Gent D'Alp. Ni trip ni trap

 bé el començament ha estat esplèndid trobada a la Roca Esperança per fer el tast de Marsellana i cóc, la veritat que aquest cop El Xavier i l'Andreu l0han encertat els hi ha quedat una beguda de nassos. un cop hem fet beure a tothom que passa va pels carrers per aquelles hores ens hem dirigit a Roca Castellana a plantar la nostra Bandera, l'Estelada, però passant per la Casa Gran de Municipi hem vist que algun nacionalista havia penjat la bandera a la Casa gran, hem fet paradeta i foto de rigor de la situació, 

Un cop que hem arribat a la Roca Castellana hem pujat fins les mateixes roques per  treure la bandera que hi havia posada i posar la nostra, hem efectuat una permuta hem tret el drap de la Corona d'Aragó per posar una bandera centenària, Es el segon cop que posem aquesta Estelada la darrera que la varem posar no va durar ni 24 hores a veure on arribarem amb aquesta 

 un cop hem acabat de posar la nostra bandera, i amb la companyia de un nacionalista nou (un gos que ha acompanyat a la gent valenta que ha pujat a peu fins a Roca Castellana) hem esmorzat i un cop acabat uns s'han dirigit cap a La Molina a Veure com cantaven els segadors i els altres han baixat a la Piscina a preparar-se per l'arròs.

Fins aquí el detall que m'omple de goig d'ésser d'Alp a partir d'aquí , perquè la dita aquesta que gent d'Alp ni trip ni trap la veritat que baixar a la Piscina per a mi ha estat un potada al ventre, veure com arrancaven l'estelada de la casa gran, veure com aquella bandera era arrancada a tota la mala llet del món i desprès escoltar aquell discurs de nacionalisme a la molina o a la Piscina d'alp ja es ben ve que el que marquen a les persones son els fets i no pas les paraules.[en Francesc Xa vier Esquis ho diu molt be en el seu blog]

Fins i tot o mes aviat amb l'encantador de Serps, l'estelada era una bandera apreciada, l'any passat va ondejar a la nostra Casa Gran tot el dia, per la senzilla raó que es molt fàcil no veure-la si vas ràpid, dons amb el canvi de govern això s'ha acabat, ara estem manats per Botiflers.

Ens mateixos han arrancat l'estelada que onejava a la casa Gran, la veritat que podia haver durat fins al mig dia, però ni això aquest es la manera de fer política ara, dons be desprès hem parlat de l'atac lingüístic, de la situació fiscal es a dir el diàleg predirigit dels Convenients i desunits. Es nota que estem ben alliçonats, però clar com fa el mestre Mas de lo Mismo , molta paraula i es fets els he pogut constatat amb els meus propis ulls, Per dies com Avui prefereixo que hi sigui en Ciscu Rosell, com a mínim ell fotia un discurs igual de pesat però tenia la ma esquerra de deixar que el poble també expressés les seves idees.