diumenge, 17 de juliol de 2011

Avui Queralbs, Salt del Grill i Núria

Avui l'excursió estava molt ben detallada, tocava anar fins a Queralbs a la central deixar el cotxe, canviar fins a el salt de grill pujar fins el cartell d'helicòpter volant i arribar fins a Núria, era  bufar i fer ampolles però clar un distret com jo no havia previst el temps i aquest m'ha volgut demostrar quina mana allí i no he aconseguit la fita quan he fet el cim per retornar cap a Núria la pluja i la boira baixa m'ha dit nen mitja volta i cap a Casa i així ho he fet ha esta una excursioneta de dues hores i mitja de pujada i dues de baixada amb dutxa intenta inclosa.
 Ha estat una passejada matinera bastant curiosa, d'entrada anava justet de benzina, dons be quan baixava m'he arribat fins l'estació de benzina del Llac a posar material dons bé el curiós de tot plegat es que quan he passat per Ribes de Freser ja m'han calat i he rebut la trucada de rigor recordar-me que als amics quan passes per davant de casa seva els tens que saludar. Coses d'en David i el Bar Gusi que hi farem.
 Un cop he posat benzina mitja volta i hem anat fins a Can Gusi a saludar al David i Senyora, ara que ha de ser mare i segons la gent el que porta es un hereu estant tots que no caguen, la Veritat que els entenc , un cop he fet vida social mitja volta i cap a Queralbs fins al refugi aquell dels maristes on he deixat el cotxe i ha començat tota l'excursió, la veritat que fins el salt de Grill he trobat gent i un cop passat aquest només he vist una parella que ja baixada de la seva excursió
Un cop he trencat al cartell del transport de material amb helicòpter no he vist a ningú més, la veritat es que ha estat entretingut en un començament el camí estava molt fresat i es podia gaudir del paisatge però a  mesura que anava pujant el temps anava canviat, les bromes anaven agafant un color negrós que ha anat tapant i fent baixar la boira a part de que el camí fresat desprès de passar la passarel·la de l'aigua que va a la central per la caiguda lliure de la mateixa ha començat a despareixer el camí a part de que no es veien dos metres per davant he arribat al cim del turó i clar allí ja no sabia  on era, la veritat ha estat una pena ja que al arribar allí dalt com a mínim qualsevol cosa per orientar-se dons no, res de res, per tant la millor solució ha estat volta i cap per on he pujat, la setmana que be serà una altre cosa.