dijous, 14 d’agost del 2008

Quan Sigui Gran vull ésser president del Govern veí

Avui he descobert quina es la meva feina mes apropiada , la més adequada es la de president del Govern veí, osti tú, quina feina mes adient a qualsevol, de veritat que això si que es una joia , trobat una feina com aquesta,

Per començar pots prometre lo que vulguis perquè et votin i desprès realitzar lo que em vingui en gana, estar sempre a les madures a l'hora de les medalles i quan aquestes es tornen verdes fer sortit algú de la quadrilla a treure el cap i que rebi ell, esta voltat de impresentables te aquestes avantatges que els hi tallin el cap així sempre tens un cap de turc en qui for-li la culpa de tot. Bé la veritat sigui dita has d'ésser un gran embaucador , un gran venedor de catifes i aquí és on jo no donaria la talla quina llàstima perquè aquesta era la feina òptima.

I si la cosa s'en dispara massa i tinc problemes en portar les ovelles al corral (psc) ja em sortirà el gos d'atura oportú diguen-me que tinc que obeir al pastor i que no em puc desviar de el discurs marcat. però tinc el dubte si ho he de fer amb corbata o sense, però bé que l'amo es l'amo i aquest no anirà mai de minyó.

Fins i tot te la santíssima cara de vendre'ns que ell no ha incomplet res que som nosaltres els catalans que no volem l'estatut ni el finançament, si en el fos la culpa es de Catalunya per existir, ens haguessin fet com van fer amb els americans és a dir assetjar i conquerir i portar gent de fora Catalunya perquè repoblés la colònia dominada, ja estava un maldecap menys.

Bé dons per reis (no que jo soc republicà) per el papa noel , ja tinc clar que demanaré , una feina com la del president aquest que diu que governa per sota l'ebre , un gran mag de tirar la pedra i amagar la ma , i personatge que faria la competència al millor mag de tots, te molta facilitat per amagar el bulto , i mentres estant a Catalunya discutint que faran els polítics a Madrid i que voleu que fem lo que mani l'amo i l'amo els ha manat votat els pressupostos i així ho faran sinó del Montilla passarem a estar governants per la Chacon o el Corbacho ,

I menstres tant els demés de vacances, la llàstima es que portent masses anys de vacances ,
per tant la culpa sempre dels demés , i un tant panxo, incompleix lo que vulguis i sempre dir que els culpa dels altres, promet lo que vulguis i desprès dius que fa massa vent per escoltar les critiques i que tot es culpa dels altres que no saben interpretar les teves paraules, perdoni senyor president però segons quins contexts no hi ha interpretacions possibles o caixa o faixa

la darrera del senyor president de tots els espanyols

l'economia espanyola resisteix millor la crisi que la de la zona euro

si-us-plau senyor vostè a part de mag ara també te previsions de futur, quina pena si hi ha algú que s'el cregui, de veritat millor callar que obrir la boca i demostrar el nostre domini de l'economia, per cert moltes felicitats per treure l'impost de patrimoni així els que més disposen s'estalvien un impost . potser fent un canvi en les base n'haguès prou per adaptar aquest impost a la realitat ,

dimecres, 13 d’agost del 2008

Manifest de la llengua comu , defensa de una llengua en perill d'extinció

Avui m'agradaria parlar-vos de una llengua que està en perill de extinció, nosaltres la coneixem com la llengua castellana, però la gent que la fa servir per sota l'ebre l'anomena llengua espanyola, dons aquesta llengua que només es parla per sota el ebre fins gibraltar i tot america del sud i centre, està en perill de extinció donat que quatre gals descarats volen imposar la seva llengua, aquest gals volen que es parli una llengua autònoma que segons algun jugador de futbol inculta diu que es un dialecte de l'anterior , però la veritat sigui dita amb mes de 800 anys de història,

Aquesta llengua Gal.la porta temps desterrant a la llengua de sota l'Ebre, ara vagis on vagis de Barcelona i rodalies només et parlen en catala, guardia civils, policia nacional, jutges , bars en qualsevol lloc de capital del nostre país han deixat de costat a la llengua de la imposicio franquista i l'han sustituit per la llengua autònoma ,quin descaro aquest gals. fins i tot els inmigrants quan arriven ja tenen un domini increible de la llengua gal.la.

I ara algun dels que es van adherir enganyats a la gran creuada del Manifiesto de una lengua comun han vist que aquesta banda no eran mes que quatre embaucadors i han fet marxa enrera, no ha sortit cap notícia d'això,quan va ésser al revés ho van proclamar als quatre vents a bombo i platillo però quan el vent els hi bufa al revés millor passar una escombra i no dir res, això si que es informar i no pas lo que feien els nazis en el seu temps .

Ara lo que hem de fer es reclamar al mercat comú que tinguin present al castellà com una llengua en perill d'extinció i la classifiquin com a llengua minoritària . tot això per culpa de quatre revolucionaris Catalans, mira que son rebuscats aquests gals catalans, la llengua d'en Ciscu en perill. i això no es pot permetre per tant els creuats defensor de la pàtria han de sortir a la seva defensa. o potser busquen el seu minut de glòria perquè han revingut a menys tot plegat.

Jo em trec el barret amb les empreses Bon Preu-Esclat-Orangutan i el FC Barcelona per la seva defensa de la nostra llengua, aquesta si que la tenim en perill amb tant carnús voltant per aquestes contrades.

dimarts, 12 d’agost del 2008

Titelles i titellaire

Avui us parlaré de la feina de titellaire, que per mitjans d'un fil es mou de un costat darrera l'altre i ens fa fer lo que ell vol. El meu titellaire es diu Pinotxo Zapatero i la titella major es el senyor Montilla ,i les altres la formen el poble català, portem un temps que fem lo que madrid vol però sense estirar el fills de la titella sinó només en paraules ,ens venen fum i a nosaltres jo diria que ens interessa creure'ns lo que ens diuen, som així , el fet diferencial d'ésser catalans . La veritat es que això sembla l'acudit del conill i la pastanaga , ens ensenyen la pastanaga i van tirant i nosaltres darrera ella però sense poder-la agafar mai , per a mi la pastanaga és l'estatut i el finançament del mateix.

Potser ja va sent hora de dir prou, segadors de la terra, d'aixecar-nos de una vegada tots junts contra aquest joc de la pastanaga i el conill , i dir o faixa o caixa ,perquè sinó tornarem a ésser les titelles de sempre, que amb quatre paraules ens prenen el pel. Això sempre es lo mateix por de que passarà però amb el mal anomenat seny no anem enlloc.

Mireu des de que es va aprovar l'estatut per el nostre parlament amb mes de un 90 % de votacions a favor, l'hem anat rebaixant com fan amb el vi a base de posar-li aigua fins que ha quedat tant diluït que del vi del començament no en queda ni rastre, i clar resulta que fins i tot l'aigua aquesta tenyida que tenim ara ens volen discutir. Dons jo crec que això del català emprenyat ara haurien d'anar al català irritat i d'aquest al Català revolucionari ,es el moment de sortir al carrer i dir la nostra .

Perquè la presa de pel no vagi a més, potser ja va sent l'hora que els partits de Catalunya vagin units a lluitar per lo mateix, i si això vol dir que el Psc s'ha de divorciar del amo Psoe ja tarden en signar aquesta situació,i si això vol dir que els mal anomenats partits de catalunya fàgint la neteja que han de fer i tingui la finalitat que han de tenir, la seva i la nostra Catalunya , perquè darrerament aquí només ens interessa el càrrec que disposem i poca cosa més, un exemple el tenim amb el Sr Carod que remarca que es vicepresident de catalunya quan no deixar d'ésser vicepresident del govern de Catalunya, per cert srs. de la Generalitat de Catalunya podríem actualitzar la pagina del govern i treure de una vegada que el senyor Carod es el President d'ERC les darreres votacions va sortir un altre i la llàstima es que el que va quedar segon no hagués guanyat.
Perquè vendre que nosaltres serem els mes millor i ara resulta que tots tenen el mateix estatut que el nostre, i que nosaltres rebrem més calers i totes les demés comunitats també ho rebren , la pregunta es de on sortiran aquests calers? perquè clar algú ha de sortint perdent si els demés guanyen.
Per acabar amb aquesta pressa de pel que es la conducta del partit socialista del país veí , només dir que si el temps posa la gent a lloc, aquest fa temps que tenen el lloc destinat . ara han de jugar als politics catalans a veure que fem o si com sempre parlarem del Seny català i apa un altre clatallot per no ser menys .
Si cada Poble recull lo que ha sembrat, nosaltres només hem escampat fems (tirar fems)

dilluns, 11 d’agost del 2008

Del Petit Canada al desert del sahara de la Molina

Avui mirant les noticies de montanya he vist una que feia referència al meu municipi , a més és una noticia que entristeix molt, resulta que el bosc de la Molina que es conexia com el Petit Canada ha estat talat, ostres un dels pocs llocs que podriem vendre com a producte autóctom per ordre i mando del motoserra ha pasat a ésser un desert. quedan només resta de lo que habia estat. una llastima , aqui adjunto unes fotos del petit canada avui
Bé quan reclames el perquè de tot això et diuen que es una propietat privada i no es pot fer, propietat privada una part no seràs pas del Ajuntament de Puigcerdà oi, voleu dir que la gent de la Casa Gran no podia haber parlat amb els propietaris del terreny i arribar a un accord per conservar aquesta delicia de la naturalesa, perquè si un vol que el seu municipi sigui un lloc turístic de primera linia te que vendra un producte diferent i nosaltres fins a poc el teniam , ara en el seu lloc tenim un petit desert del sahara,

Bé també em direu que d'aqui un segle tot tornarà al seu lloc, ostres d'aqui 100 anys jo ja no hi seré per poder gaudir d'aquesta natura, ect que hi havia al petit canada a mi m'encantava gaudir a mi d'aquestes coses , i no la gent d'aqui un segle.
Dons aquest racó agradable, amb una frondositat increible que encoratjava , amb petits torrents i corriols que et portaven per entre pins i abets, i una frescor que et feia l'excursió agradable i et transportava en el temps i en l'espai , de cop i volta una serra i quatre llenyataires amb maquines fent camins a dojo , han acabat amb el meu sonmi , gracies Casa Gran això si que es potenciar el turisme.

Per cert si la comarca tenim un enginyer forestal i ell permet aquestes situacions la veritat sigui dita millor no tenint cap. perquè si possem cadenes en alguns municipis perquè la gent no vagi al bosc i per el altre costat obrim camins de tota mena per transportat llenya , no te massa sentit tot plegat. Perquè segur que alguna zona es pot declarar de interès natural i aquesta no es pot veure afectada per segons quines actuacions. dons per el petit canada ja hem fet tard, desitjo de tot cor que la propera situació com aquesta la reacció de la Casa Gran sigui la correcta i no tinguem que lamentar la pérdua de alguna part de la nostra natura.

diumenge, 10 d’agost del 2008

Cafè o Almoines per a tothom

El partit socialista va a la seva a contra-corrent sobre tot quan insisteix en el famós cafè per a tothom, a veure si no és el cas que podem fer miracles, em podrien explicar com es pot beneficiar a tothom sense perjudicar a ningú. En aquesta vida quan algú surt beneficiat en alguna cosa segur que algú sortirà perjudicat o menys beneficiat, per tant quan surt la secretària d'organització dels socialistes espanyols , la senyora Leire Pajin, recordant que el govern del pinotxo Zapatero busca un model de finançament que sigui bo per a totes les comunitats, i a més que el govern seguirà amb els criteris de rigor i prudència, arribes a la conclusió que això es un acudit sense cap mena de gràcia, et quedes amb cara de babau , no li veus la gràcia enlloc.

Bé la veritat sigui després de tres anys de l'aprovació de l'estatut, després de una votació per el mateix un aprovació majoritària, després d'escoltar de les orelles del sr. Zapatero , que aprovarà l'estatut que surti del parlament català , després de tot això veus la actuació del partit socialista de anar posant pals a les rodes i només arribes a una conclusió , quins cinc anys perduts per a arribar al mateix lloc on estaven , i clar encara estem en la lluita del finançament , el problema es que hem marejat tant la perdiu , que no sabem on ens trobem i ara tenim mes problemes que els calers que teòricament ens han de retornar, tenim una crisi econòmica de cavall, un dèficit fiscal enorme(gràcies als 400 euros ), unes actuacions dels politics espanyols de escàndol per incompliment dels pactes fets fins ara , La veritat sigui dita si que només som un preàmbul de nació en l'estatut. massa temps perdut per tant poc aconseguit .

Vaig trobar una frase de internet que em va encantat i diu així: Cada dia que passa sense manifestar-nos per la nostra catalanitat és una oportunitat perduda.