Masella encara estem oberts

La veritat que neu en hi ha, moltes, encara es poden baixar des del cim de la tossa 2537 metres fins el pla de masella 1600 m, fins i tot es poden fer fora-pistes tant com els Rasos d'Alp, les Pedrusques fins els prats de Cadi o fins i tot la Canal llisa de la Molina, la neu si agafes l'hora de la transformació esta perfecte, ahir fins i tot la Canal de Set Fons esta de nassos , això es el problema de la primavera i la neu si baixes a l'hora gaudeixes al màxim si tardes una hora mes et trobes aquella neu podrida que s'enfonsa i que cansa molt esquiar llavors.

La direcció de Masella vol tancar el dia 2 de maig, però ostres aquí van caient les hores i de visitants molts pocs.

us deixo amb un vídeo de l'amic Lluís fent fora Pistes,això encara que no ho sembli es Masella un fora pistes poc conegut però que val la pena fer un cop a la vida, l'experiència es una satisfacció. Aquest es un altre cap boig que només li agraden aquestes coses .

la Crosta, de Gerard Quintana

+

El poble que oblida la seva història està comdenat a repetir-la

Avui seguint el curs de la cançó d'en Gerard vull parlar de la memòria història i perquè no l'hem d'oblidar mai, i que tot allò que es va pactar sota engall per el 1977 no te cap validesa, el Franquisme es va aprofitar d'aquest impàs per amagar els seus delictes, i ara quan un jutge ha intentat treure la crosta, es quan tots els llops se li han tirat al coll per mossegar. La veritat que en Garzon es un jutge egocèntric però en aquest cop tenia raó, això s'ha d'aclarir per una vegada i el temps no cura les ferides sinó que moltes vegades les fa mes profundes.

La història sempre la escriuen els guanyadors per això el poble català no en tenim cap perquè som un perdedors nats, perquè no sabem administrar les nostres coses i perquè som com el pagès aquell que anem de minyons quan podiem anar de senyors. I el problema es que la resta de pobles ho sabem treuen profit de tot plegat. Perquè situacions com les del Tribunal Constitucional i l'estatut es de jutjat de guàrdia, la veritat que a la paraula ESTATUT a mi nomès me li sobren dues paraules UT, ja que la finalitat del poble català hauria d'ésser un ESTAT propi.

Catalunya o el dia de la marmota

La nostra nació cada cop més s'assembla aquella pel·licula anomenada el dia de la marmota on l'actor principal cada dia que anava a dormir quan despertava sempre estava el mateix dia, i sempre la cagava igual fins que va aprendre a canviar les coses. Dons bé a la nostra nació passa el mateix amb els polítics que ens han tocat en la loteria, el problema mes greu es que ells no volen aprendre res, mentre puguin xuclar de la mamella de la menjadora el demés els importa una merda.
Però clar hi ha actuacions que ratllen l'insult i segur que es pensen que encara ens xuclem el dit, sinó no s'explica aquesta sortida a l'escenari del ecopijo Saura dient que s'ha de retornar a la situació del peix al cove del senyor Pujol.
Aquest polític ja ens va prendre el pel durant mes de vint anys amb aquesta política ara el tristpartit vol fer el mateix, però clar des de el meu punt de vista ja hem vist prou cagades per escoltar aquests personatges com se'ns rifen en cada moment. noticia].
El tema de l'estatut ja fot pudor, això es un femer en el qual tothom vol treure profit, potser com ja han passat quasi bé quatre anys aquest estatut ja el tenim caducat, potser que anem a buscar alguna cosa més com per exemple trencar les cadenes que ens tenen lligats a la capital del regne.

Full de Ruta cap la Independència

Avui us parlaré d'un llibre Full de Ruta cap la independència , Catalunya entre la ignorància i el coneixement, un llibre del senyor Manel Pagès i Panadès, aquest llibre només te un però, i aquest es que el pròleg esta escrit per el senyor Laporta. Clar si aquest es el camí a seguir anem arreglats, però desprès de parlar amb l'escriptor del llibre ho entenc, s'ha buscat el màxim soroll possible perquè el llibre surti al mercat i sigui un èxit.[llibre].

El llibre d'en Manel, es didàctic, va un recull de tota la història de la nostra nació parla de les invasions que va sofrir el nostre poble tant per dalt com per baix. I diu una cosa molt clara el pitjor enemic que te la nostra nació es el mateix poble català, que fins que aquest no tingui clar el que vol no aconseguirem res.

Parla de el saqueig constant que sofrim de la capital del regne dels hereus de Felip V, i diu el que molts volem escoltar que hem de posseir un estat propi, amb les nostres lleis, amb tots els defectes possibles i les quatre virtut que podem tenir.

La veritat que m'ha fet gràcia poder parlar una miqueta de nacionalisme amb una persona com el Manel han estat deu minuts divertits, sempre es Profitós poder escoltar gent que et pot explicar un munt de històries que sinó fos així es perdrien per el temps .

Jo també estic amb Garzon

La veritat que no es pas un personatge que tingui les meves simpaties, però aquest cop i que no serveixi de precedent jo estic a favor del jutge. Perquè s'ha d'enterrar tota la història passada, perquè com diu la dita aquella tot poble que oblida la seva història esta condemnat a repetir-la, i jo temps com els del cisqu nunca mais.

El que fot mes ràbia de tot plegat es que es jutgi al senyor Garzon mentre que els personatges que van provocar les desaparicions encara els hi haurem de demanar perdó. Fins i tot el The New York Times defensan al senyor Garzon per alguna cosa serà . [noticia].

Quin es el delicte del senyor Garzon , potser ignorar la llei d'amnistia de 1977 . I com es va aprovar aquesta llei, amb amenaces , bon començament de la democràcia, quan aquesta es comença a crear ja coixa acaba coixa del tot i aquest es el problema que dos residus d'aquell temps han presentat una demanda i ha estat acceptada per el tribunal. Bé fins i tot les rates tenen dret a proposar demandes, però el problema es que hi hagi algun jutge (que no sigui dels seus ) que les accepti.