dimarts, 2 de setembre de 2008

El Dret a decidir, l'assignatura pendent



En la vida de tota persona ens trobem amb drets i obligacions, moltes obligacions i pocs drets, i l'opció a decidir sobre la teva terra quasi bé hauria de ser una obligació. El poble de Catalunya hauria de poder decidir qui vol d'acompanyant de viatge i no aquest de sota l'ebre que decideixin per tu, i tinguin la potestat de dir si hem de pertanya com a Colònia del Imperi de Felip V o som una Nació Independent .

Bé ja ha arribat l'hora de dir prou. El poble Català hem decidir el nostre futur. Si això vol dir plantar Cara a tants anys de una autonomia casposa, estèril i d'anar claudicant, ja va sent hora de deixar-nos de viure agenollats i començar a ser un País amb aires nous, amb una bufada de independentisme i exercir el dret d'autodeterminació com a poble.
Portem més de vint anys suportant la famosa frase del seny català i que anaven a Madrid a negociar i que ho feien tant bé. Ara quan hem vist les Balances Fiscals, hem vist que ens han prest el pel durant tot aquest temps. Els darrers anys i amb el canvi de govern (trist tripartit) ens trobem amb més de lo mateix. Potser ja va sent hora de dir fins aquí hem arribat.
Va sent hora de tirar endavant amb accions i no pas amb paraules. Deixem que els polítics vagin jugant a les cadiretes i anem a la realitat, a marcar el pla de treball. Aquest ens el dona la Plataforma del Dret a Decidir aquest són els seus punts :

• Dret d'autodeterminació polític amb la campanya Decideixo Decidir i les preses de posició entorn al col·lapse estatutari i la des legitimació del Tribunal Constitucional espanyol
• Sobirania fiscal
• Incorporació de la immigració al projecte nacional
• Internacionalització del procés
• El català, eina de cohesió social
• Vertebració nacional dels Països Catalans

De pas tinc que dir que em trec el barret davant l'actuació del Lehendakari, Juan José Ibarretxe, i els seus acompanyants de viatge, (gracies veïns per ensenyar-nos el camí, a veure si hi ha algu que prengui nota),anunciant que els partits que conformen el govern basc impulsaran una iniciativa ciutadana per demandar l'Estat espanyol davant d'Europa si el Tribunal Constitucional impedeix la consulta aprovada pel parlament Basc. Ells si que tenen clar lo que volen i com ho volen.

La meva pregunta és, nosaltres també ho tenim igual de clar? o nosaltres només anem a buscar la Cadira oportuna i a viure? Aquí potser hi ha la diferència principal entre els nostres polítics i els del País Basc. Ells van a defendre el seu país i nosaltres a defendre la cadira que tenim assignada, i qui dia passa any empeny, ostres quina diferència entre aquests dos nacions.

En quan a la nostra estimada Catalunya tres apartats han de ser les nostres pretensions: Calers , Poder i Llengua, i a partir d'aquest tot lo demés.

En quant al "Cadirerisme" que estem sofrint darrerament potser la millor solució seria posar cadires amb punxes així no es trobarien tant a gust i les deixarien amb mes alegria, perquè ara cada cop que algun d'aquests anomenats polítics ha d'abandonar el càrrec això s'assembla a un funeral.
I per acabar tinc una pregunta per el govern dels hereus de Felip V, si tan segur tenen que no guanyarà el independentisme perquè no accepten el referèndum, seria la manera de tancar moltes boques, o potser no ho tenen tant clar i també els hi ha entrat el canguelis, no sigui el cas que guanyi el si , i es quedin sense nacions on espoliar.