diumenge, 19 de juny de 2011

Perdut per el pallars: Pàrquing Espot St Maurici Estany Monestero i Coll de Monestero

 Avui feia un mati espectacular per això he sortit a caminar una miqueta a les 9 del matí he agafat el cotxe i apa cap a Espot allí al pàrquing del parc de St Maurici i Aigües-tortes he deixat el cotxe i ha començat l'excursió eren les 11 del matí , quan mancava cinc minuts per arribar al migdia he tocat l'aigua de l'estany de Sant Maurici, des d'allí per el camí de la presa he anat direcció portarro d'espot i desprès he trencat a la dreta direcció a l'estany de Monestero, quan portava vint minuts de caminata m'he trobat amb una catifa de fustes marcant el camí i tot un riu fent esses de un costat al altre un lloc increïble ,la veritat que paga la pena trobar-se lloc així al mig de la natura
 Al fregar de dos quarts de dos he arribat al llac de Monestero, un estany petit però molt acollidor allí m'he trobat un parell de parelles de certa edad que m'han impressionat la seva afició per veure coses noves, amb el que els hi costava saltar de roca en roca i les ganes que hi posaven la veritat que trobar gent amb aquestes ganes de veure coses noves fa que creguis amb el ser humà.
m'he parat a parlar amb un senyor que fregava els setanta anys i m'ha dit que era molt maco tot plegat i que la culpa com sempre era de la seva dona que es pensava que era un isard i tenia vint anys però que bé, que ell encara que sigui de una manera diferent esta gaudint de l'excursió, un cop he deixat aquesta aventurers m'he dirigit muntanya amunt, aquí es quan la muntanya comença a pujar de veritat.
 quasi bé a un quart de tres he arribat a la cruïlla dels Coll de Peguera i coll de Monestero, aquí jo ja estava perdut perquè fins i tot el gps que portava ha perdut els satèl·lits per tant ara era qüestió de fer un cim i ja està m'he decidit per el coll de Monestero. he arribat a una tartera d'aquelles que caminar només es apte per els isards i les cabres perquè feies un pas endavant i tres enrere , però bé pit i dallonses i amunt i cop he arribat al cim, la vista ha estat espectacular encara hi havia nen per tot arreu i fins i tot els llacs perque en havia mitja dotzena aquests estaven plens de glaç.
 Des de el coll he baixat una miqueta fins a una gran roca on es podia reposar i des de he gaudit de un silenci  i una pau al·lucinant , tot era silenci no s'escoltaven ni les tristes marmotes de alta muntanya, la veritat que era un bon lloc per meditar i com diuen els convenients per pensar en positiu .
Per no haver, per aquella zona no he trobat a ningú, ha estat la veritat un descobriment per a mi, aquell era el lloc idoni per anar a meditar , penseu que el coll de Monestero es troba a 2717 metres .des d'allí es pot baixar fins el refugi de Jm Blanch al costat de l'estany negre i per la carretera tornar fins el pàrquing d'Espot.Jo com soc neòfit en el lloc he tornat per on havia vingut, no sigui el cas que tinguin que venir a buscar, he arribat al pàrquing i allí he agafat el cotxe i cap a Espot per el camí m'he creuat amb l'amic Coco, salutació de rigor i apa per avui s'ha acabat l'excursió. ha estat esgotadora però nassos paga la pena tot plegat. La setmana que ve hi tornarem aquest cop toca fer Subenuix, a veure que resulta.