dissabte, 7 d’agost del 2010

2º etapa Pamplona- Estella . i punt final

Avui he descobert que mentalment soc dèbil , aquesta nit per cosa del cansament i altres he sofert un concert de ronquets de tot tipus, la veritat que era per gravar aquesta gran melodia tota la nit . i a partir de les 4 del matí llavors ha començat l'abandonament a goteig dels primers caminants i han anat sortint com gotes d'aigua.
Un petit robatori per la nit al alberg m'ha deixat sense subjectadors de les alforges i el sac de dormir, això ha provocat que el sac de dormir ballés més que el ball de Sambito . He matinat a les 7 del matí ja estava vestit i a punt de sortir, avui m'he recordat dels familiars d'En Ramon que deia que tot era baixada, dons be quan pujava per el Alto del Perdon he caminat mes que pedalar , la veritat que la pujada aquesta era dura el problema ha estat per la baixada per això , una pendent molt dreta que ha provocat que dues vegades anés a veure com estava el terra, la tercera ha estat de pel·licula de efectes especials han tingut que venir dos companys que feien el camí que m'han ajudar a sortir de un marge desprès de dues voltes de campana. Avui he descobert que no tinc edat per segons quines coses.
Tot seguit aquí he arribat al Puente de la Reina i d'aquí cap a Estella, el poble es espectacular amb uns jardins magnífics i uns restes medievals meravellosos la catedral es magnifica i aquí es quan he baixat de la bicicleta i he dit prou. em retiro.
Avui també he descobert que un punt que jo creia era molt fort per a mi ,la solitud no deixa de ser una debilitat perquè ha estat aquesta la que m'ha marcat el petit recorregut del camí de Sant Jaume, menjar a destemps, no programar les etapes de veritat, pensar-se que encara tinc 20 anys, petits detalls que m'han descobert que no estava preparat per aquesta aventura. Per tant moltes coses he d'agrair al Cami de Sant Jaume que m'ha ensenyat unes quantes debilitats meves que no em creia tant latents.
Per Cert he d'agrair al Josep Maria la Sabina i al Carnestoltes del Marc la seva paciència envers a mi, tant en l'hora de portar-me a Roncesvalles com a l'hora de venir-me a buscar a Estella(LAZARRA com deien allí).
Ptda. la primera ha estat una derrota però Camí que l'any que ve tornaré, i amb mes força i segur que vindré acompanyat. Aquest any només he recorregut 89 km dels 737 que posa el mapa , nomès en restaven 648 per arribar.



2 comentaris:

josep m. ha dit...

Amic Pere, la vida te moltes coses aixis, pero una cosa vui que tinguis segura, si l any proper, ting o tenim, perque estic segur que parlo amb boca de la Sabi i d en Marc, tenim de fer uns altres dos mil km. ja pots contar amb nos-saltres que alla estarem.- Aixo si, et demanaria que el lloc on esculleixis, per anar a sopar fosin, un pel, tant sols un pel mes rapids.Adeu comnpany !!!!!!!

avimon ha dit...

A la una , a les dos i a las....., Es un gran repta el camí del Jaume,
pro es pot tornar intentar, anims company. La sol-litud es penosa, pro la convivencia amb penuries també es dificil.