Aquest Senyor que va venir de Portugal de la ma del Senyor Robson com a traductor i desprès va fer feines de segon entrenador, aquest senyor que va anar a Gran Bretanya i desprès Itàlia i va acabar a la Casa Gran del Municipi per ensenyar-nos com es fa això de jugar a futbol, aquest senyor te memòria de cargol. Resulta que fa cosa de 15 anys entenia i parlava el català amb tota normalitat, era un senyor que exercia la feina de traductor i dominava els idiomes aquests de arrel llatina amb tota normalitat però clar que li ha passat aquest senyor, ha anat un anyet a la Capital de la Colònia aquest i tot el que faci ferum a Català li provoca urticària, i es com molts que confonen el verro amb la velocitat.
Ara aquest senyor demana que les preguntes siguin totes amb la llengua d'en Sirvent, però clar problema senyor Mourinyo nosaltres els catalans tenim una avantatge em comparació dels que vostè creu defensar, nosaltres dominem dos idiomes, el nostre que es el català i l'imposat que es el seu que es el de Castella.
[el gran Mou], la única dubte que tinc jo es que la seva grandesa en que destaca, en xorrades, en dir bajanades, en insults, en plorar o un marxambrat de tot plegat, Perquè el que tinc clar que la seva grandesa no va vinculada a humilitat, educació, saber comportar-se i aquestes coses que fan a la gent gran, gran en valors no gran en estupideses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada