A la vora del camí, uns versos de Joan Alemany expressen el que sent el caminant que torna:
"Mes cada vegada que us deixo
em giro endarrera com si fos l'última vegada,
i de tot cor em queixo de no ser més llarga
la meva estada entre vosaltres.
I us dic adéu amb recança
esperant que sempre bé m'acolliu
i el meu cor mai es cansa
de preguntar:
Muntanyes, què teniu, muntanyes,
que dintre del meu cor viviu
tot i ser tant estranyes."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada