Senecio inaequidens DC.Espècie d’origen sud-africà en netaexpansió, coneguda des de la segona meitat
dels anys vuitanta de l’Alta Cerdanya (Terrisseet al., 1987) i avui freqüent a bona part de la Catalunya Nord (Anònim, 1996).Des de l’Alta Cerdanya –on avui és molt abundant– sembla que ha començat la colonització de les valls del Segre i del Llobregat, tot seguint les carreteres i, secundàriament, els rius. Els tres darrers anys (1995-97) l’hem poguda observar a diverses localitats: marges de carretera entre
Puigcerdà i Isòvol (Baixa Cerdanya; DG09, DG19; 1.050-1.100 m); llera del Segre a Sanavastre (Cerdanya; DG09;1.000 m) i Bellver (Cerdanya; CG99; 1.000 m); antiga explotació de lignits de Sanavastre (Cerdanya, DG09, 1.040 m); coll de Bancs, a la carretera de la Seu d’Urgell a Tuixén (Alt Urgell; CG77; 1.380 m); carretera de Montant de Tost (Alt Urgell; CG67; 660 m); Organyà (Alt Urgell; CG67; 560 m);Sant Corneli (Cercs, Berguedà; DG07; 900 m); carretera de Puigcerdà a Barcelona, a
Berga (Berguedà; DG06; 700 m) i Gironella (Berguedà; DG05; 490 m); polígon industrial de Berga (Berguedà; DG06; 700 m).Quasi totes les poblacions es troben als marges de carretera, sense penetrar en
comunitats naturals. Alguns petits nuclis ocupen també la llera ruderalitzada del riu i antigues extraccions d’àrids. La població més antiga és la primera de les esmentades, on ja l’havíem observada al començament de la dècada dels noranta, i avui els individus s’hi compten per milers. Les altres deuen ser el resultat de colonitzacions molt recents, i tenen actualment des d’una planta fins a uns quants centenars. El procés expansiu continua amb força: en una prospeció feta l’estiu de 1997 hem pogut constatar com les poblacions d’Organyà i Sanavastre han augmentat, en només dos anys, d’uns quants exemplars fins a diversos centenars. Més il·lustrativa encara pot ser l’evolució del nucli del coll de Bancs:el 1995 només hi havia una planta, el 1996 ja eren 10 individus en un radi de tres metres de la planta inicial, i el 1997 la població havia crescut a 133 exemplars en un radi de 20 m. També el 1997, n’hem pogut observar
peus aïllats vora la carretera de la Molina a Castellar de n’Hug (Berguedà, DG18-28), a 1.600 i 1.870 m, d’on eren absents els anys anteriors. La planta és també present, i gens rara, als marges de carretera de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella (Andorra; CH70; 900-980 m), on pot ser que hagués arribat ja els anys 80. Al Principat era citada de l’Alt Empordà i el Vallès Oriental (Casasayas, 1990) i de la Selva (Bolòs &Vigo, 1996). Vicens (1996) en dóna algunes noves localitats i fa un recull de citacions anteriors.
dels anys vuitanta de l’Alta Cerdanya (Terrisseet al., 1987) i avui freqüent a bona part de la Catalunya Nord (Anònim, 1996).Des de l’Alta Cerdanya –on avui és molt abundant– sembla que ha començat la colonització de les valls del Segre i del Llobregat, tot seguint les carreteres i, secundàriament, els rius. Els tres darrers anys (1995-97) l’hem poguda observar a diverses localitats: marges de carretera entre
Puigcerdà i Isòvol (Baixa Cerdanya; DG09, DG19; 1.050-1.100 m); llera del Segre a Sanavastre (Cerdanya; DG09;1.000 m) i Bellver (Cerdanya; CG99; 1.000 m); antiga explotació de lignits de Sanavastre (Cerdanya, DG09, 1.040 m); coll de Bancs, a la carretera de la Seu d’Urgell a Tuixén (Alt Urgell; CG77; 1.380 m); carretera de Montant de Tost (Alt Urgell; CG67; 660 m); Organyà (Alt Urgell; CG67; 560 m);Sant Corneli (Cercs, Berguedà; DG07; 900 m); carretera de Puigcerdà a Barcelona, a
Berga (Berguedà; DG06; 700 m) i Gironella (Berguedà; DG05; 490 m); polígon industrial de Berga (Berguedà; DG06; 700 m).Quasi totes les poblacions es troben als marges de carretera, sense penetrar en
comunitats naturals. Alguns petits nuclis ocupen també la llera ruderalitzada del riu i antigues extraccions d’àrids. La població més antiga és la primera de les esmentades, on ja l’havíem observada al començament de la dècada dels noranta, i avui els individus s’hi compten per milers. Les altres deuen ser el resultat de colonitzacions molt recents, i tenen actualment des d’una planta fins a uns quants centenars. El procés expansiu continua amb força: en una prospeció feta l’estiu de 1997 hem pogut constatar com les poblacions d’Organyà i Sanavastre han augmentat, en només dos anys, d’uns quants exemplars fins a diversos centenars. Més il·lustrativa encara pot ser l’evolució del nucli del coll de Bancs:el 1995 només hi havia una planta, el 1996 ja eren 10 individus en un radi de tres metres de la planta inicial, i el 1997 la població havia crescut a 133 exemplars en un radi de 20 m. També el 1997, n’hem pogut observar
peus aïllats vora la carretera de la Molina a Castellar de n’Hug (Berguedà, DG18-28), a 1.600 i 1.870 m, d’on eren absents els anys anteriors. La planta és també present, i gens rara, als marges de carretera de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella (Andorra; CH70; 900-980 m), on pot ser que hagués arribat ja els anys 80. Al Principat era citada de l’Alt Empordà i el Vallès Oriental (Casasayas, 1990) i de la Selva (Bolòs &Vigo, 1996). Vicens (1996) en dóna algunes noves localitats i fa un recull de citacions anteriors.
Dons bé, a la nostra comarca el problema el tenim amb la flora, i sobre tot amb la senecio inaequidens i la seva propagació , si la toqueu es una planta viscosa deixa un oli enganxós per tot arreu , jo diria que s'ha de cremar perquè marxi, la veritat que de lluny sembla fins i tot maca, però ni el bestiar en vol menjar, per tant si aquest animals no en volen, mala senyal.
4 comentaris:
Això és el que té la globalització. Home, que aquí sigui invasora i no tan sols competeixi sinó que guanyi a les espècies autòctones, no vol dir que estèticament no pugui ser maca i que consti que a totes les de la família els hi tinc força mània. Això, és algú que va anar de vacances a Sud-Àfrica, un lloc exòtic, sense conèixer el seu territori i la va portar. Amb el costum que té la gent d'agafar floretes, després passa el que passa, expoliació de les autòctones i en alguns casos endèmiques i expansió descontrolada de les forànies que no tenen qui les controli de forma natural. M'ha quedat molt ecologista de Greenpeace, però tranqui, no aniré a lligar-me amb cadenes a cap excavadora ni tallaré carreteres.
Menys mal Joana ja m'havies espantant, però la bellesa i la mala llet a vegades a vegades porten la mateixa direcció, a mi m'encanten les escurçons però cordills quines picades que foten les paies. La Veritat que la planta en si es bonica, però això passa el primer cop quan veus que no la pots eliminar ni amb un trabuc llavors es quan apareix la mala llet, però clar quan disposes de una planta que ni les cabres en volen mala senyal, aquestes s'ho mengen tot dons bé la volten i la deixen per la seva amargura,saps sempre en pots plantar un test a casa segur que aquesta no es mora, però pensa que s'escampa com la pólvora i pocs fer que els veïns s'enfadin.
Dema a la tarda fan una conferencia sobre plantes invasores al museu a Puigcerda
moltes gràcies Joana prenc nota
Publica un comentari a l'entrada