Fer Boicot a les terres Catalanes es una política que aporta vots hi ho han fet molts, però que l'esglèsia catòlica es sumi a aquesta faceta fot pena [noticia].
I parlant de Boicot no he vist cap habitant del sud de l'Ebre que faci cap boicot als recursos aportats per la nació catalana, boicot al consum de productes catalans els que vulguis però a les aportacions de la meva nació no n'he vist cap, tampoc he vist cap regió que faci un lleig a una subvenció sabent que aquests calers han sortit de les butxaques dels catalans.
Però mireu que la mes gran multi nacional del món, proposi un boicot a Catalunya em fa riure. Així funciona la religió catòlica, o potser es un problema històric, que encara viuen sota l'ombre del feixisme mes ranci i volen imposar la creu com han fet tota la vida.
Ja ho van fer duran la reconquista, genocidi de Amèrica. inquisició i tot aquest cúmul de despropòsits d'aquest defensor del deu manament que son d'aplicació per a tothom menys per a ells.
el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes.
Gràcies perquè amb actes com aquest quedeu tots retratats i ara la religió catòlica no deixa de ser el braç executor dels feixistes mes rancis. I algun d'aquests personatges es veu amb el dret de dir com hem d'actuar i que hem de fer amb la nostra vida. La veritat que si la religió catòlica dels demés Països son aquest ara entenc perquè totes les demés religions estant captant adeptes i aquesta els perd per segons.
dissabte, 5 de setembre del 2009
Viaducte de Millau, un exemple a seguir
Porto uns dies escoltant als veïns del meu poble parlar d'aquesta obra faraònica, i la veritat que al final la vena tafanera i quina sorpresa la meva veure aquest viaducte que atravessa la vall de
Tarn i amb una distància total de 2500 metres ,
El Viaducte de Millau és un pont atirantat multicable a l'autopista francesa A-75 (Clermont-Ferrand - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau. El viaducte cobreix una distància total de 2460 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 desembre del 2004 i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:
La segona pila (comptant des de Clermont-Ferrant) és la pila més alta del món: 334 m.
La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte el terra: 270 m,
La segona pila (comptant des de Clermont-Ferrant) és la pila més alta del món: 334 m.
La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte el terra: 270 m,
El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa Over-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapçalat per l'enginyer Jean Marie Crémer.
La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.
El pont serà de peatge, en principi, fins l'any 2080, sota concessió de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l'època de l'any.
Les 7 piles són de formigó i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D'aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l'efectivitat de l'atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la inèrcia de la pila en front accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m4. Les piles, s'eleven gairebé 89 m per sobre de la rasant, d'on surten 11 tirants per costat.
El tauler és d'acer estructural S355J2G3 i té una amplada de 32 m i un cantell constant de 4.20 m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 m2 i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d'acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3.5 m d'amplada, dues vorades de 3 m d'amplada i una mitjana de 4.5 m atravessada pels tirants.
El traçat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3.025 % (baixada en direcció Clermont-Ferrant).
La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.
El pont serà de peatge, en principi, fins l'any 2080, sota concessió de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l'època de l'any.
Les 7 piles són de formigó i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D'aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l'efectivitat de l'atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la inèrcia de la pila en front accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m4. Les piles, s'eleven gairebé 89 m per sobre de la rasant, d'on surten 11 tirants per costat.
El tauler és d'acer estructural S355J2G3 i té una amplada de 32 m i un cantell constant de 4.20 m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 m2 i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d'acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3.5 m d'amplada, dues vorades de 3 m d'amplada i una mitjana de 4.5 m atravessada pels tirants.
El traçat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3.025 % (baixada en direcció Clermont-Ferrant).
I jo em demano no podiem fer el mateix a la nostra comarca i fer la unió entre els túnels de Puimorens i el Cadí mitjançant un pont i no destrossar la comarca com es la finalitat de tot plegat, nosaltres no volem ser una zona de pas, però tampoc volem ser un segon mollet, volem que el nostre tresor mes apreciat es conservi ,
divendres, 4 de setembre del 2009
Moragues, l'heroi perdut, quan la història es massa selectiva
Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip, foren jutjats, torturats i morts de manera infamant el dia 27 de març del 1715. Se'ls van retirar públicament tots els honors militars, se'ls descalçà i foren vestits amb una camisa de penitent, arrossegats posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, on foren morts a la forca i esquarterats.
El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia:
- "Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia."
Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar fins al cap de dotze anys (març del 1727).
I ara per celebrar i fer un homenatge al General Moragues, el millor es fer-lo amb el moscatell General Moragues, potser es l'hora de brindar tot maleint la memòria de Felip V (canço dels Brams). i brindar amb moscatell General Moragues.
I ara per celebrar i fer un homenatge al General Moragues, el millor es fer-lo amb el moscatell General Moragues, potser es l'hora de brindar tot maleint la memòria de Felip V (canço dels Brams). i brindar amb moscatell General Moragues.
Tothom ens vol ensenyar el camí, tothom sap quina llum ens ha de il·luminar.
La veritat que sempre ens volen ensenyar el que hem de dir i com hem d'actuar, quan no son els polítics de la nostra colònia, son els invasors del regne de Felip V, tota aquesta gent sap que ens va bé i que no ens apropiat per la nostra salud, tothom sap quin es el camí que hem de prendre tothom excepte nosaltres mateixos.
Fins i tot herències de antics règims ens volem marcar el camí i ens volen dir que es democràtic i que no ho es, la veritat que es penós que aquests hereus de feixisme mes carca ens hagin marcat el tarannà de un poble, però així funciona la antidemocràtica nació que ens va sotmetre el 1714 i encara no s'han marxat.
Ara resulta que nosaltres hem de seguir les normes però ells quan el Conseller ha dit que no poden manifestar-se el dia 13 , treuen pit i diuen que ho faran igualment , ara no hi ha llei de partits com van fer amb els nostres germans del país Basc i il·legalitzar aquest partit totalitari, Aquesta es la democràcia del regne del Felip V.
I mentre el pinotxo Zapatero a la seva a fer promeses a destemps, a malbaratar els pocs recursos que tenen i desprès hauran de munyir una miqueta mes a la colònia per poder sobreviure, Cada poble recull el que ha semblat i està clar que nosaltres varem llançar fems d'ovella sense grana.
I això es com aquell vaixell que s'esta enfonsat totes les rates son les primeres en abandonar el mateix, dons bé ara que s'ha prohibit a un poble fet el seu dret d'opinar , ara aquest grupet de escurçons surten de sota les pedres i volen mossegar. Ara tots estant contents començant per els Feixistes i acavan per els Socialistes.
El poble Catala es un poble de acullida, perquè entre els feixistes, els Ciudadanos, els Upd i es ppcc, això es una fauna a estudiar, tenim els enemics a casa no cal que els de la premsa mediatica ens ataquin tant si tenim tota les fieres a casa i amb ganes de mossegar.
Fins i tot herències de antics règims ens volem marcar el camí i ens volen dir que es democràtic i que no ho es, la veritat que es penós que aquests hereus de feixisme mes carca ens hagin marcat el tarannà de un poble, però així funciona la antidemocràtica nació que ens va sotmetre el 1714 i encara no s'han marxat.
Ara resulta que nosaltres hem de seguir les normes però ells quan el Conseller ha dit que no poden manifestar-se el dia 13 , treuen pit i diuen que ho faran igualment , ara no hi ha llei de partits com van fer amb els nostres germans del país Basc i il·legalitzar aquest partit totalitari, Aquesta es la democràcia del regne del Felip V.
I mentre el pinotxo Zapatero a la seva a fer promeses a destemps, a malbaratar els pocs recursos que tenen i desprès hauran de munyir una miqueta mes a la colònia per poder sobreviure, Cada poble recull el que ha semblat i està clar que nosaltres varem llançar fems d'ovella sense grana.
I això es com aquell vaixell que s'esta enfonsat totes les rates son les primeres en abandonar el mateix, dons bé ara que s'ha prohibit a un poble fet el seu dret d'opinar , ara aquest grupet de escurçons surten de sota les pedres i volen mossegar. Ara tots estant contents començant per els Feixistes i acavan per els Socialistes.
El poble Catala es un poble de acullida, perquè entre els feixistes, els Ciudadanos, els Upd i es ppcc, això es una fauna a estudiar, tenim els enemics a casa no cal que els de la premsa mediatica ens ataquin tant si tenim tota les fieres a casa i amb ganes de mossegar.
dijous, 3 de setembre del 2009
Avui 3/Setembre/2009 Tarragoní digues la teva
La colònia catalana vol trencar les cadenes que el tenen submís als deliris d'en Pinotxo Zapatero , i volem prendre les nostres pròpies decisions, volem veure la llum de la llibertat, i per tant aquest dijous veïns de Tarragona jo m'afegeixo a la iniciativa de la Cup de Tarragona i a treure la senyera al Carrer Unió .
La concentració es a l'una del migdia i hem de dir als hereus de Felip V que el poble Català vol la seva llibertat i que n'estem farts d'aquest joc de la pastanaga i el conill.
La concentració es a l'una del migdia i hem de dir als hereus de Felip V que el poble Català vol la seva llibertat i que n'estem farts d'aquest joc de la pastanaga i el conill.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)