dijous, 2 d’octubre de 2008

Ciutadans, quan les rates surten del cau, potser serà per el seu minut de glòria


Avui us parlaré del senyor Xirinacs , un patriota català, i obre el text amb un escrit seu, el qual parla de la sobirania Catalana

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

Ciutadans amb la seva manera de entendre la Política , amb un toc franquista i amb manera de embolicat les coses per així treure profit, els personatges aquests estan intentant barrejar els homenatges de Xirinacs amb els atemptats d'Eta, jo crec que aquests senyors veuen que se els hi acaba els seus minuts de glòria i tenen que sortir a la televisió com sigui, i per això van menyspreant a tothom que es mogui, potser si que tindran el seu minut de glòria, però un ha de ésser molt rata per actuar així. [noticia]

dons be el senyor Domingo si hem d'aprofitar un atemptat d'Eta per atacar a un patriota català , ho trobo una mica vergonyós, potser per el mateix motiu podria aprofitar tots els assassinats dels seus herois del franquisme i també podríem dir que es culpa del senyor Xirinacs.

Potser ja va sent hora de que fem política de veritat i deixem de anar tocant tecles sense saber que toquen , perquè si aquesta es la política democràtica que defensen aquests personatges millor que tornem a la dictadura, al menys el enemic el teníem a Madrid , però ara aquests corbs els tenim a casa.