dijous, 4 de setembre del 2008

La Perplexidad Catalana, El Poble Català, ha perdut el Nord.


L'Assocciació Catalana de Sociologia, filial de l'insitut d'Estudis Catalans, va presentar un estudi de l'any 2007 en el qual revela que els Catalans Estem desorientats, segons el mateix estudi aquesta desorientació ve donada per dos motius
1.- Perquè hem pres consciència que Catalunya ja no és el motor de l'economia i la modernitat dins d'Espanya
2.-per la nova allau immigratòria dels darrers anys.
Per tot plegat l'estudi conclou que "perplexitat" és el terme que millor defineix l'estat d'ànim dels nostres ciutadans davant els canvis socials, polítics i econòmics que ha portat a un estat de la confusió.
El mateix estudi diu que ens hem adormit , no hem sabut aprofitar els anys de Creixement i bonança per accelerar i mantenir el lideratge. Però l'estudi aquí erra el Camí quan diu que em de tirar amunt com a país i que aquesta funció te que venir donada per la consigna dels Polítics. La veritat dels Polítics Catalans actuals poca cosa es pot esperar, només que tinguin la cadireta calenteta i que no la perdin ni per anar la lavabo.
L'estudi conclou dient que hem d'utilitzar el Pensament Positiu, i jo em demano el pensament positiu amb gent com aquesta de sense incitatives i per posa'ls verds. Just en un dia com avui que ha sortit el cost del invent del rei mag i ens ha costat la almoina de 54 milions d'euros el invent dels vaixells, en aquesta xifre hi hem de sumar els quilometres de tub quehi havien preparats apunt de connectar al costat de l'AP7. O clar això es així de fàcil apugem una miqueta els impostos de l'aigua i ja esta podrem pagar l'invent del senyor baltasar.
Per cert no ésser el motor de el regne de Felip V tampoc es tant dolent, això potser vol dir que tampoc ens munyiran com abans, perquè aquests espoliadors quan més tens més et prenen i si ara deixem d'ésser atractius potser llavors els habitants de sota l'Ebre ens tinguin que aportar calers enlloc de munyir-nos. Llavors potser aconseguim la llibertat tant desitjada .i podem decidir el nostre futur.
No vull acabar sense parlar de l' invent d'increment dels peatges per la gent que condueix sol i beneficiar als que vagin plens. La veritat amb idees com aquesta no cal que es espolii la capital dels hereus de Pelai ja ho fan els nostres governants. Aqui gravarà mes aquesta idea a petits autònoms que tenen el cotxe per treball i tenen que fer molts viatges, de veritat que els governants del trist-govern es tindrien que quedar muts, perquè cada cop que obren la boca s'apuja el preu del pa.
Per acabar mentre els representants del govern Català i el Convenients i desunits, es barallen entre ells a veure qui es posarà la medalleta del Finançament, el poble Català esta perdent, poder adquisitiu, Il·lusió, Interès ect...., La veritat que amb aquests acompanyants de viatge no es calen enemics , ja tenim a Casa el càstig etern.

dimarts, 2 de setembre del 2008

El Dret a decidir, l'assignatura pendent



En la vida de tota persona ens trobem amb drets i obligacions, moltes obligacions i pocs drets, i l'opció a decidir sobre la teva terra quasi bé hauria de ser una obligació. El poble de Catalunya hauria de poder decidir qui vol d'acompanyant de viatge i no aquest de sota l'ebre que decideixin per tu, i tinguin la potestat de dir si hem de pertanya com a Colònia del Imperi de Felip V o som una Nació Independent .

Bé ja ha arribat l'hora de dir prou. El poble Català hem decidir el nostre futur. Si això vol dir plantar Cara a tants anys de una autonomia casposa, estèril i d'anar claudicant, ja va sent hora de deixar-nos de viure agenollats i començar a ser un País amb aires nous, amb una bufada de independentisme i exercir el dret d'autodeterminació com a poble.
Portem més de vint anys suportant la famosa frase del seny català i que anaven a Madrid a negociar i que ho feien tant bé. Ara quan hem vist les Balances Fiscals, hem vist que ens han prest el pel durant tot aquest temps. Els darrers anys i amb el canvi de govern (trist tripartit) ens trobem amb més de lo mateix. Potser ja va sent hora de dir fins aquí hem arribat.
Va sent hora de tirar endavant amb accions i no pas amb paraules. Deixem que els polítics vagin jugant a les cadiretes i anem a la realitat, a marcar el pla de treball. Aquest ens el dona la Plataforma del Dret a Decidir aquest són els seus punts :

• Dret d'autodeterminació polític amb la campanya Decideixo Decidir i les preses de posició entorn al col·lapse estatutari i la des legitimació del Tribunal Constitucional espanyol
• Sobirania fiscal
• Incorporació de la immigració al projecte nacional
• Internacionalització del procés
• El català, eina de cohesió social
• Vertebració nacional dels Països Catalans

De pas tinc que dir que em trec el barret davant l'actuació del Lehendakari, Juan José Ibarretxe, i els seus acompanyants de viatge, (gracies veïns per ensenyar-nos el camí, a veure si hi ha algu que prengui nota),anunciant que els partits que conformen el govern basc impulsaran una iniciativa ciutadana per demandar l'Estat espanyol davant d'Europa si el Tribunal Constitucional impedeix la consulta aprovada pel parlament Basc. Ells si que tenen clar lo que volen i com ho volen.

La meva pregunta és, nosaltres també ho tenim igual de clar? o nosaltres només anem a buscar la Cadira oportuna i a viure? Aquí potser hi ha la diferència principal entre els nostres polítics i els del País Basc. Ells van a defendre el seu país i nosaltres a defendre la cadira que tenim assignada, i qui dia passa any empeny, ostres quina diferència entre aquests dos nacions.

En quan a la nostra estimada Catalunya tres apartats han de ser les nostres pretensions: Calers , Poder i Llengua, i a partir d'aquest tot lo demés.

En quant al "Cadirerisme" que estem sofrint darrerament potser la millor solució seria posar cadires amb punxes així no es trobarien tant a gust i les deixarien amb mes alegria, perquè ara cada cop que algun d'aquests anomenats polítics ha d'abandonar el càrrec això s'assembla a un funeral.
I per acabar tinc una pregunta per el govern dels hereus de Felip V, si tan segur tenen que no guanyarà el independentisme perquè no accepten el referèndum, seria la manera de tancar moltes boques, o potser no ho tenen tant clar i també els hi ha entrat el canguelis, no sigui el cas que guanyi el si , i es quedin sense nacions on espoliar.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Canguelis, una pandèmia dintre de la Política Catalana

La paraula Canguelis prové del Caló i està relacionat amb el sobtat afluixament de l'esfinter que pot provocar la por. Això darrerament és una pandèmia dintre de la política Catalana , es veuen masses cadires tremolant no sigui el cas que es perdin per el camí.

Avui us parlaré d'un Partit auto-anomenat independiste però que és fidel als hereus de Felip V. Els dirigents d'aquest partit els hi ha entrat el canguelis, quan han sentit a parlar de la possible fusió dels sectors crítics d'ERC, els del Reagrupament liderats per Joan Carretero i per Uriel Bertran. Aquesta aliança ha sorprès a bona part de la direcció del partit , i han vist com les cadires que tant els ha costat defensar, ara els hi perillen.


Dit d'una altre manera, té una gran similitud amb aquella sensació del dia després... i ara què?. La política no té amics, en canvi sí que té parents i germans, però a la vegada amb tanta baixada de pantalons ara els hi entra la por escènica conegut popularment com el Canguelis. El moviment de les cadires sembla pròpiament un moviment provocat per un un terratrèmol. Malgrat les cadires en aquest moment només es mouen per salvar el cul. [noticia]


La notícia no ha agradat a la direcció d'ERC. S'ha rebut amb recel per part d'alguns dirigents de l'entorn de l'actual president, i clar ha sortit el que veu perdre la Cadira més grossa. A més aquest senyor que ha tingut la santíssima barra de dir que atribuïxen aquests moviments a un pacte de perdedors (DIARI Avui 01/09/2009).

Bé companys aquesta parrafada del senyor Puigcercós me l'he tingut que llegir dues vegades. Pactes de perdedors? No sé si plorar directament o fotrem un far de riure. Algú em podria explicar com han aconseguit el govern de la Generalitat,per la seva gestió? els esquerdats, la filial de madrid i els sense iniciativa , amb un pacte també oi? ( conegut com el pacte de l'Entesa, l'entesa!!!! l'entesa de què?, (si no s'aclareixen de cap ull...) Això si que és un pacte de perdedors. La democràcia ho permet però no era la voluntat dels catalans.

Ja es allò que deia la iaia: "la naturalesa dona carn a la gent que no té dents" .

A més ara C&P ( C&P= Carod and Puigcercós perquè a partir d'ara veureu com son una sola Company) aniran agafat de la ma , que la cadira es la cadira i no podem permetre que aquesta es perdi.
Puigcercós i els seus afins recriminen a la gent del Reagrupament que no han acatat els resultats de les eleccions internes del 7 de juny. Total si els sembla poc als acompanyants de viatge de Puigcercòs han aconseguit un 37 %, és a dir de cada tres militants del partit un el vol a ells i els altres dos no. Aquí està la gallina dels ous d'or, la por escènica del C&P o de P&C!!! massa suport per un silenci que no deixar de ser una garantia per aquells que encara no hem perdut la il.lusió.I el senyor Puigcercós va acatar la voluntat del poble català? o potser nomès veiem les coses quan ens afecten a nosaltres i quan es al revés tot es legal,
Ara s'ha de mirar de posar pau el territori i fer candidatures conjuntes. Justament ara quan va ésser l'entorn del Sr. Puigcercòs qui es va dedicar a minar els fonaments d'ERC per ocupar el lloc d'en Carod.


Bé, com diu un senyor a l'Avui en els comentaris , el Senyor Carod i el Senyor Puigcercós l'única independència que podrien proclamar seria la república independent de Casa Seva i amb permís de la senyora, es clar.


Vull acabar parlant del Sr. Tardà i les seves amenaces d'abandonar el govern:

"Sr. Tardà la seva afició amagada segur que era la del còmic. Com vol que els seus companys de partit abandonin les cadires amb la baixada de pantalons que els hi costat als seus i als companys de viatge? només cal veure la col.locació dels familiars a càrrecs públics, utilització de cotxes institucionals per la família.... La veritat potser abans de demanar més finançament (que falta ens fa) lo millor que tindríem que fer és optimitzar els recursos que tenim. Una cosa és que ens facin veure a galet i l'altre és que realment tinguem set. "

diumenge, 31 d’agost del 2008

El Mentider, el joc estrella dels Politics Catalans, on fer un farol és una virtud i no pas un pecat


Les actuacions dels Polítics Catalans cada cop més sembla que estiguin jugant amb tots nosaltres. Juguen amb la nostra ignorància, però aquests personatges confonen la ignorància amb el passotisme i aquest és el problema del meu poble. Tant se li és una com un altre , mentre no li toqueu la cartera tot arreglat. Però la veritat això de ésser la baldufa cada dia al final cansa, i potser algun dia tindríem que proposar que la gent que fes de baldufa fossin les polítics catalans.
Nosaltres només som comparsa, només els donem joc quan posem la "papereta" dins la urna i una vegada aconseguida la cadira llavors només els hi fem nosa. joc politic

El problema és que no tinc clar quin és el joc que utilitzen per jugar amb la nostra intel·ligència. Primer he pensat amb l'OCA, allò tirar de pont a pont perquè se'm duu la corrent, després el joc de la CADIRA, aquest el porten sempre en l'ordre del dia, però finalment he deduït que el joc del MENTIDER era el que s'ajustava més el perfil dels nostres polítics.

Si parléssim d'una partida d'escacs, joc que per cert tinc els meus dubtes d'alguns dels nostres representants podessin fer una partida, diríem: que el PSC són els peons del PSOE. Són els que n'hi ha més però serveixen per ben poca cosa. Els peons son aquells personatges que si un superior els diu que han de morir per salvar al rei faran lo que sigui per la seva majestat. Els cavalls serien ERC bàsicament perquè són dos i salten de la mateixa manera amb un pas de costat i dos enrere, això si cada un d'ells va a la seva bola. ICV l'alfil, aquesta figura sempre m'ha semblat com una ballarina que li marquen els passos i que s'alimenta a base de quatre olives. Sempre van de costat i mai afronten les coses directament. La Reina i el Rei els tenim per imposició. CIU són les torres. Amb tant de tancament cap dintre poca cosa surt cap fora, a vegades fins i tot el que surt cap fora pagaria més la pena que es quedes dins. cap a la dreta o cap a l'esquerra? aquest és el dilema de CIU... El PP, aquest ara no ve al cas perquè sobre Estatut no pot opinar...
El problema d'aquesta partida d'escacs es aconseguir un escat i mat al rei (sempre en sentit figurat , no sigui que torni el defensor dels màrtirs i les causes perdudes i m'acusi de apologia del terrorisme). Aquesta partida com totes les que juguen els nostres polítics hi ha dos condicionants que cal tenir clars, per una banda la falta d'estratègia i per l'altre hem de tenir clar que abans de fer la primera jugada ja tenen pactada les taules, i així no podem guanyar mai.
Us ven asseguro que aquests personatges que diuen representar als hereus de Jaume I es van deixar el caràcter Almogàver a casa quan es van fer polítics, i ara con tal d'assegurar-se la cadireta, juguem a qualsevol cosa.

Srs. Polítics Catalans però jugar al MENTIDER vostès que son aficionats contra un professional com el ZP us ha portat a fer el ridícul més gros dels darrers 30 anys de l'autonomia catalana. La veritat que el canvi del ZP per Solbes va ésser el gol mes maco que us podia fer el govern hereu de Felip V , un gol per la mateixa esquadra. Ara tots a cridar com a gossos que el govern no compleix i tonteries així, quan es té el porc a punt de mira i no es mata, i queda escaldat , desprès no vulguis que torni a passar, això es una posició molt il·lusa.

Un a vegades té la sensació que un cop tancada cada una de les portes dels despatxos d'aquests senyors allà no foten res. Que van passant el temps com poden, només s'apliquen amb allò de posar-se medalles, com si es tractes d'un joc de màgia. És una actitud de fotre-me-les aquí que no tinc butxaques... les veus dels ciutadans els entra per la dreta i el surt per l'esquerra... i qui dies passa anys empeny.fan servir aquella famosa frase que diu qui res no fa res no esguerra, però clar han de tenir clar que els ciutadans els hem votat per prendre decisions i no pas per arribar a final de mes cobrar i no demani res més.

En definitiva si en el món polític cada poble recull lo que sembla, nosaltres portem anys nomes tirant fems als prats. i el fems utilitzar lo més segur es que sigui de porc perquè ho ha cremat tot.

Botiguers Patriotes, una especie en extinció


Catalunya és un país de avantpassats fenicis, per tant lo nostre es la barata ("trueque") i el comerç. Comerç de tot tipus, actualment fins i tot comerciem amb la política, però per a mi el més important son les petites Botigues . D'aquestes us vull parlar. Dissabte per el matí vaig anar fins a Sant Feliu de Codines , vaig anar a visitar una petita botiga, petita però amb un tracte agradable, allí dintre et trobaves com a casa, una amabilitat suprema, i un establiment on a part dels menjars preparats pots cercar mes productes de origen català que importacions. Avui us Parlo de la Rostisseria Ramon dirigida per en Ramon Carner , un economista que fa de botiguer, i amb un sentit patriòtic inesgotable, en Ramon es promotor de la Xecna . La xecna es una xarxa d'establiments catalans amb consciència nacional, entre els seus productes i podem trobar de tot, però jo faré menció especial a dos dels seus productes estrella.
L'Ater Cola - o la Cola Catalana
El Desperta-Ferro amb els seus quatre variants,
El desperta-ferro energètic (podríem dir que es com el red.bull catala) amb un sabor a caramel
El Despèrta-Ferro de Cola i guaranà (diferent a l'alter cola) però amb un sabor agradable
El Desperta Ferro de Te verd amb llimona , un sabor amarg exquisit. És una beguda que us aconsello, perquè és bona de veritat. porta una mica de gas que el fa diferent als altres .
El Desperta Ferro de Multifruites, sense gas, boníssim, jo quasi diria que es un privilegi poder gaudir d'aquest producte.
A part de tot això, allí hi podeu trobar tot tipus de productes comestibles de la nostra terra com:
whisky de la terra anomenat Jaume I
Ron Cristofor Colom
vermut muscarols
Cava 2014
Vi 11 setembre 1714
tota la Varietat de Cap d'ona (cerveses, gasoses, llimonades
Aigua de Villajuiga

La veritat sigui dita, si entres allí i comences a veure els productes acabaries comprant la botiga sencera perquè cada cosa que veies era més patriota que l'anterior.
Moltes gràcies Ramon per el teu sentit patriòtic, i per la teva botiga, ja t'asseguro que em tindràs que aguantar més cops, perquè encara que sigui petitona val la pena perdre una estoneta gaudint de la teva companyia.
Llàstima que el tema samarretes i altres productes de promoció els tingui una mica abandonat, Peró segur que en qualsevol moment t'hi posaràs .
Amics si algun dia aneu a Sant Feliu de Codines, a veure el Cim de les Àligues o passeu per Sant Feliu de Codines, no us perdeu la botiga d'en Ramon la podeu trobar a
Rostisseria Ramon
Avinguda Escoles 3
08182 Sant Feliu De Codines
938 660 745
obren els divendres dissabtes i diumenges de les 11 fins les 15 hores

i de pas podeu gaudir d'uns pollastres a l'ast que fan que tenen una pinta de nassos.
paga la pena veure segons quines coses i aquesta es una d'elles, amb una petita botiga la promoció nacional que es pot arribar a fer, i sense fer les inversions inimaginables que han fet els polítics de la nació, per cert Dirigents Polítics del nostre País si disposen d'alguna partida sense especificar i no la poden destinar a pagar algun amic o parent , aquesta partida la poden invertir en publicitat a la central de Distribució Xecna ,segur que aquesta us agrairà la vostre aportació
PD. Ostres avui som 31 d'agost i estàs de celebració. Felicitats Ramon!!!!