dimecres, 18 de març de 2009

El multilinguisme de la politica, o dir sempre el que la gent vol escoltar.

Darrerament la política Catalana sembla un sudoku dels que no tenen solució, com a cada lloc dient el que la gent vol escoltar aquell moment i el cervells dels polítics es limitat darrerament cada cop que obrim la boca la fem més grossa.
A mi dels actors de la política Catalana m'encanten dos, que tenen aspiracions al Oscar dels actors mes còmics. Aquest son els Filials del Equip Gran i els Esquerdats.
Tant un com els altres han remenat tant la perdiu, que aquesta ha acabat marejada, i ja no sabem on tenim el nord, Ara resulta que els Socialistes Catalans voten en contra el Català al senat [noticia], proposta feta per els seus companys de viatge del trist-partit. Però mentre anem parlam de tot això van passant els dies i cada dia que passa el nostre deute es més gran, i jo en demano que passa amb el finançament, que resulta que ara no toca això o tocarà quan el Pinotxo zapatero li doni la gana. Bé potser mancarà un altre vermout d'aquell que els ecopijos saben fer tant be a veure si tornem a donar uns altres tres mesos de termini.
La veritat que tot plegat si aquests personatges dels esquerdats, ecopìjos i filial tinguessin una mica de dignitat ja haurien fet les maletes i haurien deixar la política per a la gent que estima aquest país.
I con tal d'agafar-se a la cadireta que els hi resten dos anys i s'acabarà tot plegat fins i tot es foten castanyes dintre el seu propi partit perque no tremoli res [noticia]. això si que es anar agafadets de la ma i tots a una.
Si al final vist el que estem veient potser seria millor tornar als tens històrics, on erem reprimits i sabien quins eren els nostres enemics actualment no ho tinc tant clar jo, els que han de defensar la nostra nació només van a defensar el seu cul, i els altres sempre estan allí com el trencaossos en busca de carnassa.