dimarts, 28 d’octubre de 2008

Molta sort Enric, que alli on vagis trobis la felicitat que aqui no vas trobar



Avui 28 d'octubre del 2008 ens ha abandonat un veí del nostre municipi, l'Enric, als 51 anys ens ha deixat, la veritat que es un pal, perquè ostres sempre que ens abandona un veí del municipi sap greu, i mes quan aquest encara estava en flor de la vida i li restaven molts dies per gaudir.


Definir l'Enric es molt difícil perquè era una persona amb dos personalitats, jo sempre recordaré la seva faceta de persona afable,amb les seves salutacions i sobretot aquell detall que va tenir amb mi que desprès de l'accident greu que vaig tenir jugant a futbol i al sortir de l'operació ell estava allí , en aquell moment vaig veure clar qui son els teus amics i qui només son coneguts, i aquesta actuació sempre li tindré en compte. La Segona personalitat venia produïda per la beguda llavors l'Enric deixava d'ésser ell i es transformava. Però bé ningú no es perfecte i cadascú es com es.

Del nen Millet (Enric Pagès Bañoles) trobaré a faltar aquelles discussions de futbol, de política, de filosofia, la veritat he de reconèixer que l'Enric era una persona molt llesta a part de una persona culta , encara que sempre envoltat de una ironia que el feia irrepetible.

Desprès tenien l'altre l'Enric provocador i que depreciava a tothom però aquest venia produir per l'alcohol, per tant per a mi només existia el primer, quan em trobava amb ell en el segon cas lo millor era deixar-lo dir i tirar-se totes les coses a l'esquena

Parlar de l'Enric es una cosa que m'agrada perquè va formar part d'aquell grupet de nois que juntament amb el Josep Enric Avellanet, Pere Salou, Llorenç Balart Josep Laguarda i Javier Garcia que sense quasi bé saber nadar van anar a Banyoles a practicar rem, fins i tot aquest grupet de veïns del Municipi van arribar a ésser campions de Espanya de rem .
l'Enric sempre que parlaven d'esport ell sempre puntualitzava que el millor que va aprendre de Banyoles era la manera de gestionar l'esport que es podia practicar i com es podia fer,.

Durant les olimpíades del 1992 va proposar a l'Ajuntament del Municipi que si posaven un camió per poder anar a buscar el gimnàs que tenia l'equip de rem de Banyoles aquest el podíem instal.lar en el nostre municipi, i com sempre la casa gran van fer el sord, aquesta es una costum molt practicada.

Potser no va tenir sort a la vida, i cadascú recull lo que sembra, però noi et desitjo que allí on estiguis tinguis molta mes sort que la que vas gaudir en vida, t'ho mereixes company.