dimecres, 10 de juny del 2020

Dia 88 del confinament, Avui he après un trocet mes de la història de la guerra civil de la cerdanya

feia dies que una companya de la feina, la Carme , que em parlava de una creu que es trobava un pel mes amunt del puig de la roureda, una creu que segons ella corresponia a un afusellament de la guerra civil, he sortit d'Alp he pujat fins el Vilar d'Urtx i per el carrer dels llarders, passant per el búnquer de la guerra civil he arribat al puig de la roureda, allí he començat a pujar amunt fins trobar la creu, aquesta creu está trencada i tirada a terra, per tant no puc veure a qui està destinada, he trucat a un veí d'urtx , en Josep Astort ,aquest m'ha indicat que es tractava de un homenatge al afusellament del notari Pàmies, i aquí es quan ha començat la història, jo he fet un petit comentari , coses de la Fai i el Cojo de Malaga, i llavors en josep m'ha explicat la existència de un llibre que s'anomena Nacionalistas contra anarquistas en la cerdaña de los años 1936-1937 dels escriptors A. Gascon i A, Gallimon.
ja he fet la compra del mateix, potser veure un punt diferent de la història que he sentit sempre em farà veure les coses amb perspectiva. Desprès he baixat per el sender 606, brut abandonat i per arreglar, però això dels senders a la Cerdanya te el seu  punt, a l'hora de cobrar la subvenció tot era fer senders,però a l'hora de cuidar-los i mes quan va desaparèixer les subvencions. es un forat negre.
A partir d'avui abans de parlar de l'antonio Martin o el Penja.robes, tots dos anarquistes m'esperaré a llegir el llibre que he comprat a veure si acabo tenint un altra visió de la història.I per acabar el dia quan ja tornava cap a casa ,m'he trobat l'esther una ex-companya de Masella i ens hem posat a parlar ella ha apartat el cotxe i mira tu que han passat la guàrdia pretoriana del pujol i s'han parat, hi ha moltes maneres de dir les coses , que no podíem estar allí ho sabem, sense mascareta i marcant paquet tampoc es la manera de dir que allí no hi podíem ser. Per tant hem marxat i discussió acabada. M'emprenya que la policia del meu país  a vegades no deixa d'actuar de la mateixa manera que la del país veí , sempre marcant superioritat. 


3 comentaris:

Joana ha dit...

la policia és la policia, sigui d'on sigui. Ja ho diu la cançó de Eskorbuto
Mucha policía, poca diversión
¡Un error, un error!
Mucha policía, poca diversión
¡Represión, represión!
Mucha policía, poca diversión
¡Un error, un error!
¿Quién tiene el dinero? ¿Quién?
¿Quién tiene el poder?
¿Quién tiene el futuro? ¿Quién?
¿Quién lleva la ley?
Mucha policía, poca diversión
¡Un error, un error!
Mucha policía, poca diversión
¡Represión, represión!
Mucha policía, poca diversión
¡Un error, un error!
¡Represión, un error!

ALP2500 ha dit...

Joana tu creus que si deixen a casa el mal geni i el gestos xulescs i en el seu lloc fan servir la pedologia i l'educació ,segur que els pobles afectats estarien mes contents ,però clar aixì no podrien marcar paquet.

Joana ha dit...

Al principi de tota aquesta conya, vam tenir una "trobada" amb els vailets d'escaire, de poc que no acabem denunciats i a la comisària, el posat de ser més que ningú, tot, i a més són els primers en tenir por, així no pot ser, ells no poden anar creant por i pànic i parlant malament a la gent i cridant