Avui Bagà, l'Hostalet, Refugi de Sant Jordi Coll de Pendís

En nom d'empedrat sempre m'ha agradat la culpa es de l'amic coco que un cop anant a retornar un cotxe d'Empresa em va fer parar a Guardiola de Berguedà i al Restaurant de l'avi del Barça em va demanar per dinar un empedrat de mongetes , la veritat que el plat era per xuclar-se els dit i el nom sempre més em fa recordar aquell plat tant bo.

Per això quan parlava amb l'amic Joan Esteve per anar a fer excursions al Berguedà , ell sempre em deia que una de les millors es pujar per els empedrats fins al refugi sant Jordi, jo no li donava cap importància al trajecte la veritat que anava molt errat, hi ha gent que de vacances va l'altre punt del mon amb les dificultats del menjar, idioma ect.. i per quedar´se la mitat del temps dintre l'hotel dons bé a Bagà tenen aquesta petita excursió de una hora mitja de pujada i una horeta de baixada que paga la pena, amb unes gorges espectaculars i un cami increible envoltat de boixos a vint minuts de l'hostalet hi ha el Bullidor de la Llet, tenia els meus dubtes de que era això però la meva conclusió es que d'aquelles roques i per culpa de la calç l'aigua que surt es blanquinosa per tant semblant a la llet, magnifica vista de tot plegat i desprès puja per el riu, amb salts d'aigua, hi ha llocs com a queralbs que tenen el salt del Grill com a estandard , dons bé els empedrats els salts d'aigua son continuos, i desprès arribes al Refugi de Sant Jordi, Coll de Pendis a 20 minuts, llàstima que avui la boira no permetia veure masses coses.

Avui també he tingut companyia de pujada i de baixada, l'aigua ha volgut que no estigués sol en cap moment i m'he dutxat durant quasi bé tot el trajecte, la veritat que per sort la pedra no ha fet acte de presència sinó ja era per llogar-hi cadires, però xop, he arribat xop a casa

Parida del Dia: les coses boniques a vegades no cal anar-les a buscar fora, potser al costat de casa les tens però no se saps apreciar perquè son cotidianes, potser millor conèixer primer els teus entorns i desprès conèixer la resta.

Si es aixì jo també tinc l'anima plena de merda

Dons be aixi va batejar el senyor David de Vargas ex-capellà de Sant Vicenç de Castellet a la gent que el criticava. Jo em pensava que l'esport era una cosa, que la política una altre i que la religió una altre ben diferent i que aquesta estava per sobre les demès. Dons no això no funciona així, i sobre tot en llocs on han estat castigats per la presència d'aquest personatge.

Un personatge que va ésser expulsat del Seminari de Can Fanga, dels salesians, dels carmelites i fins i tot de un convent d'Andalusia, que donava la missa amb el drap aquell que porta incrustat un pollastre amb ploma, personatge que va tenir la sort d'anar a parar a la diòcesi de Castelló en temps del bisbe Juan Antonio Reig, vist el mestre que podem esperar de l'alumne.

Aquest personatge ell solet ha aconseguit ajuntat a tot un poble ,excepte els seus quatre aferrims seguidors. Aquest senyor ha fet un gran be a Sant Vicenç de Castellet perquè ha sabut tocar les fibres necessàries perquè tot el poble anés a la una, que tots disposessin de la mateixa idea fotre fora al Capellà.

[noticia 1]

dons bé encara que la secta aquesta de la religió es tapi el cul uns altres altres han acabat claudicant , primer va ésser el silenci administratiu, desprès el menyspreu del bisbe de vic, el senyor Romà Casanovas

es va negar a rebre la comissió que es queixava amb el curiós argument que ells trencaven la comunió. es a dir 
La resposta ha estat el silenci administratiu i el menyspreu del bisbe de Vic, Romà Casanovas, el seu protector que es va negar a rebre una comissió amb el curiós argument que ells trencaven la comunió.
[noticia 2] .
Per sort per aquest poble les aigues han tornat al riu, i tot continuarà com fins ara però d`'entrada ells han tingut cinc anys de penúries i de càstic, total els pobres pelegrins han de sofrir per aconseguir arribar a deu, mentre que els manipulars i castigadors tenen un autopista fins al cel.

Solució dràstica al mal aparcament dels cotxes

La veritat que la solució es un pel dràstica, però segur que ara s'ho pensaran dues vegades abans de aparcar malament.
L'alcalde de Vílnius, Arturas Zuokas, ha protagonitzat una contundent campanya contra l'estacionament il·legal a la ciutat lituana, atropellant amb un tanc un Mercedes que estava aparcat en un carril bici del centre de la ciutat. "És una provocació social i s'ha de cridar l'atenció de la societat per respectar les normes i perquè informin la policia de les infraccions del codi de circulació", ha explicat Zuokas a l'AFP. Zuokas, un antic reporter de guerra, famós per les seves idees originals

Ser de Poble, premi o càstic on es la diferència.

Aquesta setmana quan en trobava a la Pia mirant les obres que estaven fent a Masella sobre les noves pistes que volen obrir aquesta temporada, vaig tenir la sorpresa de que es va parar un cotxe amb una parella de visitants . Desprès de la salutació corresponent va resultat que es tractava de un senyor que havia nascut al Municipi d'Alp i per qüestions de feina va immigrar a la gran Capital i ara torna per les vacances i ens va esbroncar per la feina que feien a Masella i que havien destrossat la Muntanya.

Vàrem aguantar l'esbroncada i no van entrar a la lluita, no cal discutir amb la gent per aquestes coses, el problema es que això es constant, gent que marxa a fora a guanyar-se la vida, gent que s'ha venut tot el que tenia per desprès poguessin fer cases als seus terrenys i ara van els paios i et diuen que has de fer i no fer, i on pots construir i on no,potser això ho haguessin fet abans de vendre`s el seu terreny la cosa seria diferent, que volen guanyar-se ells la vida i ara restringir que els demés es guanyin també la seva vida.

Desprès ens trobem situacions com aquella que segons quines hores no podem tocar la campana del municipi perquè els senyors vinguts de fora no poden descansar, la veritat que nosaltres som diferents ens donen pel sac els de la capital del regne dels Hereus de Felip v i de pas ens donen pel sac els de la capital de la nostra nació, fet i fomut sempre acabem malament.

Poema dels Oprimits - Ken Zazpi