Aquesta setmana quan en trobava a la Pia mirant les obres que estaven fent a Masella sobre les noves pistes que volen obrir aquesta temporada, vaig tenir la sorpresa de que es va parar un cotxe amb una parella de visitants . Desprès de la salutació corresponent va resultat que es tractava de un senyor que havia nascut al Municipi d'Alp i per qüestions de feina va immigrar a la gran Capital i ara torna per les vacances i ens va esbroncar per la feina que feien a Masella i que havien destrossat la Muntanya.
Vàrem aguantar l'esbroncada i no van entrar a la lluita, no cal discutir amb la gent per aquestes coses, el problema es que això es constant, gent que marxa a fora a guanyar-se la vida, gent que s'ha venut tot el que tenia per desprès poguessin fer cases als seus terrenys i ara van els paios i et diuen que has de fer i no fer, i on pots construir i on no,potser això ho haguessin fet abans de vendre`s el seu terreny la cosa seria diferent, que volen guanyar-se ells la vida i ara restringir que els demés es guanyin també la seva vida.
Desprès ens trobem situacions com aquella que segons quines hores no podem tocar la campana del municipi perquè els senyors vinguts de fora no poden descansar, la veritat que nosaltres som diferents ens donen pel sac els de la capital del regne dels Hereus de Felip v i de pas ens donen pel sac els de la capital de la nostra nació, fet i fomut sempre acabem malament.
4 comentaris:
Molts cops m'emprenya que es faci segons que al medi natural, però en segons quins llocs em sembla que és un mal menor. Reconec que la gent s'ha de guanyar la vida i és del tot legítim, només faltaria, oi?. Això que van fer de la Pia a Masella fa un parell d'anys em va semblar una animalada i que va fer canviar el paisatge, per mal, com a usuària? em sembla genial. Personalment tinc un dilema moral.
Em sembla que els pitjors són els que van marxar, que fan allò del perro del hortelano.
Bé Joana anem a pams primer la Pia, potser si que Masella li vam canviar la fisonomia de tot plegat, potser si que varem plantar unes pilones on només hi havia un espai natural, però el que si tenim clar es que varem preservar al màxim el medi ambient, un exemple de tot plegat es que vàrem canviar de lloc el llangardaix anomenat Lacerta Agilis i que aquest ara ja s'ha climatitzat en el nou lloc. En quan a la gent que s'ha venut l'anima i ara et vol donar lliçons de medi ambient i de cuidar la natura, aquests son els mes perillosos. Però bé es questió de tirar de història i recordar-li aquesta gent el seu passat.
Ja et dic que tinc un dilema moral en això.
bé Joana ja entec que la cosa es complicada, el problema es que les muntanyes s'estan poblant de males herbes i malesa, i això ningú ho veu, tothom vol salvar la natura, però tampoc veuen que si la muntanya no es cuida ella soleta es va tupin i tapant de tot plegat de herbes i clar això tampoc es bo per la natura. Tot plegat es que si les coses s'abandonen acaben perdent-se per tant es fàcil dir que les coses no són com un voldria, s'ha de cuidar la natura, o clar però qui ho ha de fer, aquesta es la situació, potser quan tinguem clar qui ha de fer aquesta funció, llavors potser llavors podrem cuidar i arranjar la muntanya.
Publica un comentari a l'entrada