Alfons Guerra, quan l'insult es la darrera arma

Alfons Guerra, avui s'ha volgut fer el graciós, envers de Polític hauria de participar al Club de la Comèdia, sembla mentida que aquest personatge  hagi arribat a ser vice-president de la Corona dels Hereus de Felip V, o potser això es una imatge de com va el país . [noticia].

m'encanta aquesta manera d'anar dient a tothom com ha d'actuar, a mi em recorda a aquells mossens acusats de  pederastes que van dient a la gent quin es el camí mes recte per arribar a Déu i com s'han de comportat, quan  resulta que ells per la porta del darrera fan tot el contrari.

l'any 2017 va classificars als dirigents catalans com a corruptes, feixistes . Haurem  de buscar a les hemeroteques que va fer el seu germà quan ell manava, O potser l'edat fa que la memòria sigui selectiva i no recordem les barbaritats passades.

Jo no soc partidari de torra però ja voldria el Senyor Guerra tenir el nivell cultural que disposa el president de Catalunya , potser per això utilitza la darrera armes de un perdedor, l'insult i faltar a la gent. 

La Pancarta del trencament

Ahir va ésser el dia el qual una pancarta ha aconseguit trencar el independentisme, tot plegat per una panda de egos a veure qui la te mes grossa, anem a pams

Junts per Catalunya amb el president al cap va voler fer un pols al estat mantenint una pancarta, una missera pancarta demanat la llibertat dels presos polítics. Sense calcular la maldat del contrincant, sense calcular la politització de la justícia, crec que es van passar de frenada salvo que no vulguin anar de víctimes, però ja està massa utilitzat aquest joc

desprès tenim els esquerdats, la nova unió , duran i lleida deu estar molt content amb el successós  dels ideals, estant buscant la cadira de la presidència de Catalunya i han vist que aquesta es la seva oportunitat, llàstima de partit però això de eixamplar les bases ha portat que el independentisme ha perdut gas amb les noves incorporacions.

La Cup com sempre ara si , ara no , ara potser, la veritat que es un sudoku que li manca un parell de números perquè tingui solució

els Socialistes que van a recollir les amoïnes que queden de tot plegat i treure partit de la situació,

els comuns que estan per allí un pas endavant i tres enrere no siguí el cas que ens agafin amb el pas canviat.

I els ciutadans, que han tingut la barra de dir delinqüent al senyor Torra, si delinqüent es una persona que ha fet alguna cosa que va contra les lleis feixistes espanyoles, dons si es un delinqüent, però potser haurien de tenir el mateix sentit patriòtic quan pacten amb el pp corrupte, amb els hereus franquistes de Vox i totes aquestes brutícies, però no , El torra es un delinqüent potser mirar-se el mèlic de tant en tant va bé i segur que algun dels seus senadors ha fet una cosa pitjor que penjar una merda de pancarta, pancarta que encara hem de veure al final (dependrà de la justicia europea,  i del poder de ingerir dels espanyols)si tenia raó o no.

Conclusiu final ens han estomacat, ens han jutjat, ens han menyspreat i desprès de tot això es trobem una altre vegada al 1977 , hem perdut 43 anys per veure que no es pot confiar amb ningú. La independència es una quimera i haurem d'esperar a la propera generació perquè aquesta està marcada

  ,això sinó passa com sempre que la política no faci que el que fa sempre traïr al poble que l'ha votat.

Gent Singular, avui Ambrosi Carrion i Juan

Avui gràcies a la seva neta estel (stella) he conegut a un estiuejant del meu municipi prou important, una persona singular, Avui parlarem d'en Ambrosi  Carrion i juan, que va estiuejar durant molts anys a cala Gepa Xera, o Cal Ambrosi o Cal Carrión els tres noms defineixen la casa on va viure aquest senyor i la seva familia.

l'Ambrosi va néixer a Sant Gervasi de Cassoles l'any 1888 i va morir a Cornellà de conflent el 28 de novembre de 1973. fou un dramaturg, poeta i novel·lista .

Doctorat en filosofia i lletres, fou fundador del teatre català l'any 1912,professor de l'escola Catalana d'art Dramàtic de Barcelona des del 1913, També fou president de l¡Ateneu Enciclopèdic Popular, Secretari dels Estudis Universitaris per a obrers (1933). Durant la guerra civil espanyola fou director del Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

En Acabar la guerrà marxà a l'exili i fixà la seva residència a París, on fou president del Casal de Catalunya de París i on continua amb la seva gran afició escriure i estrenar obres teatrals. També fou membre de la redacció de la Revista de Catalunya. durant el 1967 fou nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració, càrrec que exerci fins a la seva mort.

detall de la seva obra. 

• 1906 “La filla del marxant”, “El torrent de les fades”, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb música d'Amadeu Cristià
• 1908 “Agar”, drama líric de tema bíblic
• 1910 “Una posta”, “Testa d'or”, publicades el 1913, amb influència de Maurice Maeterlinck
• 1911 “Tribut al mar”, tragèdia de tendència classicista
• 1912 “El fill de Crist”, tragèdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida Xirgu; Epitalami, primera peça de la trilogia “La sort”, adaptada com a òpera el 1936
• 1913 Periandre, estrenada en castellà al Teatre Romea, tragèdia en tres actes; escriu “L'estàtua d'or
• 1915 El mal traginer i La núvia verge, segona i tercera part de “La sort; publica “Els esclops de la sort”, per a nens, amb música d'E. Rossich; “Les danàides”, inèdita.
• 1916 “La badia de la mort”, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramàtic en un acte.
• 1917 “Clitemnestra”, estrenada en castellà a Madrid, per María Guerrero.
• 1918 “Cap de flames”, tragèdia en vers; “L'altre fill”, drama en prosa; “Mireia”, a partir del poema de Frederic Mistral.
• 1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
• 1922 “Patria”, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1922.^[2]
• 1924 “La tragèdia d'un pobre home”, obra narrativa (Barcelona: La Novel·la d'Ara, 1924).
• 1925 “Una joventut”, novel·la; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; “Temps ençà... temps enllà”, farsa escrita en col·laboració amb Enric Lluelles.
• 1926 “La verge de la nit”.
• 1927 “L'ombra”, drama psicològic.
• 1928 “Niobe”, poema dramàtic, amb dansa i recitació, estrenat per Àurea de Sarrà; “La força cega”, basada en la cançó "El testament d'Amèlia" (no s'estrenarà fins al 1933, al Teatre Mossèn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau”.
• 1929 “Pirateria”, poema dramàtic, estrenada al Teatre Romea; “Poema del port”, estrenat a l'Associació de Teatre Selecte.
• 1930 “Molock, l'inventor”, molt influïda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; “Mediterrània”, poema líric amb música d'Eusebi Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; “Fedra”, tragèdia, estrenada al Teatre Grec.
• 1933 Guions cinematogràfics per a “Flor de otoño”i “Niobe”.
• 1935 “A posta de sol
• 1936 “La flama i el vent”, drama en tres actes, inèdit.
• 1939 “Els camins d'Antígona”, estrenat a Buenos Aires el 1940.
• 1940 “L'hereu Riera”, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes “El misteri de Santa Eròfila”, farsa.
• 1941 “Fam de terra
• 1945 “Nit d'embruixament”, estrenada a París el 1950.
• 1948 “Els corbs”, guanyadora del Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de París.
• 1949 “La dama de Reus”, Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de 1950.^[3]
• 1951 “L'adveniment del Mesies”, drama bíblic.
• 1952 “L'aplec”, sobre el primer cant de “Canigó”de Jacint Verdaguer; “Malefici”.
• 1954 “Beneït és el fruit”, drama.
• 1959 “L'àngel negre”.
• 1963-1967 “Judith”.
• 1967 “La companyia invisible”, llibre de poemes, publicat a París.
• 1972 “Comte l'Arnau”, publicació de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat

El record de la gent gran del municipi envers l'Ambrosi, diuen que es tractava de una familia molt educada i simpàtica, llàstima que perdre la guerra civil ens va provocar la seva marxa, això va privar de poder gaudir en primera persona d'aquest artista.

Quan a un Nazi li diuen Nazi, i això provoca suspendre un partit de futbol.

Mira que hi hagut motius per suspendre un partit de futbol, per insultat per ètnia, per raça, per tendència sexual, tot plegat per molts motius dons al país dels borbons el gran motiu que han aplicat per suspendre el primer partit ha estat per dir nazi a una persona que s'ha emplenat la boca de dir quines són les seves tendències polítiques feixistes, amb totes les seves xarxes socials emplenades de fotos i escrits feixistes-

I es veu que una persona que pensa, parla , es fotografia com un nazi el mes normal es que sigui un Nazi.

Però clar sabent que el president de la LLiga el senyor Tebas es un franquista de Fuerza Nueva, era d'esperar tot plegat , els Feixistes s'ajuden entre ells. I no es podia permetre tot plegat .

visca la democracia espanyola,aquesta es la foto del País [noticia]

,

Debat Constituient o el dia de la Marmota

El dijous passat vaig assistir a la presentació del projecte de Debat constituient a la nostra comarca. Es va fer l'acte al pavello d'Alp, hi va assitir un centenar de persones de arrel de la comarca i gent de fora, del poble d'alp els podiem comptar amb els dits de la ma, 

L'acte ve presentat per en Lluis LLach , La Carmina Castellvi i Ignasi Termes 

Aquest acte el podriem definir com un forum de les idees, han segmentat la nostre nacio en zones les quals hi haurà uns delegats 22 vaig  comptar i 7 imposats per esser al final 29. 

Al final de l'acte van fer quedar la gent que volguès participar de la nostra comarca i aputar els seus correus electrònics.  

Quan analitzes la situació et comences a fer preguntes, aquest acte amb aquesta presentació de idees no deixa de ésser un Reagrument 2.0 amb les mateixes actuacions, perquè si no recordo malament l'agrupacio aquesta també va començar amb la formació de taules de treball, només els hi deixo que no acabin com els altres, bé jo diria que ja tenen un tarannà igual o quasibé igual, es a dir els seguidors del convenients volen fer el que van fer anys enrera els seguidors esquerdars.

Si el que es desitja es la independencia de la nostra nació, no crec que aquesta manera de fer bullir l'olla sigui massa efectiva, es una manera de matar el temps i poca cosa mes, 

Per cert em vaig fixar amb la gent que vol participar amb aquesta pantomima i com sempre a la meva comarca, sempre són els mateixos, vaig trobar a faltar gent nova, joventut amb ganes d'aportar una visió diferent a aquesta que tots a coneixem ,l'entesa Ceretana no deixarà de ser mes del mateix. 

Pobre País no surtim mai del bucle aquest de marejar la perdiu. Això de que quin dia passa any empeny esta molt be, però per la indepedència de la meva nació no crec que sigui el cami a seguir.A mes si ho tenen molt fàcil que demanin les preguntes i consensos que van fer els senyors de reagrupament i ja tindran la feina feta, no caldrà fer perdre el temps a la gent.PerCarretero i el seu Reagrupament, per tant deixem de fer volar coloms i no toquem mes els nassos.