Somniar es com la visa no te preu.

la Betzinera d'Alp o quan els perjudicis superan els beneficis

Avui toca parlar de la betzinera d'Alp, una betzinera automàtica que necessites haver estudiat un master per saber com funciona, la veritat que entre la deixadès que ha sofert la pobre i el maltractament que ha rebut dels veïns i no veïns del municipi, aquesta betzinera sembla vinguda de camboia.

Comencem a l'hora de demanar el producte, la pantalla porta mes de un any trencada i a vegades fa cosa posar el dit damunt del botonet esparrecat, un cop has triat el teu producte has posat la contrasenya has tret la targeta ja pots començar a utilitzar la mangera, però clar d'entrada en la pantalla de preus estant tots a zero per tant no saps abans de pagar a quin preu pagaràs la betzina.

Els Pres van escoladament no hi ha una pestanya que digui emprenar el diposit per tant si vols emprenar el dipòsit has de posar una quantitat gran i esperar que el banc et torni la diferència.

Un cop has acabat de posar la betzina no pots imflar les rodes perquè resulta que no hi ha aire, com els vandals han actuat trencat o robant els adaptadors de la mancha no es poden imflar les rodes, d'aigua tampoc en hi ha perquè resulta que la manguera esta tallada. 

Bé ara mes greu, el gas-oil es brut i fa que el filtre de particules  dispositus del motor s'embruti embrutant-se el catalitzador per tant si utilitzes subint aquesta betzinera i disposes un cotxe amb filtre de particules de dispositus las cagat per que quan s'embruta el cotxe perd força i no passes de velocitats reduides , això si no agafes una pujada i llavors segur que ests candidat a perdre els nervis 45 minuts estic jo d'Alp a Masella (7 quilòmetres). 

Per tant gent si heu de posar betzina , i esteu a Alp el meu consell es que us arribeu a Prats son tres quilòmetres mes però com a minim tens assegurat quatres coses, el preu abans de començar, la neteja del gasoil, pots utilitzar l'aigua i  pots imflar les rodes. Em sap greu perquè es el meu poble i perquè aquesta betzinera ben cuidada seria un altre cosa, però potser no interessa.

Ja Porto Quatre anys donant la tabarra

el 1 d'agost del 2008, a causa de una amiga que no parava de taladrar-me vaig començar a  escriure el meu blog, en aquests quatre anys m'han passat moltes coses, m'he emportat algua decepció en politics que esperava que fossin integres i desprès he pogut comprovar que no deixan de ser com tots els altres, una panda de interessats i que només van a salvar els seus mobles, i que la nostra nació els importa una merda.

La noia que em va portar a escriure va deixar de fer-ho, ella fa cosa de quinze dies torna a escriure  i jo m'alegro , m'alegro que hagi fet aquest pas.

i la vida continua, seguim lligats a una cadena i que no ens deixa respirar quasibé, aquest es el nostre tarannà, esperò seguir poder escriure molt de temps, ja se que es un maldecap per els que em volen seguir o llegir, dona't que els meus escrits no tenen cap estructura, ni cap mena de fil, tot plegat vaig com vaig en la vida a impulsos, per tot això us demano perdò, però si no ho fes així tampoc seria jo mateix. 

Gràcies Mestre Xirinacs, en algun moment aconseguirem l'Objectiu

Aquest diumen ge per el matia avia de fer una caminata molt especial, aquesta no es podia fer cap mes setmana que aquesta o la propera, però com els companys de la Cup de l'alt Ter ho feien aquesta s'havia d'anar a Caminar a Ogassa. Vaig Sortir un pel tard i quan vaig arribar ja havien sortit una llastima tot plegat però em va encantar Ogassa, es un petit poble perdut dintre de les montanyes.

Aquest cap de setmana tocava caminar per la memòria d'en Lluis Maria Xirinacs, tenia setanta-cinc quan un onze d' agost va dir prou a la seva existència, quan va triar un camí que no te volta enrera, quan perdre la vida, va ésser al Pla de can Pegot als peus del Taga. ja han passat cinc anys .

d'aquesta perdua.

Dons bé  la cup de l'alt Ter va voler commemorar la memòria d'aquest patriota , al monument de Can Pegot hi havia mes o menys una setentena de patriotes, bé la veritat que son pocs de moment però es el primer anys, mica a mica quan això vaig arrelant segur que anira a més es questió de promocionar aquestes coses Es pujava de tres punts diferents, els d'Ogassa, Els de Sant Joan de les ABadesses i els de Ripoll. 

Desprès de passar el matí per les muntanyes d'Ogassa, vaig tornar cap la Cerdanya per la tarda hi havia Campionat de Botifarra a la Molina, bé va ésser animat el campionant i bastant concurregut ,si no fos perquè sempre hi ha algú que el vol donar lliçons de tot haguès estat un dia perfecte, però com sempre resulta que sempre volen donar lliçons la gent que mes  n'han d'aprendre ells. com deia la iaia sempre seràs emmascarat per la padella mes bruta..

ceràmiques Guzman, d'els Manel