dijous, 8 d’octubre del 2009

Bolvir, el primer poble de Cerdanya a favor de l'autodeterminació

Com sempre tenia que sortir un poble capdavanter i aquest ha estat Bolvir , allí amb el recolzament de l'associació de Caçadors es farà un referendam per l'autodeterminació. M'encanta Bolvir perquè aquest petit poble sense fer massa soroll esta sent un pioner de la comarca en moltes activitats, la màxima de Bolvir es menys paraules i molts fets, [noticia].

I al meu poble s'ha perdut els fets amb paraules, a veure quan s'animaran a fer el pas, però veient la manera d'actuar de segons qui no trobo que aquest moment arribi mai

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Maragall, ara que no estem al govern ara som valents.

el senyor Maragall va ser el propulsor de un gran estatut, que després altres van anar retallant i retallant fins a quedar amb un estatutet, però això es tot el que va fer per la seva nació, i ara vol que els catalans deixem de pagar els impostos per així dir prou al saqueig que tenim en cada instant, la veritat que aquesta proposta es la mateixa que la del Puigcercós amb els referèndums d'autodeterminació, molt maco tot però que davant i passin els demés no sigui el cas que ens taquem nosaltres. [noticia].

Mireu jo ja en començo estar tip de aquests personatges que ara ja no son en la política , ara disposen de grans idees per el poble català , i mentre van estar al govern no van fotre ni la o en un tub. casos del Maragall i en Pujol ja comencen a cansar tanta hipocresia, si haguessin fet els deure correctes ells ara no haurien de patir bona part del que estem patint els catalans, es a dir abans de obrir la boca s'han de demanar que van fer ells per la nostra nació quan tenien un càrrec polític i llavors parlar.

Ràdio Pirineus, canvia Ona Catalana per la Cadena Ser

La veritat es que jo cada matí escoltava ràdio Pirineus, mes aviat escoltava ona Catalana , la qual parlaven d'esport i música quasi bé tot el dia, aquesta setmana això s'ha acabat i ara al dial on posava ona catalana ara posa Cadena ser, i tinc que escoltar les notícies amb una llengua que no és la meva. [noticia].

Dons jo trobaré a faltar Ona Catalana, això d'endollar la ràdio l'hora que sigui i puguis escoltar els esports es una cosa que m'agradava però ara això ja no es pas el mateix me ho han canviat, ara quan endollo el dial 89.8 molts cops escolto política, i que voleu que us digui , jo prefereixo esports , com a mínim escoltar les aventures dels esportives son mes gratificants que escoltar les preses de pel dels polítics. i quan ara diem una cosa i ahir varem dir el contrari i així anar tirant.



dilluns, 5 d’octubre del 2009

Alfons Carrera i Anglada , El siau d'un esportista i d'un amic Ceretà


Avui m'han donat la notícia, l'alfonso ens ha abandonat, una llàstima tot plegat, l'alfonso una persona amb una gran vitalitat, amb unes ganes de viure al·lucinant, amb l'esport com a senyera , el veies cada dia com arribava fins a l'oficina de Masella, allí dins es cordava les sabates d'esquiar i apa amb els companys a fer una baixadetes fins l'una.
Això ho feia cada dia, era com un treballador més de Masella i tothom l'apreciava, i quan arribava a setmana santa ell es venia a dir fins la propera temporada, llavors canviava els esquís per la bicicleta de carretera, l'Alfonso era un jove de mes de vuitanta anys, una persona a admirar i a seguir.

Veure esquiar l'Alfonso, amb el seu esqui antic, amb els genolls i esquís ajuntats que semblava que estesin estacats amb cola i això que esquiava amb uns carving per tant la força que tenia per la seva edat era prodigiosa, la veritat que donava gust posar-te darrera seu i veure com anava girant de un costat al altre de la pista.

Segur Alfonso que allí dalt trobaràs algun esport per fer , molta sort en el viatge.


Es d'aquelles persones que sempre tenia un bon dia per a tothom, i mai s'enfadava , la veritat alfons que la gent de Masella et trobarem a faltar, la teva família segur que més però nosaltres quasi bé ens hi consideràvem una part de la teva gran família.

La serra blava a l’horitzó del nord,
el clar meandre entorn del mur de l’est:
ací ens separarem, perquè te’n vas
tu sol, bri d’herba, i el viatge és llarg.

Com núvol lleu, l’ànim de qui parteix;
com un sol post el de l’amic que hi resta.
Mentre ens diem adéu brandant la mà,
sent menys i menys els renills dels cavalls.



diumenge, 4 d’octubre del 2009

Reagrupament: nosaltres mai trairem a Catalunya, el temps dirà

Bé aquesta frase sortida de la boca d'en Joan Carretero, es molt patriòtica, però el temps i una canya li donarà o traurà raó. Però jo la trobo un pel exagerada perquè primer ens hauríem de plantejar quins son els desigs de Catalunya i llavors sabrem si algú la traïciona o no. [noticia]

Mentre els partits de tota la vida, LA FILIAL els convenients i els esquerdats van a la seva, creuen que Reagrupament.cat només treu vots a les demés llistes i no pas a la seva, a veure si al final s'emportaran una sorpresa.

I per acabar el senyor Montilla que segons ell defensa un patriotisme basat en fets i no en paraules , ja que aquestes invoquen horitzons infinits i aventures amb escenaris impossibles, i jo em demano quin es el seu patriotisme, seguir lligats a les cadenes del regne, si es aquest millor que se'l fiqui on li càpiga i deixi de donar la múrgola.[noticia]