quan una imatge no val més que mil paraules, quan la realitat depen dels ulls que s'ho miren

Durant aquesta setmana ha recorregut per la xarxa una fotografia d'en Scott Jones petonejant a la seva xicota durant una repressió policial a Vancouver. Semblava tot molt romàntic, però clar ara qualsevol es fotògraf i poc agafar imatges de qualsevol lloc a qualsevol moment per tant hi ha imatges de la situació aquesta i el que semblava un cant de sirena de fes l'amor i no la guerra ha resultat que no era mes que una ajuda a la seva xicota per un atac desmesurat de la policia. Bé era molt més maco el primer intent però com sempre la realitat es molt diferent a la ficció.

Alp-Masella-Coll de la Mola i Coll de Pal

 Avui tocava a Passejar la Bicicleta  i he decidir pujar fins a Coll de Pal , he sortit des d'Alp direcció Masella eren quasibé les 10 de matí, he pujat per el camí antic per la Roca Castellana, direcció la font Maimona llavors seguint el camí he passat per els Pins d'en Berdot fins arribar a la Font dels Ocells allí he trencat a a dreta direcció Masella i cop he arribat a la Carretera General l'he atrevessat i he pujat per el camí de terra direcció Coll de pal  he pujat per el GR-4 (puigcerda a Montserrat)fins arribar a les pletes de castany, allí he anat direcció Coll de Pal , m'he trobat a tota la gent que fa la baixada des de els Rasos d'Alp i que ha pujat per el telecabina, m'he hagut de parar per deixar passar aquesta gent que semblava que perdien el tren.

Tot plegat he arribat a la Carretera Asfaltada de Coll de Pal allí he seguit el camí fins arribar al mateix coll 2070 metres d'alçada, allò estava ple de cotxes  de gent que fas excursions fins la Tosa d'Alp eren mas o menys migdia.

La baixada ha estat per el camí de pujada fins arribar a la barraca de pastors de la pia allí he agafat la direcció la Pia per veure l'habitat de la lacerta Agilis i amb una mica de sort poder veure algun  llangardaix d'aquesta especie autòctona.[lacerta agilis]. Avui no he tingut sort i no n'he vist cap, que hi farem.

Un cop he deixat la pia he agafat un camí ramader fins agafar el camí de tornada cap a Casa, al trencall del dipòsit d'aigua he fet el circuit dels dipòsits fins arribar a fontrillans, llàstima del pagès aquell que te tancant el camí que no ha aprés que apart d'ell també la gent te dret a passejar i has de fer quasi bé com guerriller anar arrossegat per que el vailet no et piqui. un gran detall de cara al turisme, quan arribes al final del cami de terra i agafes el camí del dipòsit de fontrillas hi ha restes de cartell informatius, la veritat que allí no hi fan res i potser si molesten ell llancem a les escombraries i si son importants els guardem a qualsevol altre lloc. i cop he arribat a a carretera llavors anar fins a casa ha estat bufar i fer ampolles. Un matí intens i profitós.

La Crida 30 anys de història.

Fet i fomut han possat 30 anys, demà es el seu aniversari , aquest moviment de independentistes  catalans va ésser el primer pas la llàstima es que no ha tingut continuitat, i que molts s'han volgut atribuir l'exit de tot plegat.

Aquella desobediència civil , formada per quatre i el cabo però gent audaç, decidida que respirava independència per tots els costats que va disposar de una ajuda molt important la gent, la gent sentia aquella cosa com a seva i aquest suport els feia molt mes forts.

[noticia]

El problema el tenim ara , ara que necessitem un altra Crida, i mentre recordem temps passats del que eren i voliem ser, el dia d'avui ens prenen el pel tots plegats, començant per els nostres politics i acaban per els nostres enemics. La veritat que la crida ens ha deixat un legat molt important. legat que no fem servir massa però que es una lliçó per el nostre futur:


Fer política apartidista des del catalanisme és un dels aprenentatges de la Crida que continua de plena actualitat.


I aquesta ha de ser la solució en el moment que barragem independència amb els partits polítics es quan anem venuts ja ho deia el senyor Daniel Cardona . que la llibertat del nostre poble l'ha de aconseguir ell mateix no esperar que els politics moguin un dit per la nostra llibertat . [daniel Cardona]

I si els hi paguessim nomès el sou base a aquests barruts.

Bé la situació es la seguent, entro a l'alcaldia perquè tinc mes barra que espatlla, enganyo a el poble perquè em voti i un cop tinc agafada la mamella del poder, el primer que faig es apujarme el sou, si s'ha de robar al poble el primer en actuar que sigui jo mateix. Felicitats a tots aquests aprenents d'encantadors de serps, que abans de demostrar la seva vàlua el que han fet ha estat decidir que el seu sou s'ha d'apujar una miqueta.[noticia].
Jo fins i tot entendreria que això es fes desprès de demostrar que som vàlid en el càrrec en que estem ,però abans, això fa pudor, pudor d'ésser un desastre i rampinyar abans que ens fotin al carrer. Per tant potser el que hauriem de fer a tota aquesta púrria de personatges es pagar-lis el sou base, que cobrin els 500 euricos que cobren els pobres jubilats, gent a l'atur que disposen d'ella, ect.. i llavors veuriem si es presentaria tanta gent per treballar per el poble.

Ara no es el moment de passar comptes, i si el moment de treballar.

Ara desprès de la morrada dels d'Ensorrant Cerdanya, els seus antics personatges dels Esquerdats vant treient pit, jo penso que ara no es el moment de passar cap mena de comptes això ja ho ha fet el poble i els ha dit el que volen. Però clar tampoc això es una victoria dels esquerdats que si exceptuem a Montella han restat per tot arreu, per tant potser menys baralles entre germans i mes anar tots a una. Això si el protagonisme i els egos dels senyors en qüestió els hi permet.[noticia].

Tampoc es el moment de fer demagògia barata, i dir que a la Capital de la Cerdanya hi havia gent que els haguès votat, jo em demano i perquè no van fer llista?, acàs algú els hi va privar, o potser es va donar el cas que ningú volia anar amb aquesta llista, per tant ara dir a brau passat que haguès passat ho trobo fora de lloc.

També han de recordar els Esquerdats que aquesta terra es com la terra del Cid, que estimem els nostres herois encara que aquests ens prenguin el pel, i molt mes en eleccions municipals on els partits pinten ben poc. El mes important són les persones vagin en el partit que vagin.

A la capital de la Cerdanya se li ha passat factura a una manera de governar dictatorial i poc clara, s'ha acabat espero amb la foscor de l'Administració, de moment els hi donarem un centenar de dies per desprès poder dir la nostra.

Però el que no trobo étic ara es que uns partits que se senten guanyadors per quatre pactes interessats diguin que les demés llistes s'ham amorrat, la veritat que tant esquerdats com Ensorrats han perdut pes especific a la nostra comarca i fer llenya del arbre caigut poca gràcia té.

Potser si construim envers de destuir les properes hi haurà fruits diferents, això si els que governen ara ho fan malament sinó la capital de la comarca continuarà convenient.