Mossèn Anton, un predicador de l'india

Avui us parlaré d'un mossèn, el pare Anton , un mossèn que va venir de l'estranger a portar la paraula de Deu segons els Cristians, el Mossèn Anton va néixer a l'india però amb mi em te el cor robat la seva facilitat de parlar el català, la seva facilitat de integració, de voler aprendre tot del municipi, es a dir la seva facilitat de voler ésser un veí més. Amb el seu accent diferent però es mossèn s'esforça en aprendre la llengua, i sempre amb les seves salutacions per a tothom vagis o no vagis a missa , jo que soc agnòstic i no crec amb aquestes coses m'he de treure el barret davant un senyor com aquest, on les seves misses segons els creients diuen que son diferents i que dona gust anar a escoltar-lo perquè te un diàleg amè i diàfan. En una època com la nostre on l'esglesia amb les seves conductes va de capa caiguda, que aparegui un amic com aquest parlant de religió dona gust, dona gust poder gaudir de la seva companyia i dels seus cants. Gracies Mossèn Anton potser amb uns quants com vostè l'esglesia deixaria d'ésser aquesta empresa sectorial i antiquada que és ara .

El pare Anton no te carnet de conduir i condueix un Aixam , vermell, que li serveix per anar per tots els pobles on ha de oficiar les misses oportunes. Bé dons Mossèn Anton ha canviat Alp per Rialp , només els hi tinc que dir als habitants de Pallars que ells tindran sort , ara si que gaudiran de un nou amic, que oficiaria unes misses diferents, amb musica i tot, tot un espectacle, potser la religió tindria que prendre nota de personatges com l'Anton.


Demà 28 de setembre és el seu darrer dia de la seva instància e el nostre Municipi, jo només li volia donar les gracies al mossèn Anton, Gracies per la seva simpatia, i gràcies per demostrar-nos a tots que la religió hi ha molts mes camins que els que ens havien marcat fins ara perquè tothom entengués la seva paraula, de veritat que això costa molt , desitjo de tot cor que la Casa Gran del Meu Municipi tingui un petit detall amb vostè Mossèn Anton perquè amb petits detalls ens ha arribat al cor.

Que a Rialp li vagi molt Bé i que tingui molta sort i que Faci molt mes amics que els que ha aconseguit en el nostre municipi, facilitar no li manquen,

L'Andresito l'heroi d'Alp. La història desconeguda.

L'Andreu Xandri i Serrano, va néixer a Alp (Baixa Cerdanya) el 10 d'Agost del 1916 i mort en combat a la Vall de Pineda (Alt Aragó) el 15 de juny del 1938 , en el marc de la batalla de la Bossa de Bielsa.

Amb només 21 anys s'havia convertit en el lider estudiantil indiscutible del nacionalisme català. Llicenciat en dret , l'Andresito fou el fundador del Bloc d'Estudiants Nacionalistes i dirigent de la FNEC a més d'impulsor de la revista Redreçament .

Va ser un rellevant alpinista i destacat membre del centre Excursionista de Catalunya.

Va ser militant de Nosaltres Sols i de l'Estat Català quan els primers es van agregar amb els segons.

Durant l'aixecament independentista del 6 d'octubre del 1934 va lluitar a les ordres dels germans Badia . És el Creador de les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l'estiu del 1936.

Dintre les Milícies Pirinenques els va fer créixer i diversificar-se amb diferents seccions d'armes. Sempre sota l'empar de la Generalitat Republicana es formà el Regiment Pirinenc nº 1 de Catalunya amb la missió de defensar la part mes extrema del front d'Aragó. Controlar el pas d'elements facciosos a traves de la frontera pirenaica i d'eliminar els assassins anarquistes de la FAI, que a la Cerdanya estaven manats per em Antonio Martin altrament conegut com el Cojo de Malaga , i aquests havien implantat el terror per tota la Cerdanya . Per mèrits de guerra arribarà a ascendir a Capità d'Ametralladores de la 43 Divisió per mèrits de guerra.

L'Andresito es destaca en les operacions de l'ofensiva de tardor, l'avanç sobre el riu Gàllec i els assalts de Jarabella, Cucullas i Biescas.

Quan a la primavera del 1938 la 43 Divisió retrocedeix a la defensiva, la secció del Capital Xandri és la que cobreix la retirada de la Vall de Pineta, evitant la desfeta total de les forces republicanes. Després de les operacions de la Bossa de Bielsa , com a darrer sacrifici cap els seus camarades i a la seva estimada Catalunya, morirà lluitant als afores del poble de Bielsa víctima d'un bombardeig nazi.

L'Andresito va morir defensant el que ell considerava la frontera natural i mes extrema de Catalunya, jo el podria definir com el darrer Català fill del meu poble que va morir defensant per els seus ideals.

Vaig parlar amb el Pepet Escobairó de l'Andresito i en pepet pairot s'en recordava d'ell fins i tot em va explicar que l'andresito i el seu cosí els hi donaven classes de boxa, es veu que eren un nanos que es feien estimar molt per els veïns d'Alp.

Jo només voldria demanar a la Casa Gran del meu poble que tinguin en consideració els actes d'aquest veí , morir per els seus ideals es molt gran, jo entenc que hi haurien de fer-li alguna tipus de homenatge a gent com aquesta, perquè en tenim pocs i aquest va estar increïble. Gràcies Andresito per ser lo que molts ni em somnis podrem arribar a ser mai , moltes gràcies defensor del nostre Pais

Acabaré l'escrit amb una frases fetes per l'Andreu Xandri :

"perquè nosaltres, els joves nacionalistes considerem les formes polítiques i socials de cada poble com a derivades de la seva estructura peculiar i del seu complex històric. Com a formes pròpies d'un eix cultural amb existència i costats perfectament definits. Rebutgem la validesa internacional del sistemes i proclamem el fracàs històric de les interferències de cultures i de les formes assimilistes o federatives. Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat"

Ptda: Vull agrair a l'Isidre Ribera ( veí d'Alp) per la seva informació de l'heroi Andreu Xandri i Serrano. Sense l'Isidre em hagués perdut la història d'aquest veí del meu poble. La veritat es que val molt la pena tot plegat perquè un poble com Alp mancat de referents històrics no ens podem permetre el luxe de perdre aquesta oportunitat. Un poble amb memòria històrica és un poble ric. Nosaltres tenim la historia ens falta la memòria. Senyors de la Casa Gran ara és la seva oportunitat.

Juanito de Can Pascalet un Campió de un altre temps

Avui us vull Parlar d'en Juanito Pascalet (Joan Deulofeu Baqué ) un campió que va tenir la mala sort de néixer una època quan l'esqui de muntanya i l'esquí de fons no tenia la importància que tenen ara , perquè sinó aquest veí d'Alp hagués emplenat pàgines i pàgines dels diaris esportius , però va viure en una altre època i en un poble com Alp, que no han tingut mai cap consideració per els Campions com en Joan.

En Joan va néixer el 20 de maig del 1927 a Alp (Catalunya) i ens va deixar el 25 d'Abril del 2002, era un personatge curiós en Juanito tossut com una mula però amb un gran cor, massa a vegades.Era una persona que va néixer amb els esquís als peus i quasi ens va abandonar amb els mateixos esquís, practicava l'esqui alpí , salt ,fons (era la seva especialitat) i jo diria que va ésser dels primers practicants de l'esquí de muntanya tant popular ara . L'any 1942 va participar per primera vegada a una competició amb uns esquis de freixe que ell mateix s'havia fet, en Joan va guanyar 16 vegades el Campionat de les terres dels hereus de Felip V.

Un poble com Alp mancat de gestes com les que va realitzar el nen "Pescalet ,no les podem deixar en el oblit,perquè aquests esforços esportius sense cap recompensa son per recordar i per tenir com a mínim un detall amb la gent que va portar el nom del seu poble lo mes amunt que va poder. Gràcies Joan per tot lo que vas contribuir a distribuir el nom del Poble d'Alp, Llàstima que vas néèixer 50 anys abans d'hora perquè ara series portada de tots els diaris. però jo diria que tampoc t'agradaria tot això, veure com s'ha transformat la Cerdanya on vas viure tota la teva vida, on s'han canviat les herbes dels prats per les rajoles , on ja no queden vaques, ni ovelles ni cabres, on els pagesos s'han reconvertit en jardiners, on la teva neu va minvant a petita escala i cada cop en hi ha menys.Be Joan jo em sento orgullós de que veïns com ell amb un esclop i una espardenya hagin portat el nom del poble on m'ha tocat viure al mes amunt de tot, a vegades trobo a mancar aquesta empenta con una au phenix d'agafar una pajara i rebufar com si no hagués passar res , aquell caràcter teu sec i dolç alhora, sobretot quan t'enfadaves quan la feina no estava ben feta i sortia aquell caràcter que durava lo que dura una bufada el vent.

Jo des de aquesta humil pàgina només puc recordar a la Casa Gran del meu Poble, que quan busquin noms per posar als Carrers, una Placeta anomenada Joan Deulofeu i Baqué tampoc estaria tant malament i seria un records per un campió nostre, un fill del poble que va arribar més lluny que on arribarem els altres.

I que gràcies a les gestes del nen Pascalet el poble d'Alp es va conèixer per tot Catalunya i per el regne dels hereus de Felip V.

Bé Joan estiguis on estiguis donar-te les gracies i només dir-te que la saga de Can Pascalet continua i continuarà, però serà en una altre modalitat d'esquí. Aquests nous campions sempre tindran un avi a qui assemblar-se .

Escalfa-braguetes i defensors del Catalanisme

Mentres els Polítics del nostre País es tiren coets entre ells, els de Iniciativa Per Catalunya i Verds han estats els primers en baixar-se del vaixell de la reivindicació, chapeau, sr Saura això si que és una baixada de pantalons i lo demés es ciència Ficció. De veritat que ha estat una obra de teatre esplèndida, tot plegat no deixe d'ésser una comèdia tràgica on els pitjors perjudicats sempre són els mateixos, els habitants de la nació Catalana, amb aquest favor que ha fet al poble Català Sr Saura vostè ja es pot retirar amic, perquè de tot cor desitjo que no el votin ni per a president de la seva escala, de veritat que ha estat un cop magnífic , porten una setmana demanant el vot a Ciu i Erc i quan aquests es posen d'acord, van els hereus de Max i els deixen amb el cul a l'aire, això s'en diu politica constructiva, quin poder de persuasió que te De la Vega, uff i a més aquest personatge no pot utilitzar ni el seu escot per treure partit. per tant les negociacions segur que han estat mol dures .

I ara quan ha vist que l'ha cagat ara surt el Sancho Panza de Madrid amenaçant que si no es compleix amb lo pactat d'aquí tres mesos no es votaran els pressupostos del 2009, sr Herrera si-us.plau ja ha quedat prou retractat perquè ara la acabi de cagar mes encara, s'ha d'aplicar la dita aquella que millor callar i passar per ignorant que obrir la boca i demostrar-lo .
Hereus del Sr Carrillo, felicitats acabau de matar el Psuc , heu liquidat un partit de molts anys de història només per poder xuclar cadira, la veritat que el poder transforma a les persones , però la vostre transformació ultra-passa lo inimaginable .

Jo em quedo amb una noticia del Avui , referent a un poble de la meva comarca , Llivi per mes senyes , de veritat Josep Pous que al final m'empadronaré al teu municipi, perquè cada actuació vostre es una declaració de catalanitat.

ERC de Llívia impulsa una campanya perquè la senyera llueixi als balcons

Lluís Almestoy (regidor del ajuntament) ha explicat que una de les causes que ha motivat l'activació de la campanya és el desgast que pateix el país després de la negociació amb l'Estatut i el model de finançament. Com diu el filòsof Daniel Cardona, els polítics no defensaran mai la teva terra , només tenen una determinació defendre els seus interessos i com a molt els interessos de la seva llista, i fins aquí, desprès farem com els venedors de catifes parlar i xarrar lo que calgui però sense dir res ,
Ep Casa Gran d'Alp volíeu dir que vosaltres no es podríeu adherir a aquesta iniciativa

Molt be Lluís això si que es fer país, de pas jo volia demanar als pobles de Catalunya que aquest any les estelades portin una falç i un martell en memòria de un partit històric que els seus dirigent actuals han tingut tantes ganes de poder que han fet el harakiri al seu propi partit.

Un Poble net , un Poble per visitar

Avui us parlaré de tenir animals domèstics a casa, fins fa poc tenir un gos a casa només ho feien els pagesos i els caçadors els primers per treballar i els segons per poder gaudir del esport de la caça, i a mes quan els carrers eren de terra i a mes estàvem envoltats de vaques i ovelles, on els dipòsits dels animals no produirà molèsties , però els pagesos es van jubilar i la gent va deixar de tenir animals per treballar a tenir animals de companyia , tenir gossos de tot tipus , i clar tots aquests animals han de fer les seves necessitats, i aquí és on venen els problemes, un poble com Alp que es dedica íntegrament al Turisme, no pot tenir tots els seus carrers, jardins , parcs plens de merda de gos, perquè clar en altres llocs, a la gent que tenen gos se els hi ensenya que s'han de emportar les necessitats dels mateixos i deixar-los en el cubell de les escombraries , Quan veus algú que porta una bolseta per posar la merda del gos fins i tot fa gràcia perquè ningú ho fa , i clar mica a mica els carrers semblen femers envers de ésser uns carrers nets perquè la gent pugui gaudir dels mateixos, a Barcelona s'ha acabat posant multes a la gent que es incívica , voleu dir que nosaltres no podríem fer lo mateix. Fins i tot aquí poden fer com han fet en altres lloc i destinar una espai als animals perquè pugin fer les seves necessitats amb pau, un pipi-can o alguna cosa així, llavors ens estalviem que els nens que vagin al parc o als jardins del municipi a jugar no ens trobin amb segons quin pastís.


Per acabar avui us vull parlar del Lacerta Agilis, Llangardaix autòcton que tenim a la zona de la Pia i que hi ha gent que posa en dubte que existeix perquè no l'ha vist mai, bé jo per aquesta persones els hi demanaria aquelles que cada diumenge van a missa si han vist mai al senyor aquell que hi ha a la creu, per tant si em poden explicar perquè sinó l'han vist perquè hi creuen .

el Passeig dels tres dipòsits: Collet, Còrrec i la Pedrera

Srs. de la Casa Gran, per poder ésser un poble turístic, primer s'ha de saber vendre el producte i si aquesta venda l'ha d'efectuar un professional, llavors el meu municipi necessita un professional titulat en turisme per poder desenvolupar aquesta tasca . Perquè sinó no anem bé i si lo que fem es com ara crear una comissió de turisme entre molts participants , aquesta no es posarà d'acord mai entre ells, es a dir si disposem de un galliners amb masses galls això no tirarà mai endavant.
dit tot això aquí tenim una proposta per fer que la gent vingui a gaudir de la nostra vila

Una Proposta per la Casa Gran , dintre del meu municipi hi ha tres dipòsits els quals estan connectats per un camí de terra,del dipòsit dels Collets podem anar fins el dipòsit del torrent del Còrrec per un camí de terra que passa per dintre el bosquet d'Alp , des de allí podem accedir a la font de Bosquet per un caminet de terra en força pendent que han obert recentment, dons per aquest camí potser uns troncs de travessa de via que han sobrat de les darreres reformes de la via del tren no li farían cap lleig, en quan a la font fer-li arribar l'aigua no seria tant descabellat i així podríem tornar a gaudir del paratge que era la font del bosquet, al arribar al torrent del còrrec li podríem posar un pont de fusta per arribar al diposit i al costat del diposit un mirador per gaudir de les vistes de la Cerdanya.
Dintre del bosquet es podrien fer uns tancats i posar-li un cérvol i uns parells de isards així com quatre gall fers, i alguns animalons mes, no seria tant difícil tot plegat i donaria lloc a que la gent podes gaudir d'aquest bestiar. I com ara el manteniment de l'aigua l'hem traspassat a una empresa privada segur que podrem destinar algun treballador de la brigada a cuidar els animals del circuit.

Durant tot el trajecte del diposit del còrrec fins el diposit de la pedrera, podíem posar-li bancs perquè els avis poguessin asseure, i un ventall de plantes autóctones , així poder conèixer la botànica de la nostra comarca, tot just gaudim de la passejada

Un altre espai interessant per a poder gaudir del nostre municipi es la Torre de Riu , voleu dir que si no parlem amb el propietari del mateix i a canvi de un lloguer o del seu manteniment i poder disposar de aquest edifici del segle XIX com a lloc destinat a Museu i així tenir un altre lloc per els nostres visitants, aquest edifici es una potència en si mateixa per la multitud de activitats que es poden fer dintre de aquest monument.












.

Del Petit Canada al desert del sahara de la Molina

Avui mirant les noticies de montanya he vist una que feia referència al meu municipi , a més és una noticia que entristeix molt, resulta que el bosc de la Molina que es conexia com el Petit Canada ha estat talat, ostres un dels pocs llocs que podriem vendre com a producte autóctom per ordre i mando del motoserra ha pasat a ésser un desert. quedan només resta de lo que habia estat. una llastima , aqui adjunto unes fotos del petit canada avui
Bé quan reclames el perquè de tot això et diuen que es una propietat privada i no es pot fer, propietat privada una part no seràs pas del Ajuntament de Puigcerdà oi, voleu dir que la gent de la Casa Gran no podia haber parlat amb els propietaris del terreny i arribar a un accord per conservar aquesta delicia de la naturalesa, perquè si un vol que el seu municipi sigui un lloc turístic de primera linia te que vendra un producte diferent i nosaltres fins a poc el teniam , ara en el seu lloc tenim un petit desert del sahara,

Bé també em direu que d'aqui un segle tot tornarà al seu lloc, ostres d'aqui 100 anys jo ja no hi seré per poder gaudir d'aquesta natura, ect que hi havia al petit canada a mi m'encantava gaudir a mi d'aquestes coses , i no la gent d'aqui un segle.

Dons aquest racó agradable, amb una frondositat increible que encoratjava , amb petits torrents i corriols que et portaven per entre pins i abets, i una frescor que et feia l'excursió agradable i et transportava en el temps i en l'espai , de cop i volta una serra i quatre llenyataires amb maquines fent camins a dojo , han acabat amb el meu sonmi , gracies Casa Gran això si que es potenciar el turisme.

Per cert si la comarca tenim un enginyer forestal i ell permet aquestes situacions la veritat sigui dita millor no tenint cap. perquè si possem cadenes en alguns municipis perquè la gent no vagi al bosc i per el altre costat obrim camins de tota mena per transportat llenya , no te massa sentit tot plegat. Perquè segur que alguna zona es pot declarar de interès natural i aquesta no es pot veure afectada per segons quines actuacions. dons per el petit canada ja hem fet tard, desitjo de tot cor que la propera situació com aquesta la reacció de la Casa Gran sigui la correcta i no tinguem que lamentar la pérdua de alguna part de la nostra natura.

Alp i el Caos Circulatori. la llei del mes fort

Alp i per la seva extensió la Cerdanya darrerament ha perdut pes el sector primari i ha prosperat moltíssim el sector terciari , i el turisme en particular, però per que el turisme gaudeixi del nostre poble i de la nostra comarca hem de intentar de com a mínim es trobi a gust i trobi agradables les nostres coses. i aquí es on trobo a mancar cert interès per què això funcioni així. a lo millor es degut que això no aporta diners a les arques municipals .

Començarem per la Font de Can Balet o Font de la Guia on darrerament hi ha una furgoneta que la fa servir de pàrquinq particular , i si algú te ganes de beure de la font ha de fer esforços per poder anar-hi ,com a mínim s'ha de disposar de un màster d'alpinisme per poder beure un glop d'aigua . juntament amb la font i podem trobar el safareig , un safareig magnific i espectacular però que des de fa un temps hi podem trobar un cotxe privant al pas del mateix i un abeurador per els animals que també el fan servir de cotxes per sort ara al poble ja no tenim vaques que tinguin que anar a beure, sinó ho haurien de fer al Casino Municipal , voleu dir que no podríem arreglar això. molt poques coses disposem per ensenyar a Alp per poder veure només es cal que aquests pocs llocs els tinguem tapats amb cotxes i altres coses, així no fomentem pas el turisme. Be Sr. Alcalde de pas l'he de felicitar per l'adequació de la font de fontrillans, per lo menys veig que es mouen una mica.

Les voreres i les carreteres, un altre punt a tractar és la utilització de les voreres com a lloc d'aparcament, si les voreres són per els vianants i les carreteres per els cotxes algú em pot explicar si aparquem els cotxes a les voreres i tapem aquestes per on farem passar als vianants, i una cosa encara millor si hem de fer servir les voreres de pàrquinq no cal que els hi fem posar llambordes ("adoquines") ni res per el estil amb una mica de quitrà o una mica de ciment en hi hauria prou ,i no caldria incrementar els costos als promotors. Però clar el problema potser ve en que la Casa Gran ha de donar exemple, per tant si volem que els cotxes aparquin fora de les voreres els primers cotxes siguin els que tenim davant de la casa de tots.



En quan al caos en aparcaments hem de ressenyar un altre problema es el del aparcament de cotxes a camins on son estrets i provoquen que els cotxes aparcats als dos costats dels carrers redueixin els carrer amb dos sentits a un sentit, i llavors prosperi la llei del mes fort ja que com només pot passar un sempre passa el que te mes cara o sobretot el que te el cotxe mes gros, voleu dir senyors de la Casa Gran que amb una aplicació de direccions úniques a carrers com el Nord i Avinguda Cerdanya no aconseguiríem que el tràfec fos mes fluid. i marcar al costat del carrer lloc per aparcar i sense tenir que fer-lo damunt de la vorera.


perquè casos con el que veureu a continuació no és produeixin més, cotxes aparcats al mig de un carrer o tallant aquest,o con aquells que van a buscar el diari i deixen el cotxe al mig del carrer , o els camions dels comercials que aparquen per a descarregar a qualsevol hora del dia , perquè no assignem unes hores perquè aquest camions puguin descarregar i així deixem que tothom campi a les seves.

De pas també em demano perquè s'ha de posar un gual, si davant del mateix hi aparca un cotxe no el pots treure, no te massa gràcia tot plegat

per acabar si de veritat volem un poble turístic, comencem per tenir un trafic regulat , les primeres imatges son fonaments en un municipi , i la gent sol menjar sempre per els ulls

Una Gran Esteleda a la Creu de Maians

Aquest any centenari de la bandera estelada amb el triangle blau i creu blanca és el moment de proclamar als quatre vents la nostra catalanitat. per això la meva proposta seria que per el mes d'octubre poguessin posar una gran senyera conjunta en el pla de la creu de Maians , la gent de la comarca del Ripollés, els catalans de la Cerdanya de sota la frontera i els catalans de la Cerdanya per sobre la frontera. així fer una gran festa de germanor.

Aprofitar aquest punt una gran esplanada on hi podem trobar una creu reformada del 1956 fent referència a la mor d'un esquiador i punt de trobada de les dues comarques veïnes , per un costat el Ripollès i per l'altre la Cerdanya tant la baixa com l'alta.a més es un punt nostàlgic pas obligatori dels contrabandistes que anaven de Osseja a Castellar de n'Hug.

La Creu de Maians per una part pertany al municipi de Palau de Cerdanya (alta cerdanya), al municipi de Toses (Ripollès) i per darrer al Municipi d'Alp però es terreny propietat de l'Ajuntament de Puigcerdà (Baixa Cerdanya).

Lo millor seria poder-lo fer per el 11 de setembre, però entenc que és una mica massa just i ja ens trobem que molts han programat ja el seu 11 de setembre per això la proposta seria fer-lo un mes més tard i el segon diumenge d'octubre seria un dia idoni.Per cert parlant del onze de setembre en el meu municipi planten dues senyeres una a la roca castellana i un altre al del roc blanc , ostres disposem de una muntanya de 2537 metres amb una vistes espectaculars , no seria tot un detall aquest any del centenari posar una senyera estelada al cim de la Tossa d' Alp , al costat del Padró dels Quatre Batlles si es vol convidar als altres municipi que formant part d'aquest Padró ( Das, Úrus i Bagà) ara potser es el moment de sumar i de agrupar envers de separar.

Rotondes i rontondetes

La primera imatge que reps d'un poble darrerament es la presentació que et fan en una rotonda per entrar en el mateix, aquest cap de setmana m'he dedicat a passejar per la meva comarca i veure quina presentació tenen alguns dels pobles, i la veritat que en hi ha algun per treure's el barret . aquí us adjunto fotografies de les mateixes i algun comentari sobre elles .

Començarem per la més impactant, la Vila de Llívia, a mi s'hem va posar la pell de gallina només entrar a la vila i veure una rotonda amb l'escut del municipi fent de font d'aigua i envoltada per unes flors formant la senyera catalana per els dos costats de la rotonda, Josep, chapeau nen, com diuen els del país veí "tu si que vales" (m'emprenya utilitzar aquesta frase perquè correspon a un programa d'aquesta televisió) però neno això s'en diu fer país amb quatre cèntims d'euro, Moltes felicitats alcalde.

Desprès continuarem amb la vila de Puigcerdà, la capital de la Cerdanya, aquesta en té dues de rotondes la primera quan arribes a la vila , la qual es pot veure el nom del poble . L'altre dintre del municipi amb un escut de l'esport primordial del municipi i l'escut de Puigcerdà Sr. Planella també felicitats, no es tant espectacular com la de Llívia però la imatge que dona de la Vila de Puigcerdà es prou representativa.

I per darrer parlaré del meu poble, i per parlar d'aquesta rotonda, la veritat sigui dita poca cosa hi ha a comentar quasi be només deixar les fotografies, perquè sigueu vosaltres els visitants del petit blog aquest digueu la vostre. Però ostres encara que sigui un regal per el poble potser aquest ha de decidir si vol aquesta presentació com a poble o no ? ,no podríem buscar una altre ubicació per la creu de l'any jubilar i posar en el seu lloc l'Alpi envoltat de flor dibuixant la senyera catalana, això entenc jo que li donarien mes vida,

i Aprofitar la rotonda de l'entrada per possar el nom de la vila ,(segur que l'empresa del tunel del Cadi no possaria cap objecció) A que s'utilitzi aquesta rotonda de la seva concessió per embellir la Vila d'Alp, a Vegades els petits canvis són mes importants que les obres majestuoses i desproporcionades com alguna eixemple que tenim rodant per la vila.

Gràcies Valentí, per ésser com eres

Ara fa quasi bé un mes ens va abandonar en Valenti Fossas i Casellas, portem dos dies buscant la millor definició que se li podríem donar hem arribat a la conclusió que la millor definició d'en Valenti era un home del poble que treballava per el poble, i que tant li era qui manava a la casa Gran. La seva humanitat estava per sobre de tot això.
La seva millor virtut era que estimava el seu poble i que volia sobre tot que destaqués la cultura de la Vilà d'Alp. ell no entrava en temes politics una altre qualitat a destacar es que tot ho feia , sense fer soroll.
Sempre acompanyat de la Maite , el podries trobar a qualsevol activitat cultural de municipi, fent de rei mag per les festes de nadal , ajudant a les obres de teatre, fent de cambrer a la festa dels avis ,Ajudant als jocs florals, participant en totes les festes del municipi es a dir a tot arreu i sense esverar a ningú,

Nosaltres si ¡l'hem de definir amb una película seria "el darrer mohicà". Ell sempre anava amb la seva conducte exemplar, i sense demanar res a canvi. Ojala altres col.lectius prenguin exemple d'en Valentí , molt millor aniríem .

Esperem que el municipi d'Alp tingui a be la nostre demanda i per la Festa dels Avis , hi hagi un raconet per el record de veïns del poble com en valentí , i a ell estigui on estigui només dir-li una cosa : Gràcies Valentí per ésser com eres

Josep Laguarda i Pere Secases

ELS XAIS ES TORNEN LLOPS EN LLUNA PLENA

Visc en un petit poble del pirineus on som uns 400 habitants reals i uns 1200 empadronats, com empadronar-se a un municipi no val calers i pots treure beneficis es molt fàcil pujar-se al tren.

Sempre m'ha fascinat el afan de la gent per entrar a politica, el que busquen per estar asseguts a una poltrona on tothom diu que s'esta tant malament pero ningú la vol deixar , on tothom diu que treballa per el poble i confon el poble amb els seus amics .

des de la democràcia hem tingut 5 alcaldes (sr Pous, Sr, Rosell, Sr. Taja, Sr. Rigola i sr Ruaix) cinc maneres de portar l'ajuntament diferent pero en el fons de la mateixa manera, Dels dos primers poca cosa es pot dir perqué fa massa temps , però dels tres darrers si que en puc parlar, i aixó es agafar al primer de model i anar fent fotocòpies de fotocòpies cada cop , cada cop són mes borrosos i de pitjor qualitat .

En un principi tot son paraules i ganes de treballar pero es queden en paraules el pas de les paraules als fets, es perd per el cami , i molt criticar les conductes dels anteriors per quan un arriva al ajuntament actuar de la mateixa manera . això s'en diu saber estar , i efectuar una politica constructiva .

jo dec esser un ilús per pensar que la gent es presenta en una llista per actuar per el poble i per treballar per el mateix, estiguis on t'estiguis i hagis guanyat i perdut perque per a mi no hi ha ni guanyadors ni perdedors sino gent que te ganes de treballar per el poble sense reble res a canvi.

Bé vist la societat en la que ens ha tocat viure on aparentar es millor que ser , els politics deu meu municipi no donan pas la nota .

alp un poble pioner amb tot que tot s'acava igual per l'afan de protagonisme de quatre personatges , les inciatives del meu poble sempre porten data de caducitat , perque segur que algu es voldrà posar la medalleta del merit.

Ojalà les noves generacions portin salvia nova i canvien alguna cosa, perqué d'esser el primer poble de la cerdanya hem quedats reduits a un dels darrers , això si amb el segon pressupost de la comarca

Per concluir amb una definicio de la manera de portar el municipi per l'equip de govern, l'alcalde proposa i els altres partits disposen,

Alp , un poble un món

A VEGADES NO HEM DE BUSCAR DIFERENCIES EXPECTACULARS PER ESCRIURE CORRECTAMENT EN CATALA

Un dels dissabtes que m'avorria vaig tenir la feliç idea d'anar a Bellver de Cerdanya a visitar el municipi, un municipi que les darreres votacions van canviar d'alcalde i ara esta manat per un polític d' Erc . per a mi un militant independentista , defensor de la llengua catalana i republicà per a mes senyes, quina va esser la meva sorpresa quan al arrivar a una plaça petita en vaig trobar lo següent : plaçeta Pau Claris , ostres això deu semblar molt català i és diferencia molt del castella però correcte no ho es massa ,d'entrada vaig pensar això deu ésser coses de l'antic alcalde però encara que fos així un alcalde ha de vetllar perquè el seu municipi tot estigui impecable, i transcorregut un anyet ja es prou temps perquè tothom s'hagi posat a lloc.

Al meu municipi tenim una perruqueria que posa Merçe , una empresa que se denomina Marçel , ostres voleu dir que això es potenciar molt el català ,i si voleu aprendre paraules diferents només heu de parlar amb els avis que segur qe tenen un ventall de paraules que no és fan servir avui dia, i deixem d'utilitzar aquest anglicismes ,o en el pitjor dels casos inventar-nos paraules noves perquè sonin diferent això segur que no fa mes català.

La utilització de la ç es davant a, o, u i no inventem mes paraules que ja es prou dificil el nostre idioma que encara posem traves per si de cas.

Si aquest es un defensor de la llengua catalana, la veritat no ens calen enemics amb els militants de erc ja en tenim prou per acabar d'enfonsar aquesta preciosa llengua.

salut i república