Potser era la darrera porta que li quedava per obrir, potser no hi havia volta enrere, però clar el final per absorció de Caixa Girona per a mi com a Gironí es una derrota davant la Gran Caixa de Can Fanga,
Nosaltres que busquem sempre la nostra identitat dintre la metròpoli, nosaltres que disposàvem de la nostra pròpia caixa, hem acabat com tots sotmesos als desitjos de Can Fanga. També la mala gestió, ésser una empresa petita, tot ha ajudat i potser des el meu punt de vista si s'haguéssin ajuntat amb la Caixa Catalunya l'impacte no hagués estat tant dolent. però amb la Caixa de Can Fanga. osti tu quin mal. Amb Caixa Catalunya hagués estat una fusió aquí es una absorció i com aquell que es menja una formiga apala a formar part de la Caixa mes importat del regne dels Hereus de Felip V.
Ara tinc un dilema, abans anar a Caixa Girona era anar a fer la conversa, a parlar amb el director, amb els seus treballadors era com una família, ara això canvia, ara anar a Caixa d'Estalvis es anar a una oficina, i si teniu la desgràcia de que el Director de la Sucursal, està de mala gana al lloc de treball perd tot l'encant que tenia abans.
Això es des humanitzar les oficines però això es el futur, per exemple a la caixa d'estalvis del meu municipi els ingressos de calers els has de fer directament al caixer automàtic, i jo em demano i si no en tinc ni idea de com funciona, llavors que faig. Dons bé llavors es fa com va fer aquest senyor que vist l'actuació del director de la sucursal va acabar treien els calerons de la Caixa i porta'ls en un altre oficina.
Jo abans de la absorció treure tots els pocs calers que tinc a Caixa Girona i els ingressare on sigui abans que passin a ésser de Caixa Can Fanga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada