dilluns, 5 d’octubre de 2009

Alfons Carrera i Anglada , El siau d'un esportista i d'un amic Ceretà


Avui m'han donat la notícia, l'alfonso ens ha abandonat, una llàstima tot plegat, l'alfonso una persona amb una gran vitalitat, amb unes ganes de viure al·lucinant, amb l'esport com a senyera , el veies cada dia com arribava fins a l'oficina de Masella, allí dins es cordava les sabates d'esquiar i apa amb els companys a fer una baixadetes fins l'una.
Això ho feia cada dia, era com un treballador més de Masella i tothom l'apreciava, i quan arribava a setmana santa ell es venia a dir fins la propera temporada, llavors canviava els esquís per la bicicleta de carretera, l'Alfonso era un jove de mes de vuitanta anys, una persona a admirar i a seguir.

Veure esquiar l'Alfonso, amb el seu esqui antic, amb els genolls i esquís ajuntats que semblava que estesin estacats amb cola i això que esquiava amb uns carving per tant la força que tenia per la seva edat era prodigiosa, la veritat que donava gust posar-te darrera seu i veure com anava girant de un costat al altre de la pista.

Segur Alfonso que allí dalt trobaràs algun esport per fer , molta sort en el viatge.


Es d'aquelles persones que sempre tenia un bon dia per a tothom, i mai s'enfadava , la veritat alfons que la gent de Masella et trobarem a faltar, la teva família segur que més però nosaltres quasi bé ens hi consideràvem una part de la teva gran família.

La serra blava a l’horitzó del nord,
el clar meandre entorn del mur de l’est:
ací ens separarem, perquè te’n vas
tu sol, bri d’herba, i el viatge és llarg.

Com núvol lleu, l’ànim de qui parteix;
com un sol post el de l’amic que hi resta.
Mentre ens diem adéu brandant la mà,
sent menys i menys els renills dels cavalls.



4 comentaris:

josep maria ha dit...

tens rao pere, trobarem a falta l´amic alfonso, es o millor dit era, una persona sencilla pero que es feia estima, encara recordo que cada dia al mati, sempre amb deia "" nanu, no amb convides esmorzar avui?? """ i jo sempre li deia el mateix, " el dia que et llevis d`hora "", de totes maneras, jo crec que seguira estan a masella cada dia al mati per fer unes baixadetes.- Descansa amb pau, amic alfonso.

ALP2500 ha dit...

Si Josep Maria l'Alfons seguirà viu mentre resti en el nostre record, la veritat que l'enterrament ha estat emotiu, l'església plena de gent,i llavors pots veure el munt d'amics que ha deixat. Alfons nosaltres a Masella sempre tindrem un petit foradet per a tu, moltes gràcies per deixar la Molina i venir a Conèixer la nostra estació ha estat un plaer poder esquiar una miqueta amb tú

Cristina ha dit...

Moltes gràcies a tots per aquest article tan emotiu, m'he emocionat al llegir-ho, de fet fins ara no m'he vist capaç de fer-ho perque la perdua del meu avi (soc la seva neta) va ser un cop molt dur per a tota la familia i encara ara el tinc tan present que no em puc fer a la idea de que no tornara qualsevol dia d'aquests, el seu riure escandalós jejeje, la seva veu, tot ell un prodigi. Us agraeixo de tot cor que tingueu al meu avi com a un amic per sempre.
Abraçades.

ALP2500 ha dit...

Cristina en primer lloc moltes gràcies per llegir-nos, la veritat que aquest any ens faltava alguna cosa a Masella, ens faltava cada mati el bon dia d'aquell senyor que arribava a els 10 del mati i marxava a les 13 hores a dinar, ens faltava aquell senyor assegut aquell banc cordar-se les sabates d'esquiar, ens faltava en el fons l'amic Alfons, fins i tot en Jordi de Gironella aquest any ens ha fet el salt i jo l'entenc li mancava el seu amic, i per acabar t'explicaré una anècdota, Un dels companys de l'Alfons van aturar-se en un lloc que es veu sempre feien la paradeta i aquell dia un ocell es va aturar al seu costat, ells tot seriosos van di veieu com l'Alfons encara està amb nosaltres.
I així convençuts que el seu amic Alfons vetllava per ells van continuar esquiant.