dimecres, 24 de juny del 2020

Dia 6 de la represa, la nova normalitat no es molt diferent de la vella.

Avui seguint el tema del racisme, he trobat a la Vanguardia un escrit d'en Sergio Heredia Tapia, parlant del seu color de la pell i en ell també parlava de la seva filla la Júlia, tant un com l'altre he tingut el gust de conèixer perquè han assistit a alguna excursió que hem fet per els senders del Municipi d'Alp, l'he trobat molt encertada, una persona que explica les seves experiències negatives per culpa del color de la seva pell, es cert que nosaltres encara disposem de una racisme ocult i sempre mirem a la gent diferent a nosaltres com a rara, potser ens manca una visió mes amplia de tot plegat, m'agradat l'escrit perquè en el fons es el que em pasava a mi a Can Fanga no hi havia dia que la policia Nacional no em parés, potser era per la meva pinta de gitano, potser per la meva manera de vestir, però el que tenia clar es que sempre tenia que sortir de casa amb el document nacional de identitat. [noticia].


2 comentaris:

Joana ha dit...

Ni al periodista aquest i a tu per la foto que veig, encara més, no entenc, el motiu per demanar a ningú els papers. A mi no m'han demanat mai els papers, a no ser la urbana per fer un test d'alcoholemia, i no soc de cap ètnia de fora d'aquí, però sí sopc força morena, més que la mitjana en general.

ALP2500 ha dit...

Mira joana el cas del Sergio es degut a que es moreno,mes aviat sembla aquests personatges que es passen tot el dia en el solarium, però per això no es massa normal que li demanin la documentació. Una llastima el meu cas es perquè portava sempre el cabell molt llarg i es veu que això era senyal de perdut. però bé t'acabes acostumant a tot plegat, el problema es que els lladres i els desgraciats mes importants van sempre ben vestits.