L'Andresito l'heroi d'Alp. La història desconeguda.

L'Andreu Xandri i Serrano, va néixer a Alp (Baixa Cerdanya) el 10 d'Agost del 1916 i mort en combat a la Vall de Pineda (Alt Aragó) el 15 de juny del 1938 , en el marc de la batalla de la Bossa de Bielsa.

Amb només 21 anys s'havia convertit en el lider estudiantil indiscutible del nacionalisme català. Llicenciat en dret , l'Andresito fou el fundador del Bloc d'Estudiants Nacionalistes i dirigent de la FNEC a més d'impulsor de la revista Redreçament .

Va ser un rellevant alpinista i destacat membre del centre Excursionista de Catalunya.

Va ser militant de Nosaltres Sols i de l'Estat Català quan els primers es van agregar amb els segons.

Durant l'aixecament independentista del 6 d'octubre del 1934 va lluitar a les ordres dels germans Badia . És el Creador de les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l'estiu del 1936.

Dintre les Milícies Pirinenques els va fer créixer i diversificar-se amb diferents seccions d'armes. Sempre sota l'empar de la Generalitat Republicana es formà el Regiment Pirinenc nº 1 de Catalunya amb la missió de defensar la part mes extrema del front d'Aragó. Controlar el pas d'elements facciosos a traves de la frontera pirenaica i d'eliminar els assassins anarquistes de la FAI, que a la Cerdanya estaven manats per em Antonio Martin altrament conegut com el Cojo de Malaga , i aquests havien implantat el terror per tota la Cerdanya . Per mèrits de guerra arribarà a ascendir a Capità d'Ametralladores de la 43 Divisió per mèrits de guerra.

L'Andresito es destaca en les operacions de l'ofensiva de tardor, l'avanç sobre el riu Gàllec i els assalts de Jarabella, Cucullas i Biescas.

Quan a la primavera del 1938 la 43 Divisió retrocedeix a la defensiva, la secció del Capital Xandri és la que cobreix la retirada de la Vall de Pineta, evitant la desfeta total de les forces republicanes. Després de les operacions de la Bossa de Bielsa , com a darrer sacrifici cap els seus camarades i a la seva estimada Catalunya, morirà lluitant als afores del poble de Bielsa víctima d'un bombardeig nazi.

L'Andresito va morir defensant el que ell considerava la frontera natural i mes extrema de Catalunya, jo el podria definir com el darrer Català fill del meu poble que va morir defensant per els seus ideals.

Vaig parlar amb el Pepet Escobairó de l'Andresito i en pepet pairot s'en recordava d'ell fins i tot em va explicar que l'andresito i el seu cosí els hi donaven classes de boxa, es veu que eren un nanos que es feien estimar molt per els veïns d'Alp.

Jo només voldria demanar a la Casa Gran del meu poble que tinguin en consideració els actes d'aquest veí , morir per els seus ideals es molt gran, jo entenc que hi haurien de fer-li alguna tipus de homenatge a gent com aquesta, perquè en tenim pocs i aquest va estar increïble. Gràcies Andresito per ser lo que molts ni em somnis podrem arribar a ser mai , moltes gràcies defensor del nostre Pais

Acabaré l'escrit amb una frases fetes per l'Andreu Xandri :

"perquè nosaltres, els joves nacionalistes considerem les formes polítiques i socials de cada poble com a derivades de la seva estructura peculiar i del seu complex històric. Com a formes pròpies d'un eix cultural amb existència i costats perfectament definits. Rebutgem la validesa internacional del sistemes i proclamem el fracàs històric de les interferències de cultures i de les formes assimilistes o federatives. Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat"

Ptda: Vull agrair a l'Isidre Ribera ( veí d'Alp) per la seva informació de l'heroi Andreu Xandri i Serrano. Sense l'Isidre em hagués perdut la història d'aquest veí del meu poble. La veritat es que val molt la pena tot plegat perquè un poble com Alp mancat de referents històrics no ens podem permetre el luxe de perdre aquesta oportunitat. Un poble amb memòria històrica és un poble ric. Nosaltres tenim la historia ens falta la memòria. Senyors de la Casa Gran ara és la seva oportunitat.

Juanito de Can Pascalet un Campió de un altre temps

Avui us vull Parlar d'en Juanito Pascalet (Joan Deulofeu Baqué ) un campió que va tenir la mala sort de néixer una època quan l'esqui de muntanya i l'esquí de fons no tenia la importància que tenen ara , perquè sinó aquest veí d'Alp hagués emplenat pàgines i pàgines dels diaris esportius , però va viure en una altre època i en un poble com Alp, que no han tingut mai cap consideració per els Campions com en Joan.

En Joan va néixer el 20 de maig del 1927 a Alp (Catalunya) i ens va deixar el 25 d'Abril del 2002, era un personatge curiós en Juanito tossut com una mula però amb un gran cor, massa a vegades.Era una persona que va néixer amb els esquís als peus i quasi ens va abandonar amb els mateixos esquís, practicava l'esqui alpí , salt ,fons (era la seva especialitat) i jo diria que va ésser dels primers practicants de l'esquí de muntanya tant popular ara . L'any 1942 va participar per primera vegada a una competició amb uns esquis de freixe que ell mateix s'havia fet, en Joan va guanyar 16 vegades el Campionat de les terres dels hereus de Felip V.

Un poble com Alp mancat de gestes com les que va realitzar el nen "Pescalet ,no les podem deixar en el oblit,perquè aquests esforços esportius sense cap recompensa son per recordar i per tenir com a mínim un detall amb la gent que va portar el nom del seu poble lo mes amunt que va poder. Gràcies Joan per tot lo que vas contribuir a distribuir el nom del Poble d'Alp, Llàstima que vas néèixer 50 anys abans d'hora perquè ara series portada de tots els diaris. però jo diria que tampoc t'agradaria tot això, veure com s'ha transformat la Cerdanya on vas viure tota la teva vida, on s'han canviat les herbes dels prats per les rajoles , on ja no queden vaques, ni ovelles ni cabres, on els pagesos s'han reconvertit en jardiners, on la teva neu va minvant a petita escala i cada cop en hi ha menys.Be Joan jo em sento orgullós de que veïns com ell amb un esclop i una espardenya hagin portat el nom del poble on m'ha tocat viure al mes amunt de tot, a vegades trobo a mancar aquesta empenta con una au phenix d'agafar una pajara i rebufar com si no hagués passar res , aquell caràcter teu sec i dolç alhora, sobretot quan t'enfadaves quan la feina no estava ben feta i sortia aquell caràcter que durava lo que dura una bufada el vent.

Jo des de aquesta humil pàgina només puc recordar a la Casa Gran del meu Poble, que quan busquin noms per posar als Carrers, una Placeta anomenada Joan Deulofeu i Baqué tampoc estaria tant malament i seria un records per un campió nostre, un fill del poble que va arribar més lluny que on arribarem els altres.

I que gràcies a les gestes del nen Pascalet el poble d'Alp es va conèixer per tot Catalunya i per el regne dels hereus de Felip V.

Bé Joan estiguis on estiguis donar-te les gracies i només dir-te que la saga de Can Pascalet continua i continuarà, però serà en una altre modalitat d'esquí. Aquests nous campions sempre tindran un avi a qui assemblar-se .

Gràcies Valentí, per ésser com eres

Ara fa quasi bé un mes ens va abandonar en Valenti Fossas i Casellas, portem dos dies buscant la millor definició que se li podríem donar hem arribat a la conclusió que la millor definició d'en Valenti era un home del poble que treballava per el poble, i que tant li era qui manava a la casa Gran. La seva humanitat estava per sobre de tot això.
La seva millor virtut era que estimava el seu poble i que volia sobre tot que destaqués la cultura de la Vilà d'Alp. ell no entrava en temes politics una altre qualitat a destacar es que tot ho feia , sense fer soroll.
Sempre acompanyat de la Maite , el podries trobar a qualsevol activitat cultural de municipi, fent de rei mag per les festes de nadal , ajudant a les obres de teatre, fent de cambrer a la festa dels avis ,Ajudant als jocs florals, participant en totes les festes del municipi es a dir a tot arreu i sense esverar a ningú,

Nosaltres si ¡l'hem de definir amb una película seria "el darrer mohicà". Ell sempre anava amb la seva conducte exemplar, i sense demanar res a canvi. Ojala altres col.lectius prenguin exemple d'en Valentí , molt millor aniríem .

Esperem que el municipi d'Alp tingui a be la nostre demanda i per la Festa dels Avis , hi hagi un raconet per el record de veïns del poble com en valentí , i a ell estigui on estigui només dir-li una cosa : Gràcies Valentí per ésser com eres

Josep Laguarda i Pere Secases