Hi ha notícies que encara que te les esperes perquè vist el camí que portaven tenien data de caducitat, fa angoixa, fa pena i sap greu perdre un Veí , i company d'esquiades del municipi , aquest cop la fatalitat ha volgut que Sigués en Pere, En Pere de la Caixa com el coneixia quasi bé tothom fins i tot sense saber el seu nom. era una persona agradable, que no obria la boca per no insultar i que davant situacions en les que tenia que demanar qualsevol cosa ell no volia fer servir la seva situació , un fet que l'honora i que fa que es valorés molt més aquesta persona.
Jo li tinc que agrair que donava gust anar a la Caixa de Girona perquè entre ell i en Manel et fan sentir com a Casa . i això en un poble es una cosa reconforte perquè un poble com Alp on molta gent ha nascut ensenyada tots tenien uns segons per anar a parlar amb el Pere i parlar de qualsevol cosa era una cosa més a fer durant el dia amb l'excusa d'anar a veure si els calers havien crescut aprofitaves l'avinentesa per anar a la Caixa a petar la xarrada amb l'amic Pere i ell mai tenia un no per a ningú.
Dons bé al poble Pere li va tocar la loteria del càncer, aquest no distingeix entre bons i dolents però emprenya que sempre els mes perjudicats siguin gent senzilla i honesta, una pena tot plegat i una llàstima, una forta abraçada a tots els familiars . I no ploure perquè us ha abandonat sinó perquè no podeu gaudir de la seva companyia mai més, però el seu records us han d'acompanyar tota la vida.
Jo li tinc que agrair que donava gust anar a la Caixa de Girona perquè entre ell i en Manel et fan sentir com a Casa . i això en un poble es una cosa reconforte perquè un poble com Alp on molta gent ha nascut ensenyada tots tenien uns segons per anar a parlar amb el Pere i parlar de qualsevol cosa era una cosa més a fer durant el dia amb l'excusa d'anar a veure si els calers havien crescut aprofitaves l'avinentesa per anar a la Caixa a petar la xarrada amb l'amic Pere i ell mai tenia un no per a ningú.
Dons bé al poble Pere li va tocar la loteria del càncer, aquest no distingeix entre bons i dolents però emprenya que sempre els mes perjudicats siguin gent senzilla i honesta, una pena tot plegat i una llàstima, una forta abraçada a tots els familiars . I no ploure perquè us ha abandonat sinó perquè no podeu gaudir de la seva companyia mai més, però el seu records us han d'acompanyar tota la vida.
1 comentari:
Moltes vegades un no pot valorar a les persones fins quan no hi son, a vegades les coses son tant fàcils mentre aquella persona esta al teu costat que fan que no li donis cap valor a la seva companyia, un valora les coses quan aquesta persona ja ha marxat, i llavors amb l'anyorança de tot plegat quan veu que aquella persona era important per tú. Jo només vull donar el consol a la familia i amics, i dir-li a l'amic Pere que allí dalt entre els nuvols continui tal com era que ho havia fet de conya.
I només dir que en Pere Gimbernat morirà el dia que els familiars i els seus amics l'esborrin de la seva memòria, mentre tant continuirà viu, de un altre manera però viu .
Publica un comentari a l'entrada