diumenge, 5 de setembre de 2010

Prat d'Aguiló- pas dels Gasolans, el cami dels segadors


Avui m'he llevat tard, tenia que anar a fer muntanya amb el passerell de l'Ignasi però a els 10 no era una bona per sortir a fer algun cim per tant he agafat el cotxe i he anat fins a Prat d'Aguiló (Montellà) desprès dels quinze km de carretera de terra he arribat al final del camí quatre cotxes aparcats allí donaven peu a que havia arribat al començament de l'excursió dels quatre cotxes que hi havia tres son gavatxos. quan he arribat i he vist el camí dels Pas dels Gasolans com sempre no m'he pogut estar i jo amb tres petits companys (tres ulls de poll )hem començat a caminar amunt la pujada rai el problema el tinc a la baixada amb els meus amics, al cap de quasi be una hora he arribat al pas dels Gasolans des d'allí he seguit el camí de saldes fins arribar a tocar el Camí de Terra que agafa la gent per anar a pujar el Pedraforca una horeta i mitja tot plegat i des de allí l'espectacle unes vistes molt maques de tot plegat es veia la vall de Gósol , Llosa de Cadí i tota la vall de Saldes, Grassolet. la veritat que la vista acompanyada de un silenci espectacular on només es podia sentir el soroll del vent i un ramat de cavalls acompanyat de un ramat d'isards tots els companys que he trobat per el camí.

La tornada ha estat mes difícil perquè els meus amics han començat a fer de les seves i sempre que actuen fan mal, però bé ha estat questió de baixar mes poc a poc, he tardat tant en pujar com en baixar però bé a les 15 hores ja havia arribat al cotxe i a punt per marxar.



Aquest es el camí que seguien els segadors de Gósol i voltants als començaments de l'estiu per anar a segar a terres ceretanes, la veritat que en aquella època i amb les condicions de llavors era una feina dura i de molts de dies fora de casa .aquests segadors es passaven tota la nit cantant cançons de la seva terra i divertint a la gent de la comarca la veritat que era una manera de bescanviar cultura i coneixements de un costat al altre del Cadí. Ara amb el Túnel es més fàcil la comunicació però abans era tot un drama anar de un costat al altre sobre tot en època hivernal.