposar cap llei del silenci a ningú. Puigcercós ha reclamat al president de la Generalitat que lideri el relat de la negociació sobre el nou sistema de finançament. Això es com di-li al llop que et vigili al remat, com voleu que una persona teledirigida des de la capital lideri cap cosa a la nostra nació, vinga esquerdats no fem riure si-us-plau.
Puigcercós darrerament si tingués un circ li creixerien els nans perquè només obre la boca la caga, la darrera trifurca la te amb el Uriel Bertran [noticia].
Perquè segons Uriel relliscades com les d'anomenar freakis, ganduls i trepes als seus companys de partit, deixa molt de desitjar de un president, perquè aquesta gent es així per que els governants del partit han volgut que siguin així, clar que això de desqualificar gratuïtament als teus companys es molt gros, perquè si ho fa el teu president com no ho farà la premsa mediatica de la capital de regne de Felip V.
La llei del Silenci no se si es la solució però si uns quants polítics que governen el partit restessin en el seu lloc i calladets seria tot un detall, i les guerres brutes les deixen per els Madrid , que ells ja ens tiren prou fems al damunt que no cal que ho fem nosaltres, per tant això de autolesionar-nos no es una bona política.





dilluns, 1 de setembre del 2008

Canguelis, una pandèmia dintre de la Política Catalana

La paraula Canguelis prové del Caló i està relacionat amb el sobtat afluixament de l'esfinter que pot provocar la por. Això darrerament és una pandèmia dintre de la política Catalana , es veuen masses cadires tremolant no sigui el cas que es perdin per el camí.

Avui us parlaré d'un Partit auto-anomenat independiste però que és fidel als hereus de Felip V. Els dirigents d'aquest partit els hi ha entrat el canguelis, quan han sentit a parlar de la possible fusió dels sectors crítics d'ERC, els del Reagrupament liderats per Joan Carretero i per Uriel Bertran. Aquesta aliança ha sorprès a bona part de la direcció del partit , i han vist com les cadires que tant els ha costat defensar, ara els hi perillen.


Dit d'una altre manera, té una gran similitud amb aquella sensació del dia després... i ara què?. La política no té amics, en canvi sí que té parents i germans, però a la vegada amb tanta baixada de pantalons ara els hi entra la por escènica conegut popularment com el Canguelis. El moviment de les cadires sembla pròpiament un moviment provocat per un un terratrèmol. Malgrat les cadires en aquest moment només es mouen per salvar el cul. [noticia]


La notícia no ha agradat a la direcció d'ERC. S'ha rebut amb recel per part d'alguns dirigents de l'entorn de l'actual president, i clar ha sortit el que veu perdre la Cadira més grossa. A més aquest senyor que ha tingut la santíssima barra de dir que atribuïxen aquests moviments a un pacte de perdedors (DIARI Avui 01/09/2009).

Bé companys aquesta parrafada del senyor Puigcercós me l'he tingut que llegir dues vegades. Pactes de perdedors? No sé si plorar directament o fotrem un far de riure. Algú em podria explicar com han aconseguit el govern de la Generalitat,per la seva gestió? els esquerdats, la filial de madrid i els sense iniciativa , amb un pacte també oi? ( conegut com el pacte de l'Entesa, l'entesa!!!! l'entesa de què?, (si no s'aclareixen de cap ull...) Això si que és un pacte de perdedors. La democràcia ho permet però no era la voluntat dels catalans.

Ja es allò que deia la iaia: "la naturalesa dona carn a la gent que no té dents" .

A més ara C&P ( C&P= Carod and Puigcercós perquè a partir d'ara veureu com son una sola Company) aniran agafat de la ma , que la cadira es la cadira i no podem permetre que aquesta es perdi.
Puigcercós i els seus afins recriminen a la gent del Reagrupament que no han acatat els resultats de les eleccions internes del 7 de juny. Total si els sembla poc als acompanyants de viatge de Puigcercòs han aconseguit un 37 %, és a dir de cada tres militants del partit un el vol a ells i els altres dos no. Aquí està la gallina dels ous d'or, la por escènica del C&P o de P&C!!! massa suport per un silenci que no deixar de ser una garantia per aquells que encara no hem perdut la il.lusió.I el senyor Puigcercós va acatar la voluntat del poble català? o potser nomès veiem les coses quan ens afecten a nosaltres i quan es al revés tot es legal,
Ara s'ha de mirar de posar pau el territori i fer candidatures conjuntes. Justament ara quan va ésser l'entorn del Sr. Puigcercòs qui es va dedicar a minar els fonaments d'ERC per ocupar el lloc d'en Carod.


Bé, com diu un senyor a l'Avui en els comentaris , el Senyor Carod i el Senyor Puigcercós l'única independència que podrien proclamar seria la república independent de Casa Seva i amb permís de la senyora, es clar.


Vull acabar parlant del Sr. Tardà i les seves amenaces d'abandonar el govern:

"Sr. Tardà la seva afició amagada segur que era la del còmic. Com vol que els seus companys de partit abandonin les cadires amb la baixada de pantalons que els hi costat als seus i als companys de viatge? només cal veure la col.locació dels familiars a càrrecs públics, utilització de cotxes institucionals per la família.... La veritat potser abans de demanar més finançament (que falta ens fa) lo millor que tindríem que fer és optimitzar els recursos que tenim. Una cosa és que ens facin veure a galet i l'altre és que realment tinguem set. "