
Avui m'han donat la notícia, l'alfonso ens ha abandonat, una llàstima tot plegat, l'alfonso una persona amb una gran vitalitat, amb unes ganes de viure al·lucinant, amb l'esport com a senyera , el veies cada dia com arribava fins a l'oficina de Masella, allí dins es cordava les sabates d'esquiar i apa amb els companys a fer una baixadetes fins l'una.
Això ho feia cada dia, era com un treballador més de Masella i tothom l'apreciava, i quan arribava a setmana santa ell es venia a dir fins la propera temporada, llavors canviava els esquís per la bicicleta de carretera, l'Alfonso era un jove de mes de vuitanta anys, una persona a admirar i a seguir.

Veure esquiar l'Alfonso, amb el seu esqui antic, amb els genolls i esquís ajuntats que semblava que estesin estacats amb cola i això que esquiava amb uns carving per tant la força que tenia per la seva edat era prodigiosa, la veritat que donava gust posar-te darrera seu i veure com anava girant de un costat al altre de la pista.
Segur Alfonso que allí dalt trobaràs algun esport per fer , molta sort en el viatge.
Es d'aquelles persones que sempre tenia un bon dia per a tothom, i mai s'enfadava , la veritat alfons que la gent de Masella et trobarem a faltar, la teva família segur que més però nosaltres quasi bé ens hi consideràvem una part de la teva gran família.
La serra blava a l’horitzó del nord,
el clar meandre entorn del mur de l’est:
ací ens separarem, perquè te’n vas
tu sol, bri d’herba, i el viatge és llarg.
Com núvol lleu, l’ànim de qui parteix;
com un sol post el de l’amic que hi resta.
Mentre ens diem adéu brandant la mà,
sent menys i menys els renills dels cavalls.