dimecres, 22 d’octubre de 2008

Garzon: Tothom es amo dels seus silenci i esclau de les seves paraules, i molt mes esclau dels seus actes

El Jutge Garzón vol obrir diligències judicials sobre la desparació de milers de persones durant la Guerra Civil i el Franquisme, ja ha començat a demanar a diferents autoritats divils i esclesiàstiques totes les dades que puguin ajudar a establir un cens de Desapareguts. Per aquest acte ha tingut uns atacs bestials per part de la dreta neofeixista del regne dels hereus de Felip V, aquest l'han atacat amb una extrema violència ara quan el temps no els hi bufa de cara.
Jo avui vull anar a la vida política del senyor Garzón i vull parlar d'uns fets que van passar fa cosa de 16 anys, entre el 29 de juny i el 9 de desembre del 1992 varen ser detinguits arreu dels Països Catalans trenta-vuit persones totes vinculades al moviment independentista Català, d'aquest 30 persones varen ésser detinguts abans dels jocs Olimpics del 92 i la resta desprès del mateix, la majoria dels pressos van ésser torturats per agents de l'ordre amb l'objectiu d'obtenir delcaracions autoimculpatòries i acusacions d'altres independentistes.
Aquestes Tortures van ésser denunciades i aquestes van ésser arxivades, però aquestes denúncies van ésser presentades al Tribunal Internacional d'Estraburg. El Jutge instructor del cas que no nomes no va iniciar cap investigació sobre les tortures sinó que a més a més no va impedir que declaressin al respecte els agents que el jutjat pertinent va citar, era el Senyor Garzón.
La Resolució del Tribunal d'Estranburg sobre els fets del 92 va dictar setència i va deixar ben clar que l'Espanya del Psoe no va investigar les tortures que van patir els independentistes catalans detinguts en l'Operació Garzon del 1992.
I Aquest personatge ara es vol proclamar defensor de la Justícia, si-us-plau, sempre enmascarats per la paella mes bruta.
Això es com dirli a la Guilla que guardi les ovelles.