dissabte, 18 d’abril de 2020

dia 37 del confinament, La política l'art d'engalipar a tothom

avui dissabte tinc ganes de parlar de la lletra petita, aquella que la gent no veu a primera ullada i desprès es aquella que et marca a partir del  moment d'estampar la signatura, i en Política aquesta es molt comú.[noticia].
i parlo de la lletra petita i els famosos crèdits per a tothom que es trobi en condicions de crisi , ara resulta que no tothom hi pot accedir s'han de complir un requisits i quan mes complicats millor d'aquesta manera limitem la gent que pot accedir als mateixos.Ara resulta que hi ha entitats financeres que per concedir la inversió del ICO s'han de obrir una serie de polisses d'assegurança.


ahir fent el tafaner per la xarxes social vaig trobar l'acudit aquest del exercit d'ocupació , potser per la pàtria d'aquesta gent això es així però clar com a català ho trobo una vergonya uns paios que es van dedicar a estomacar avis, i senyores ara vagin dels protectors del poble, vergonya els hi hauria de donar tonteries com aquesta.
Mira que aprofitar el moment actual per anar . això si s'omplen la boca de dir que es un foro no oficial, i que no representa al cos ni a cap dels seus membres. te nassos tot plegat, dient això poden anar dient parides sense parar.

Parlem de les frases de motivació que darrerament surten, Ens en sortirem, Tot anirà bé i moltes més d'aquestes frases que no tenen cap mena de veritat, no tenim clar si ens en sortirem o no, i que tot anirà bé potser que els li diem a tots aquesta pobre gent que s'han quedat per el camí.

Ahir vaig parlar amb el metge del cap i resulta que la meva diabetis,insuficiència renal crònica  i la esplenectomia de la melsa no són causes per considerar-me com a pacient de risc per tant dilluns podré sortir. caminar fins el lloc de feina ja estarà bé com a minin podré estirar les cames.  Encara que sigui sortir de un lloc tancat per anar a un altre lloc tancat, però podré gaudir de les vistes de les muntanyes, i respirar l'aire dels Pirineus. Això si em va recalcar que sobre tot tinc que anar protegit. Tot un detall, 

2 comentaris:

Joana ha dit...

Sempre cal un munt de requisits que complir per poder optar al que sigui i si és un crèdit doncs, llavors, encara més.
Tota aquesta automotivació de pa sucat amb oli, em posa de molt mala llet, no només ara, sinó ja de fa temps, tanta tonteria de que amics som tots i quant ens estimem i a la primera de canvi, punyalada trapera i apa a una altra cosa!!!! Jo ni resistiré, ni sobreviviré ni aplaudiments a les 8, ni mandangues, soc molt insolidària, jo. Però si em demanes un favor, te'l faré i sense esbomar-ho

ALP2500 ha dit...

Ostres Joana però veient la que esta caient no seria mes fàcil, que els que ens ha tocat per loteria que ens manin ens facilitessin les coses, que busquessin que les coses anessin millor i fossin mes fàcils per la gent.
En quan a la hipocresia es mala companya de viatge.