Avui he tornat a visitat al Senyor Papet Escobairó Forcada , hem parlat de la guerra i de moltes altres coses, però avui hem parlat de la seva família del 9 germans que eren llàstima que en Fernando els va abandonar amb un any i mig, per tant 8 germans en aquell temps es una heroïcitat , poder tirar endavant tota aquesta família.
També hem parlat del seu casament i de la fotografia que els van fer que va estar exposada mes de un any a la plaça Urquineona, avui hem fet un repàs ràpid de la seva vida, ens ha explicat el seu casament amb trenta anys i vint la Montserrat i m'ha ensenyat la foto de l'esdeveniment que us adjunto. La veritat que feia patxoca , la llàstima es que feia poc que els havia abandonat la seva mare , la senyora Catalina, per això la Montserrat anava de negre i no de blanc com corresponia en un casament.
Tot seguit ens ha explicat la post-Guerra de com va fer el servei militar de que gràcies als informes de l'avi d'en Cosme Ruaix ell va tenir uns privilegis superiors a la resta, de com el van destinar a Gibraltar, de les excursions que feia al Marroc i a Canàries, de la moto que tenia que aprofitava per coneixia Andalusia, de com es va trencar la clavícula anant en moto. Tot plegat petites aventures que anaven fent gran a la persona. També hem parlat del municipi dels alcaldes de tota la seva vida, ens va parlar del nen Pau (colomer) i ens va dir que era el millor alcalde que ha tingut mai aquest poble, de com va portar a l'aigua corrent al municipi, de com destinava tots els calers al mateix, de com va lluitar perquè aquest municipi fos gran i prosper, la llàstima que aquests reconeixements no li han arribat mai.
En Pepet també els ha parlat dels alcaldes de barri i del seu barri també ens ha parlat d'un personatge peculiar, amb la seva ironia de sempre els ha destacat les seves facilitats per regar a des temps i en mal moment. La veritat que passen els anys però aquella ironia tant divertida no la perdrà mai el senyor Pepet. Avui hem parlat de les misèries de tot plegat, hem parlat dels morts de la guerra, de com un company seu del municipi li demanava si us plau que el matés donat que tenia el ventre rebentat i li sortien els budells escampats i de com no va tenir cor de fer aquest acte i va ésser el capita del esquadró que va fer aquesta servei.La veritat que parlar amb aquest senyor es tot un goig i com sempre hi tornaré. moltes gràcies pepet per tot plegat.
2 comentaris:
Pere, et felicito per l’entrevista que has fet en Pepet Escobairó, ja que això són pàgines de la nostre història. No obstant, sap greu que en un poble tan petit i per culpa del "color" hi hagi persones amb comportaments tant diferents. Ja que aquesta mateixa persona, l’avi del Cosme Ruaix, el padrí de Cal Piac, per no posar una firma que li van demanar, fins i tot li van suplicar, va deixar que en PERE PAGÉS, moris afusellat a Lleida. Això també és una pàgina trista de la nostra història.
SALVADOR RIGOLA
Moltes gràcies Salvador,sobretot per participar,ja saps que la gent li costa parlar de segons quin temes i aquest es un tema tabú en el nostre poble, ja saps que m'encantaria algun dia fer-te la mateixa entrevista a tu, les teves opinions són molt importants, per tant faré un seguiment d'aquesta actuació, des de el meu punt de vista un alcalde Franquista es de poc fiar, jo només vaig plasmar les opinions del senyor Pepet.
La llàstima es que aquesta entrevista l'he fet massa tard perquè els dos pepets que mes coses m'han explicat de l'història ja no hi son per refrescar-me aquells comentaris. Em refereixo al Marxixo i en Pepet Rigola, dues persones que van passar moltes tardes aguantant les meves preguntes. I que no vaig tenir la decència de predre nota de tot plegat perquè ara ho hagués pogut explicar.
Publica un comentari a l'entrada