diumenge, 4 de gener de 2009

Reagrupament: ara es la vostre companys,hem de tallar de sotarrel les males herbes

Esperant la sentència del Tribunal Anticonstitucional, aquell teledirigit per la política espanyola i el qual ens farà un estatut a la mida dels Colonitzadors hereus de Felip V , i l'estatut que surti de la sala d'operacions portarà mes pedaços que un vestit de l'Agata. I aquest estatut que surti serà el tercer , si partim des de el primer aprovat per el Parlament de Catalunya amb un 90 % dels diputats, el segon ja retallat per culpa dels convergents i les seves ganes de sortir a la foto i aprovat per el Poble Català en referèndum, en resta el tercer que desprès de passar-li les estisores i amb la participació com a artistes principals els polítics pperos i Socialistes. Per tant lo que se assembli aquest Estatut sortit amb el que varen aprovar el Parlament de Catalunya serà igual al que s'assemblen un ou amb una castanya.

En quan al estatut que surti del Anticonstitucional aquest també l'hauria d'aprovar el poble català perquè ells van votar una altre cosa. Per tant com el poble català es Sobirà, ens tenen que tornar a demanar si nosaltres volem el nou Estatut, nosaltres volem participar, volem dir la nostres que n'estem farts que tothom parli per boca nostre, que tothom sàpiga lo que mes en convé i des de la cadireta de Can Fanga o de "los Madriles" tot es color de rosa, potser es l'hora de cridar , de cridar fort i demanar una nova participació del poble Català, I com els companys de Viatge d'en Joan Carretero no estan per la labor potser va sent hora de que Reagrupament digui la seva i pari els peus a aquest mals anomenats polítics catalanistes, que mes aviat fan servir la política per arreglar les seves cosetes i al poble , demà en parlarem .

Per tant potser ara es el moment però no els dirigents dels esquerdats estan per una altre cosa, per salvar la cadireta, perquè saben que si tot va malament perdran moltes cadiretes , que farem dels familiars col·locats en llocs que per els seus mèrits propis no podien aspirar ni en somnis, per tant com es molt mes important la cadira al poble, potser va sent hora de que en Joan Carretero foti un cop de puny i comenci la reconquesta del poble català, que aquests darrer 6 anys han estat una baldufa que va voltant però sense cap rumb concret.