El patit republica català i els seus 10 principis politics

Avui després de llegir la darrera entrevista a Victor Alexandre al diari Avui, parlant dels esquerdats i del futur que els hi espera després de veure les darreres enquestes, he començat a mirar per internet a veure si hi havia algun partit que de veritat treballés per la independència de la nostra nació i m'he trobat amb això.[noticia]

10 PRINCIPIS POLÍTICS NACIONALS ALS QUALS
EL POBLE DELS PAÏSOS CATALANS NO POT RENUNCIAR

1.- Catalunya (nord i sud i la Franja de Ponent), el País Valencià, les Illes Balears i Andorra comparteixen llengua, història i cultura i constitueixen -en peu d'igualtat- una realitat nacional, internament diversa però en conjunt ben distinta de qualsevol altra, que anomenem Països Catalans.

2.- Els Països Catalans, cadascun per ell mateix i tots conjuntament, tenen dret a la plena llibertat nacional i al ple reconeixement internacional, de què actualment no disposen, excepte Andorra. L'autonomia que l'Estat espanyol reconeix als països catalans que s'annexà per la via militar no serveix ni tan solament per a frenar l'acció desnacionalitzadora i el drenatge de recursos econòmics que aquell estat hi practica d'ençà de l'annexió. La part de Catalunya annexada per l'Estat francès encarà està en una situació pitjor. Únicament Andorra té estatus d'Estat sobirà reconegut, molt condicionat, però, per la seva reduïda dimensió.

3.- La llibertat nacional significa que cada país català i tots conjuntament han de poder decidir i gestionar l'organització i el desenvolupament territorial, econòmic, social i cultural propis mitjançant institucions polítiques pròpies constituïdes i elegides democràticament, sense més limitacions externes que les que ells mateixos decideixin a favor d'institucions supranacionals.

4.- El reconeixement internacional significa que cada país català i tots conjuntament han de poder relacionar-se i pactar amb els altres pobles del món i llurs estats i amb les organitzacions internacionals directament i lliurement, en tots els àmbits i nivells polítics, econòmics, socials, culturals i esportius.

5.- Per a l'assoliment de la llibertat nacional, els diferents països catalans tenen, cadascun per ell mateix i tots conjuntament, el dret d'exercir l'autodeterminació nacional, mitjançant la convocatòria dels plebiscits corresponents, l'única via que permet superar la dominació i la força pel dret i la democràcia en les relacions entre pobles diferents.

6.- Els països catalans han d'exercir llur dret d'autodeterminació en la doble direcció externa i interna. Externament, han de poder decidir lliurement llur estatus polític en relació amb els Estats francès i espanyol i en relació amb la Unió Europea. Internament, tenen el dret de decidir lliurement quin lligam volen establir entre si, a fi de preservar i promoure la nacionalitat comuna.

7.- L'assoliment de la llibertat nacional i del reconeixement internacional mitjançant l'exercici del dret d'autodeterminació ha d'ésser l'objectiu principal i prioritari de l'acció política en cadascun dels països catalans i en tots conjuntament, la qual s'ha de basar en la conscienciació i la mobilització nacional permanents de la majoria dels ciutadans.

8.- La participació de les organitzacions polítiques dels Països Catalans en les institucions polítiques dels estats espanyol i francès, incloses les de caràcter autonòmic o regional, mai no pot ésser un objectiu en si mateix i menys encara contribuir a reforçar aquests estats, i només pot justificar-se en la mesura que serveixi directament a l'objectiu de la llibertat nacional i a l'acció política per a assolir-lo.

9.- La llengua catalana és el nervi vital que constitueix i uneix nacionalment els Països Catalans, tant en la història com en el present, i és per això que l'acció desnacionalitzadora dels Estats espanyol i francès s'ha basat i es basa obsessivament a fer-la desaparèixer. La llengua catalana ha de tenir legalment i efectivament l'estatuts de llengua nacional, comuna i general dins cada país català i en els Països Catalans com a conjunt, sense que cap altra li pugui usurpar aquest estatus en cap àmbit d'ús públic i oficial. El respecte degut als drets lingüístics dels ciutadans procedents de la immigració, inclosos els de parla castellana o espanyola i els de parla francesa, mai no es pot fer servir per atemptar a aquell estatus.

10.- Igualment com la llengua i del tot lligada amb aquesta, la realitat cultural -popular i la culta-, incloent-hi destacadament la tradició i la mentalitat polítiques, jurídiques, econòmiques, religioses i pedagògiques, i en general el tarannà i les formes de vida que caracteritzen els Països Catalans tenen el dret i la necessitat de continuar-se desenvolupant i de projectar-se cap al futur sense interferències ni subordinacions de cap mena. I tenen el dret d'integrar nacionalment, com sempre ho han fet en el passat, els ciutadans procedents de la immigració, a fi de continuar formant un sol poble.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, i per fi tornarem a vèncer