Avui diumenge tocava l¡excursió de cap de setmana i com em vaig deixar els llacs de subenuix pendents el més passat ha estat aquest mes quan he decidit fer aquesta petita excursió . He sortit d'Alp a les 8 del matí arribant a els 10 a Espot i he pujat fins el pàrquing del Parc de Sant Maurici, allí he aparcat i he començat la caminata, cinquanta minuts fins el refugi de Mallofré i allí direcció Portarro d'Espot fins el trencall que porta a Subenuix.
Fins aquí el camí estava molt ben traçat a partir d'aquí la cosa canvia en un principi hi ha unes estaques que marquen el camí fins i tot esta bastant fresat però desprès del primer llac de Subenuix allí es perd el rastre del camí i has d'anar provant sort i anar de llac en llac, jo n'he vist tres però el darrer mig amagat a la dreta de la canal ha estat el mes espectacular, La veritat que la tranquilitat i el silenci que es viu allí es d'escàndol, no he vist ningú pujant i quan baixava m'he trobat a un pare i un fill alemans i una parella de gavatxos, del país ningú.
En els llacs de Subenuix pots trobar una aigua molt neta i clara i un torrent que porta les aigües fins l'estany de Sant Maurici, de baixada i quan he tornat al camí d'anada al Portarró d'Espot m'he trobat a un senyor de mes de vuitanta anys amb dos bastons i una faixa que l'aguantava amb unes ganes d'arribar al salt de l'Aigua, la llàstima es que el mateix es trobava al altre costat de l'Estany de Sant Maurici i tenia quasi bé una hora per arribar allí aquell home m'ha impactat perquè en prou feines caminava i amb una faixa i dos bastons i moltes ganes havia d'arribar allí.
Sempre m'ha impactat aquestes demostracions d'amor propi i d'esforç veure a gent que prou feines pot caminar com arrossega per la muntanya per fer una fita es d'admirar, la veritat que m'ha impactat tot plegat.
Desprès de desitjar-li molta sort al senyor aquest he seguit el meu camí avall fins arribar a la presa de l'estany de Sant Maurici, desprès de fer tota la presa tocava arribar fins el cotxe ja havia fet el matí avui.
Desprès d'arribar al pàrquing he agafat el cotxe i direcció a Casa, però clar el dia no havia de ser perfecte i un cop passat Llavorsi i al mig de Rialp ha sortit de darrera una pared les forces d' Ocupació aquelles que semblen enciams eren una parella d'agent els quals m'han demanat carnet de identitat i per sorpresa meva carnet de Conduir, jo em pensava que aquest paio no tenien potestat en la circulació de vehicle, però clar son les forces que ens tenen sotmesos i es poden permetre segons quins privilegis, desprès de un canvi d'opinions han hagut de demostrar qui portava la pistola a la cintura, i m'han registrat el cotxe com si fos un contrabandista , un cop han satisfet el seu ego i han demostrat qui manava m'han deixat marxar. Hi ha tics que ni en trenta anys de la teòrica democràcia que no s'han perdut.
Un cop passat Sort he posat benzina a la Benzinera del port del Cantó i d'aquí A Casa.
m'ha anat be l'excursió avui, m'ha fet pensar en un comentari que em va fer ahir un veí del municipi a la plaça del mercat que em va dir:
Estic molt enfadat amb el regidor de la coeta perquè aquest ha pactat amb els Convenients, i jo li demano : que el vas votar, i ell em va respondre que no , que ell havia votat socialista i que era la llista mes votada i que per tant li tocava manar.
Quina mala memòria que tenen aquests socialistes no recorden el que van fer ells quatre anys enrere en el nostre municipi, on es van ajuntar tres llistes perdedores per fer un equip de govern, però bé jo ahir em vaig quedar estorat, Si tu no votes una persona no ets ningú per demanar-li explicacions en el que faci ell amb els seus vots, només faltaria que ara el nen ribera també serà responsable de tot això.
4 comentaris:
O sigui que et vas guanyar el dinar, i no dius res del amic "coco", que potser tenia feina ???.- Ahi tambe varem fer una petita caminadeta, de C.Oriola a Cap del Bosc, fins a la meitat de la Tosa i de baixada per la Masovera, es que tenim un nou cadell a la familia i era bona escusa, per no caminar mes, despres varem anar als Alabaus a dinar. La veritat que molt be, ja saps com es el LLuis, varem acabar parlant com sempre dels bars, pero va ser molt agradable tot plegat.
Ei Josep Maria, no dic res del Sindicalista Coco perquè no el vaig veure aquest cop, la veritat que hi havia molta gent voltat per allí i no era el moment de molestar. En quan a pujar per el camí de Coma oriola fins a Cap del Bosc i acabar baixant per aquella pista que ara li diuen la masovera, això es una mariconada, però que podem esperar de un pixapi de sabadell.
Veus el que passa per dir la veritat i no ser un fantasma, a sobra ets criticat, pero jo diria que el principal problema es de la meva dona que tot aixo del tabac li esta pasant factura.
Això em sona com la dita aquella de la guineu que quan no les pot haver diu que son verdes, pobre trini ara tindrà la culpa ella, manda uevos.
Publica un comentari a l'entrada